L´Àliga
L´ÀligaDetall de la testa de l´Àliga
L´Àliga
L´Àliga
L´Àliga
L´Àliga

L’Àliga

L’Àliga és un element municipal amb un significat ben específic: arreu del país simbolitza el poder i encarna la dignitat de la població a la qual representa. Aquesta càrrega es reflecteix tant en els atributs que porta –corona, bastó de comandament i, durant la festa major, un colom que sosté dins del bec sense aixafar-lo– com en el seu capteniment –una dansa més solemne en la major part dels actes, excepte en moments concrets de disbauxa festiva– i les seves funcions dins de la festa.

Val la pena aturar-se en aquest darrer punt, que la singularitza entre els elements festius, també a Reus. Pel fet de representar la ciutat, compta amb la prerrogativa de tenir un lloc d’honor dins del seguici –sempre en darrer lloc, ben propera al consistori, a la custòdia per Corpus, a la imatge del sant per Sant Pere i a la imatge de la Mare de Déu per Misericòrdia. Se li encomana un paper protocol·lari: rebre els hostes més importants i executar el seu ball curt com a senyal d’homenatge envers aquells a qui es vol honorar especialment. I, finalment, és l’únic element que pot ballar a l’interior de l’església.

En època antiga, Reus havia comptat amb àliga intermitentment des de l’any 1626 fins al 1738. Entre parèntesis de desaparició, estan documentats diferents períodes en què va sortir per Corpus, Sant Pere, solemnitats i festes de confraries –almenys, la de Sant Isidre i Santa Llúcia. Aquesta presència irregular es pot explicar a partir de l’especificitat del seu paper i, sobretot, de la cura amb què es portava la seva sortida pel que fa a reparació de la peça i a la tria dels balladors. A diferència d’altres elements municipals com els gegants o la Mulassa, habitualment no s’encomanava als treballadors municipals que la treguessin al carrer, sinó que es buscava un expert en dansa. Es pot pensar que, amb motiu d’algunes circumstàncies concretes, es feia reparar, es buscava un mestre de dansa i es treia al carrer. Després, durant alguns anys, continuava participant al seguici, potser portada pels balladors que hom considerava de més qualitat, fins que el volum de reparacions que necessitava –molt més freqüents que altres elements– feia impossible mantenir-la dins del seguici.

A la primera meitat del segle XVIII, l’àliga adquirí un nou significat polític que fou la seva condemna final. Durant la guerra de Successió, els partidaris del rei Carles III–conegut com l’arxiduc d’Àustria– prengueren l’àliga imperial com a símbol i foren coneguts com a aligots. Reus va rebre el títol de ciutat i el rei li concedí l’honor de posar una àliga al seu escut. Després de la victòria de Felip v i els seus partidaris botiflers, l’àliga es va convertir en símbol de la resistència de la població contra la repressió que exerciren els vencedors i contra el nou ordre que imposaren –entre altres, amb la supressió de les institucions municipals i del país i l’abolició de les seves lleis.

Mentre molts balcons de la població van ser ornamentats amb àligues de ferro forjat, a manera de protesta silenciosa, l’àliga festiva feia les seves darreres sortides. El nou significat que havia adquirit era ben conegut i devia resultar incòmode als vencedors; per això, l’any 1721 va ser objecte d’una agressió per part dels botiflers, que la van trencar, li van clavar diverses ganivetades i li van arrencar els ulls i la vara d’autoritat. Malgrat tot, va ser refeta el 1725 –probablement perquè el tractat de Viena, signat aquell any, atorgava una gran amnistia a tots aquells que havien estat represaliats després de la guerra– i va continuar sortint fins al 1738. En aquell moment va quedar definitivament arraconada, probablement pel seu mal estat, producte del desinterès de les noves autoritats.

D’aquesta àliga antiga en sabem que era daurada, duia corona reial al cap, bastó de comandament sota l’ala i, al bec, un colomí viu. L'acompanyament musical anava a càrrec de les cobles de ministrils que pagava el municipi; no coneixem, però, la seva tonada. Des de la seva reintroducció balla una melodia que fou composada per Jesús Ventura –amb una variant per al ball solemne llarg i una altra per al ball solemne curt– tocada per cobla. També compta amb una adaptació del toc de processó.

La peça actual és obra de l’escultor Manel Llauradó i la ballen membres del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), el qual, juntament amb Carrutxa, va impulsar la seva reintroducció.

Més enllà de la seva funció representativa i protocol·lària, d’ençà del 1996 l’Àliga s’ha guanyat un lloc ben destacat dins de la festa per l’estil alhora festiu i enèrgic amb què executa els seus balls, convertint moments de la festa, com ara la tornada del seguici després de la processó, en episodis d’esclat festiu.

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

L'Àliga

Referència històrica

Segle XVII

Nova època o recuperada

Festes de Sant Pere de 1996

Portadors

Un amb relleus de deu components

Vestuari

Espardenyes de 12 betes grises, mitges negres, pantalons bombatxos amb estampat daurat, faixa negre i brusa grisa

Figures

  • Ball solemne curt de l’Àliga
  • Ball solemne llarg de l’Àliga
  • Ball de la Processó

Tonades

  • Ball solemne curt de l’Àliga
  • Ball solemne llarg de l’Àliga
  • Toc de Processó
  • Marxa

Grup musical acompanyant

Cobla de ministrers o cobla

Actuacions

Corpus
Diumenge a la processó.

Sant Pere
  • 28.06 Anada a completes (Ball solemne curt Ajuntament)
  • 29.06 migdia.- Actuació Pl. Mercadal
  • 29.06 Anada a ofici
  • 29.06 Ball de l’àliga a la sortida de la imatge de St.Pere
  • 29.06 Processó
  • 29.06 Ball conjunt Pl.Mercadal a l’entrada de St.Pere
  • 29.06 Acompanyament imatge St.Pere a la Prioral
  • 29.06 Tornada a l’ajuntament
Misericòrdia
  • 24.09 Cercavila per la ciutat
  • 25.09 Baixada al Santuari
  • 25.09 Ball solemne llarg a la plaça del Santuari
  • 25.09 Ball solemne curt a l’interior del Santuari

Observacions

Primera referència històrica el 1627