El Ball de Pere Joan Barceló
El Ball de Pere Joan Barceló
El Ball de Pere Joan Barceló
El Ball de Pere Joan Barceló
El Ball de Pere Joan Barceló
El Ball de Pere Joan Barceló

El ball de Pere Joan Barceló

El so potent de l’esclat de la pólvora com a forma d’anunciar l’inici d’una festa, saludar l’arribada d’un personatge o donar especial relleu a un moment de la celebració, és ben present a la nostra tradició festiva des de fa segles. A Reus, l’ús festiu dels arcabussos era prou comú al 1600 fins que, a finals d’aquest segle,  foren substituïts pel costum d’aviar tronades amb mascles.
L’ús de les armes de foc d’avantcàrrega a les festes reusenques va perviure, però, en les representacions de teatre popular de carrer: balls parlats que narraven episodis històrics o vides de bandolers llegendaris.

El més conegut fou el Ball de Serrallonga, que habitualment figurava la trobada entre Joan de Serrallonga, acompanyat de la seva dona i fill, amb els membres de la seva quadrilla –alguns, bandolers de renom– que li explicaven els seus mèrits, amb variacions argumentals segons el costum de cada poble. També fou força popular el de la Sebastiana del Castillo, una noia que es va lliurar a la vida criminal després d’assassinar a la família,perquè no la deixaven casar amb un xicot. O el delvandoler Pedro el Negro. Les armes de foc podien aparèixer en altres representacions com les de la Rosaura o el de Marcos Vicente. I, evidentment, al Ball de Voluntaris de l’Àfrica, que figurava les aventures dels catalans sotales ordres del general Prim, a la guerra del Marroc.

Quant al més popular, el de Serrallonga, Tenim notícies de la seva representació a la segona meitat del segle XIX en moltes poblacions del Camp i el Priorat. Per exemple a Falset el 1862; a Porrera, el 1863  o, a Reus, el 1865. El 1866 a Valls i el 1871 a Vilallonga o a Riudoms. S I encara podríem esmentar Montsblanc, Alcover, Tarragona, Poboleda, Ulldemolins... sembla evident que era un ball que s’ajustava prou bé, amb la disponibilitat d’armes que hi havia als pobles, a la necessitat de comptar amb una manifestació de foc i soroll. A Reus encara va sortir a la Festa Major de 1895.

Enguany, la Festa Major reusenca incorpora, com a ball parlat, una peça de nova creació: el Ball de Pere Joan Barceló, recreant la figura del guerriller, conegut com a Carrasclet, que continuà la lluita contra les tropes de Felip V, després de la guerra de Successió. Eal ball hi surten la seva dona, Pepeta Figueres, i els companys de lluita, entre altres personatges, amb indumentària pròpia del segle XVIII i emprant reproduccions d’una arma de l’època. També hi figura un diable, com s’acostumava a fer en els balls parlats.

Salvador Palomar

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga