El ball de valencians
El ball de valenciansEl ball de valencians trenant l´estrella en la ballada el migdia de Sant Pere
El ball de valencians
El ball de valencians
El ball de valencians
El ball de valencians

El ball de Valencians

El ball de valencians és una dansa tradicional del seguici popular del Camp de Tarragona i altres zones de Catalunya. El seu vestit es caracteritza per un faldellí, mocadors i castanyoles, i la seva coreografia inclou diferents parts de ball i culmina amb l'elevació de petites construccions humanes; per aquest motiu, des de fa temps, és conegut que el ball de valencians és el precedent immediat dels castells.

Els dansaires del ball de valencians porten una gorra musca (barretina de color morat), camisa blanca, armilla, faixa, calça curta de vellut, faldellí, calcilles, camalls de cascavells, espardenyes de pagès i mocadors de seda lligats a diferents parts del cos que deslliguen per fer diverses figures. Els colors d'algunes peces del vestit són variables segons el poble i el moment, però la camisa és sempre blanca. Aquest vestuari s'anomena «vestit de blanc» o «de calça curta» i és el més comú en la majoria de balls del Camp de Tarragona.

S'han formulat moltes teories sobre l'origen d'aquest ball i el significat del nom valencians. Alguns autors creien que els vestits dels balladors eren valencians, però ja hem vist que és el típic del Camp de Tarragona. També hi ha qui creu que caldria anomenar-lo «ball de venecians», però no s'ha trobat cap element que el relacioni amb Venècia. També s'ha dit que el nom provenia del llatí valens amb una etimologia realment forçada que no trobem recollida en cap diccionari, es tractaria d'un cas insòlit, ja que no hi ha cap ball tradicional que tingui un nom llatí.

Les darreres investigacions relacionen el ball de valencians amb les muixerangues de diferents pobles del País Valencià com Algemesí, l'Alcúdia, Peníscola, Titaigües, etc. Els Negrets de l'Alcúdia encara fan una mena de torre anomenada «campana» perquè el xiquet baixa per dins, com el batall d'una campana.

Es té notícia de dues actuacions a Tarragona, els anys 1633 i 1692, del «ball de la campana», provinent del Regne de València. A la mateixa ciutat s'han trobat les notícies més antigues del ball de valencians, els anys 1687, 1700 i 1706.

Així doncs, el ball de valencians nasqué al Camp de Tarragona a finals del segle xviii i tenia molts elements en comú amb els balls típics d'aquesta comarca: el vestit de calça curta, la música i el pas de jota, les castanyoles, els mocadors, etc. Per tant, el ball de valencians compartia la majoria de característiques amb les danses de les nostres comarques, però es singularitzava per les construccions humanes apreses de les muixerangues valencianes.

Durant el segle xviii el ball de valencians es va difondre pels pobles del Camp i després per zones més allunyades. El 1770 es documenta la primera construcció de sis pisos. A principis del segle xix va arribar a Valls, on els balladors es van dividir en dos grups amb idees polítiques oposades i la rivalitat els va portar a abandonar el ball, millorar la tècnica de les construccions i augmentar-ne encara més l'alçada. Durant anys, els castellers de Valls encara eren coneguts amb el terme «ball de valencians», prova evident del seu origen.

En altres pobles, els balls de valencians van evolucionar de formes diferents: cadascun tenia la seva música i vestits, alguns van deixar de fer torres –per exemple Reus–, altres van incorporar la figura del diable, en algun es recitaven parlaments o versots improvisats. Sovint, més que un ball era una mena de comparsa que participava en diversos actes de la festa major i que interactuava amb el seu entorn, que ballava amb les pubilles i que en els seus versots feia al·lusió a la festa, al poble i al públic que mirava.

El desprestigi social de les danses del seguici popular va fer que a finals del segle xix els balls de valencians entressin en decadència, fins a desaparèixer totalment abans de la Guerra Civil.

