El ball de bastons
El ball de bastonsCòs de bastoners de l´Orfeó ballant el migdia de Sant Pere
El ball de bastons
El ball de bastons
El ball de bastons
El ball de bastons

El ball de Bastons

Es pot afirmar, sense por d'equivocar-nos, que el ball de bastons o bastonets és una dansa força antiga i els seus orígens resten difosos en les albades de la història. Alguns autors i folkloristes, com ara Julio Caro Baroja, l'han vinculada a antics rituals agraris per tal de fer propícia la terra –reculant fins a la prehistòria–; d'altres han sostingut que els seus inicis es troben en les danses pírriques gregues, una mena de dansa d'entrenament per a la guerra, realitzada pel jovent, tot marcant molt bé un seguit de passos i evolucionant tot picant amb les armes. D'aquest fet sorgiria la tesi més estesa, que fa remuntar els seus orígens a una sèrie d'evolucions dels antics balls d'espases.

Els balls d'espases esdevingueren força populars al llarg del segle xv, que és quan ja el trobem documentat a la nostra ciutat, i s'estengueren arreu del Vell Continent arrelat a la festivitat del Corpus. Avui, la seva execució, a partir de la seva evolució, continua –entre molts altres països– a França, Itàlia, Anglaterra i el País de Gal·les (Morris dance), País Basc (makil-dantza, zotzaizta), Espanya (paloteo, paloteado o troqueado) o Portugal (dança dos pauliteiros). També trobem danses amb bastons a diversos indrets de Llatinoamèrica.

Si ens fixem en el nostre país, podem afirmar que el ball de bastons és la dansa tradicional més antiga que encara s'hi balla. Així, trobem ja les seves primeres referències documentals en el segle xii, l'any 1151. Segons Joan Amades, en les celebracions per les esposalles del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó se n'executà un.

El ball de bastons –o de bastonets, com també era conegut– de Reus pertanyia al gremi de constructors de carros o carreters. Tot i que l'existència de balls d'espases és coneguda des de més antic, amb el nom de bastonets no el tenim documentat fins al 1700. Sabem de la presència de balls d'aquest tipus a les festes reusenques des del segle xv. Al segle xvii el ball d'espases era prou comú per festa major. Ens ho mostren les anotacions de pagament als balladors a càrrec del municipi, com «Savall, ballar espasses» el 1638 i següents. El 1687 hi havia, a Reus, com a mínim dues colles de balladors, la de Pau Aldevert i la de Josep Arbonés.

Pel que fa pròpiament al ball de bastons, sabem de la seva sortida pels nostres carrers i places l'any 1725, a la festa major de Sant Pere. Igualment, l'octubre de 1733, amb motiu de les festes en honor a Sant Bernat Calvó, hi actuaren cinc balls de bastons, procedents d'Ascó, l'Espluga, Falset, el Vendrell i Reus. Francesc Torner també ens la situa en les festes del 1792 amb motiu del trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. Igualment, la trobarem en els seguicis festius de la ciutat amb motiu d'altres esdeveniments: el 1814 a causa de la visita de Ferran VII a la ciutat, el 1843 per celebrar la majoria d'edat d'Isabel II, el març de 1844 per la visita a la ciutat de la reina mare Maria Cristina, el juny de 1845 per la tornada de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari, a la festa major de 1850 amb motiu d'haver anat a buscar la mateixa imatge per fer unes pregàries per la pluja, i l'any 1865 en unes festes en acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia per haver deslliurat la ciutat del flagell del còlera morbo. L'octubre de 1883, els dies 20, 21 i 22, tingué lloc la col·locació de la primera pedra del nou escorxador –on avui hi ha la Biblioteca Central– i també hi participà el ball de bastons. Són alguns exemples que ens mostren la continuïtat del ball al llarg del temps. Sovinteja també la presència de balls de bastons en les festes de barri, a la segona meitat del segle xix i començaments del xx. De fet, cal tenir en compte que és una de les danses populars més a l'abast de la gent, per la facilitat d'obtenir els estris amb què es balla i per la possibilitat de crear un grup de balladors que evolucioni, amb major o menor habilitat, seguint multitud de melodies populars. Aquest fet explica que, ben sovint, els bastonets siguin l'única dansa de carrer que es conserva en algunes celebracions.

