Bou i arròs

«A Reus per Sant Pere bou i arròs»

Aquesta és una frase recollida per diversos autors folkloristes, però poc sentida actualment. L’etnògraf Ramon Violant i Simorra a Etnografia de Reus i la seva comarca ens diu literalment: «al matí es tenia un plat a taula amb avellanes torrades i coca per convidar els visitants a la casa. El dinar clàssic era el bou i arròs. Això és, arròs a la cassola per primer plat i bou rostit per entrant.». Altres fonts consultades diuen que el bou i arròs era una menja que es repartia de franc a tots aquells que n’anaven a buscar a la casa de la vila.

Per Sant Pere del 2008, amb el Col·lectiu de Portadors del Bou de Reus es va decidir recuperar aquest plat en una forma que fos apta i repartidora per als ciutadans. Des del punt de vista actual, i tenint en compte les tradicions gastronòmiques, no tan sols de Reus sinó de les nostres comarques, el bou rostit era i és un plat de festa major. Molta gent hem vist com en diades especials apareixia a la taula allò que anomenem tall rodó rostit a la cassola, amb ceba, alls, en algunes ocasions tomaca, herbes i vi ranci. D’altra banda podem dir que les persones més grans encara anomenen bou a la carn a allò que ara acostuma a ser de vedella. Pel que fa a l’arròs és sabut de tothom que sempre ha estat un plat de reunió, un plat per compartir.

Segurament que, fins no fa gaire, no era comú que l’arròs fos l’acompanyament de la carn ja que no és costum propi de la nostra cultura, avui però, no és cap raresa. Més estrany fóra elaborar un arròs a la cassola contundent, seguit d’un segon de bou o vedella rostides, també amb molta entitat. El paladar i la disposició davant del menjar també evolucionen com la resta d’activitats humanes.

Recepta

  • 700 g de jarret de bou o de vedella a daus
  • 2 cebes
  • 2 pastanagues
  • 1 tomaca petita
  • 1 cabeça d’alls
  • 2 fulles de llorer
  • 2 culleradetes d’herbes seques: orenga, sajolida, farigola, sàlvia…
  • 1 polsim de canyella
  • 20 g de farina
  • 100 cc de vi ranci
  • oli, sal, pebre
  • 300 g d’arròs, sal, oli, les mateixes herbes de la carn

Enrossiu la carn amb oli fins que faci crosta. Afegiu-hi una juliana de cebes i pastanagues i deixeu que agafi color. Poseu-hi la cabeça d’alls, la tomaca ratllada i les herbes. Quan la tomaca estigui integrada al sofregit, tireu-hi la canyella i la farina i remeneu per repartir-la bé. Immediatament, afegiu-hi el vi ranci i deixeu-li fer un bull. Seguidament mig cobriu-ho d’aigua i tapeu la cassola. Feu-ho coure a foc lent fins que la carn sigui tova, unes dues hores, depenent de la qualitat de la carn. Si en acabar hi ha massa suc, poseu el foc ben fort fins que es vegi lluent i acaramel·lat. Bulliu l’arròs amb aigua i sal. Escorreu-lo, passeu-lo per aigua freda i condimenteu-lo amb oli i les herbes. Acompanyeu el plat amb aquest arròs.

Mariona Quadrada

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

El menjar i la festa

La coca amb cireres
Bou i arròs
Coca amb recapte
El Masclet
El Vermut