La figura més coneguda del ball de valencians és la torre. Es tracta d'una construcció humana on cada pis està format per menys balladors que l'immediatament inferior; per exemple, el Ball de Valencians de Reus fa torres de tres pisos amb tres o quatre baixos, dos balladors al segon pis i un enxaneta al capdamunt.

Però les torres no eren les úniques construccions que feien els balls de valencians. A les cobertes interiors d'un llibre de 1786 hi ha un dibuix, fet a mà, que mostra un ball de valencians: entre dues fileres de balladors s'hi veu un pilar de tres acompanyat per un graller i un timbaler. També sabem que el ball de valencians d'Alcover, l'any 1789, va fer el pilar de tres i l'any següent, el de quatre. El ball de valencians de Reus també feia el pilar de tres l'any 1810.

S'ha conservat una fotografia del ball de valencians de Vandellòs que mostra dos pilars de dos simultanis, que eren anomenats «torretes». Una figura molt semblant es pot veure en dos gravats de la processó de Corpus de Barcelona, datats entre els segles xviii i xix i que cal atribuir a algun ball de valencians. A Algemesí, aquesta figura rebia el nom de «passeig de gegantets».

Una altra estructura és el castell, format per diferents pisos de tres persones. Se sap que el ball de valencians del Catllar el va fer el 1770 a l'Arboç i el trobem citat també en diverses prohibicions a Vilafranca, Reus i Ulldemolins els anys 1786 i 1787. Fins ben entrat el segle xx, quan els castellers parlaven del «castell de vuit» es referien al 3 de 8. El ball de valencians també feia la figuereta, tal com ens explica Rafael d'Amat en parlar de les Festes de Santa Tecla de l'any 1792.

Així doncs, els antics balls de valencians aixecaven torres, castells, pilars, passeigs de gegantets i figueretes, sense descartar alguna altra construcció. Aquestes figures també són pròpies de les muixerangues valencianes i és ben sabut que els castellers fan castells, pilars i figueretes, fet que demostra la seva relació històrica.

La història d'aquest ball, vingut del País Valencià i que ràpidament es va estendre geogràficament, creant variants en pobles diferents, barrejant-se amb altres danses, canviant la tècnica de les construccions humanes, donant origen als castells, desapareixent i recuperant-se; trenca bastant la visió folklorista segons la qual les tradicions es repetien cada any de forma perfectament cíclica i invariable.

Es tenen notícies de balls de valencians en més de 40 pobles: Albarca, Alcover, Alforja, Arbeca, l'Argentera, Barcelona, Bellmunt, Bràfim, Cambrils, Capafonts, Capçanes, el Catllar, Colldejou, Duesaigües, Falset, Igualada, Lleida, Llorenç del Penedès, Masllorenç, la Masó, el Milà, Montblanc, Mont-roig, Poboleda, Porrera, Prades, la Riera, Riudoms, Roda de Berà, el Rourell, Santa Margarida i els Monjos, Santa Oliva, la Secuita, la Selva, Tarragona, Tàrrega, Torredembarra, Ulldemolins, Vandellòs, Valls, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Vila-seca.

Tenim força informació sobre l'antic ball de valencians de Reus, cosa que no passa amb la majoria de pobles. Pel que sabem, el ball devia tenir més o menys les mateixes parts, de vegades amb noms diferents.

Reus és la segona ciutat d'on tenim notícia de ball de valencians (1706) i ràpidament es converteix en un ball habitual del seguici popular. Les seves actuacions a la nostra ciutat van ser força freqüents, amb la particularitat que hi havia nombrosos grups: el 1724 van ballar dos grups i l'any següent tres. El 1733 hi van actuar tres grups reusencs (els grans, els mitjans i els petits) i dos de fora. El 1775 van sortir quatre grups igual que el 1792 i dos més el 1798. Això ens fa pensar que formaven part d'una mateixa organització i, per tant, no rivalitzaven entre ells. La classificació dels balladors per edats limitava la diversitat d'alçades i pesos en cada ball, per tant no podien fer construccions gaire altes. Alguna vegada, a finals del segle xviii es relaciona aquest ball amb els gremis de pagesos i de paletes, però també es mencionen grups «de particulars», és a dir, pagats per l'Ajuntament; aquesta serà la norma durant el segle xix.