Andreu de Bofarull, al segle xix, en els seus apunts sobre les festes de Reus, ens la descriu com a «especie de acorde ejercicio por medio de unos palitos» i encara esmenta que és «una de les danses antigas i son vestit és igual al de la dansa dels Valencians, portant també cascavells a las pantorrillas». En un dibuix de Francesc Albinyana, del segle xix, que acompanya l'edició de l'obra de Bofarull sobre les danses reusenques, feta pel Centre de Lectura l'any 1927, podem veure que els seus executants porten camisa i pantalons blancs, faldellí blau amb una passa vermella a baix, tot fent joc amb els dos mocadors que porten encreuats sobre el pit, un llaç vermell nuat al coll, polaines amb picarols, cintes sobre els colzes i espardenyes de vetes vermelles. És un vestit força semblant al del Ball de Valencians. Tot i que amb els anys aquesta indimentària es simplificà, avui, els balladors reusencs, a partir de la restauració del ball que s'ha fet, tornen a anar abillats en una estricta interpretació del que mostra aquest dibuix. Cada ballador porta també un bastó gruixut a cada mà, amb el qual va picant amb els companys, tot creuant-se amb ells, o també a terra, tot portant el ritme de la música.

Antoni de Bofarull, en parlar de la música d'aquest ball, al llibre Costums que es perden…, ens diu:

«[…] i quan dança va acompanyada de un soroll, com en lo ball de bastonets, de manera que el ritual exigeix també un instrument de percussió y no la suau melodia de la dolçaina, llavors la música es compon de tamborino y flautí o pito.»

Avui es toca amb gralles i timbal. I com en altres danses, el poble s'inventà una lletra per recordar la tonada del ball. Aquesta, prou coneguda al segle xix, feia així:

«Tan, tirorera,
cigala de Badó.
Tan, tirorera,
cigala de Badó.
Tan tiroré, tiroré, tiroré
tiroré, tiroré, tiroré, tiroró.»

Durant bona part del segle xx, la pervivència del ball de bastons a les festes reusenques és a mans de l'Esbart Dansaire de l'Orfeó Reusenc que va néixer el 1925 com a secció de l'entitat creada el 1918. Tot i que el ball de bastons ja formava part abans del repertori de l'entitat, el cos de bastoners es va constituir formalment el 1962 sota l'impuls i direcció de Cèsar Moyano.

A l'actualitat, participen a la Festa Major de Sant Pere de Reus dues colles de bastoners: la ja esmentada i el grup de Bastoners de l'Esbart Dansaire de Santa Llúcia.

Els bastoners reusencs s'acompanyen de gralla i tabal, dansant, al compàs de la tonada aplegada per Bofarull i d'altres tradicionals d'aquestes comarques, a més de peces de nova composició.

Ferran Sugranyes

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

El ball de Bastons

Referència històrica

XV Ball d’espases.
1725-XVIII Ball de Bastonets. Gremi de Carreters.

Recuperat

Festa Major de Sant Pere de 1961

Descripció

Els balladors porten uns pals de fusta que colpegen entre ells o també al terra tot portant el ritme de la música.

Entitat

Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia i Ball de Bastons de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc.

Components

Com a mínim vuit balladors.

Vestuari

Espardenyes, picarols a les cames, calça curta, camisa, faldellí i mocadors, un al cap i un altre creuat al pit de colors vius.

Complements

Pals de fusta.

Acompanyament  musical

Grup de grallers.

Tonades

Rodona, Pepito, Sotacama, Dalt i Baix…

Actuacions

Sant Pere
  • 28.06 Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila. 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.