Ens consta que el 1810 el ball de valencians de Reus feia el pilar de 3 i el 1814 trobem a Reus la primera notícia d'una construcció de set pisos feta mai a Catalunya, fita que té una gran importància en l'origen dels castells. A partir de 1850 ha de compartir protagonisme amb els Xiquets de Valls i entra en decadència: només el ballen nens i es deixa de fer la torre, l'última notícia coneguda és del 1887.

Reus va ser la primera ciutat on, en temps recents, es va recuperar el ball de valencians, quan va ser ballat per l'esbart del Bravium el 1959. El 1977 va ser ballat per l'Esbart Ramon Olzina de Vila-seca, del 1981 al 2001 per l'Esbart Baix Camp i des del 2003, a càrrec de la Coordinadora de Dansa de Reus. Pel que sabem, antigament les diferents parts del ball no tenien un ordre fix. Això va canviar a partir de la seva recuperació, de manera que ara és un ball més ordenat però menys espontani, ja que no interactua tant amb el públic.

La coreografia del Ball de Valencians de Reus està pensada per a un nombre de balladors múltiple de vuit i està format per vuit figures anomenades «de cara a cara», «molinets», «passades i mocadors», «estrelles petites», «ponts», «estrella grossa», «el rellotge» i la «torre o castell». Quan l'anxaneta arriba a dalt del castell o torre aixeca una mà i crida «Visca lo nostro patró sant Pere!». Segons el moment de la festa, es ballen totes les parts del ball o només unes quantes. Igualment, es pot acabar aixecant un o diversos pilars de dos, un castell o una torre de tres pisos.

Aquest ball s'acompanya amb música de gralla i timbal, complementada pel so de les castanyoles que fan sonar els balladors. La cançó té dues parts: comença amb un compàs binari i ritme viu, que es balla amb punt saltat o galopat, i després canvia a un compàs ternari i ritme més solemne, que es balla a pas de vals arrossegat. Aquestes dues parts es repeteixen tantes vegades com calgui segons el nombre de figures que es ballen.

S'han trobat diverses versions de la música del ball de valencians en diferents pobles i la seva comparació ha permès demostrar que, amb el pas del temps, la melodia va evolucionar fins a convertir-se en l'actual «Toc de castells». De la música que es toca a Reus, la primera part és la que s'assembla al «Toc de castells»; de fet, si l'escoltem atentament hi podrem reconèixer, al final de la segona frase, el fragment que després s'ha convertit en el toc d'aleta.

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

El ball de Valencians

Referència històrica

  • 1683-1887 Quatre Balls de Valencians. Gremi de Llauradors -que era el més nombrós- i els altres tres, del gremi dels Mestres de Cases o pagats per particulars.
  • 1958 Esbart Amics del Folklore de Reus.

Recuperat

1988

Descripció

El ball de valencians es considera un precedent dels castells, ja que va ser a partir de l'evolució de les figures finals de la dansa, les torretes, que poc a poc anaren agafant més importància i esdevingueren motiu d'actuació per elles mateixes, sense el ball.

Entitat

Coordinadora de Dansa de Reus.

Components

Setze dansaires.

Vestuari

Espardenyes, faldellí sobre pantalons, mocadors de colors diversos, i mocador al cap.

Complements

Castanyoles a les mans i picarols a les cames

Acompanyament musical

Grup de grallers

Tonades

Ball de Valencians

Actuacions

Sant Pere
  • 28.06 Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila.
  • 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.