La Cabra de Reus
La Cabra de ReusLa Cabra de Reus, 2006. Foto Niepce/arxiu IMAC
La Cabra de Reus
La Cabra de Reus
La Cabra de Reus
La Cabra de  Reus

La Cabra

La cabra –de vegades anomenada 'cabra de foc' o, més habitualment, 'cabra de Reus'– és un animal festiu del tipus bestiari de foc, consistent en una barra llarga que porta en un extrem un cap de cabra –de forma semblant a un ariet– i a l'altra, dues barres més petites travessades perpendicularment que permeten als seus portadors manipular-la. Sota el cap hi ha unes peces metàl·liques –anelles amb rosca, abans; pinces, en l'actualitat– que serveixen per a fixar uns artificis pirotècnics, anomenats sortidors o, modernament, francesos, que projecten espurnes i peten en acabar.

Per a les seves evolucions la cabra necessita de la participació de cinc persones: quatre a les barrers posteriors i una al davant, al costat del cap, que en dirigeix els moviments. Altres han de tenir cura d'anar carregant la pirotècnia i encendre-la. El resultat és un animal festiu amb una gran facilitat de moviment, lleuger, que pot canviar amb molta rapidesa la direcció en què projecta les espurnes, girant sobtadament o projectant el foc sobre aquells que l'envolten. És, en definitiva, un animal festiu de correfoc, especialment adequat per aquest acte festiu en què els participants corren entre les espurnes de les carretilles i altres artificis pirotècnics dels diables o del bestiari de foc.

La cabra no té, doncs, cap funció protocol·lària en les festes reusenques. No participa en els seguicis de festa major i les seves sortides al carrer, sense pirotècnia, han estat més aviat excepcionals.

La peça ha estat modificada en diverses ocasions. A partir d'una idea de Salvador Palomar i Lluís Padrell, es va fer, el 1980, un primer animal de factura força senzilla que el 1982 va ser fet de nou per l'artista reusenc Albert Macaya. Posteriorment ha estat refeta fins a quatre cops. Albert Macaya ha estat el responsable també de l'actual versió de la figura, realitzada el 1991, que incorpora també algunes modificacions, com el fet de comptar amb quatre punts de foc –la primera només en tenia dos– al cap.

La cabra compta amb la seva colla de portadors, membres del Ball de Diables de Reus, i la indumentària d'aquests consta de brusa blava, pantalons blancs, jersei amb el logotip de la cabra i del Ball de Diables de Reus, mocador negre al coll, barret de palla, mitjons blancs i espardenyes de pagès.

El naixement de la cabra reusenca s'insereix, de fet, en la nova concepció, pel que fa a l'ús de la pirotècnia festiva, que es produeix amb la revitalització que experimenta la festa al carrer –i la seva recuperació després dels anys de dictadura feixista– al darrer quart del segle XX. És d’un moment històric de recuperació del carrer com a espai festiu i de la pirotècnia com a element de transgressió de la normalitat de la via pública, amb el moviment de recuperació de les festes populars i tradicionals existent a Reus a començaments dels anys vuitanta i amb la creació de l'associació de cultura popular Carrutxa i la cercavila de foc de la nit de Sant Joan, el 1980.

A Reus surt el 23 de juny, a la Cercavila de Foc, i al correfoc de Misericòrdia, que se celebra el dissabte anterior al 25 de setembre. La colla de la Cabra, junt amb els diables, els dracs gran i petit i els bitllers, forma part de l'associació Ball de Diables de Reus.

El 2010, el Ball de Diables ha estrenat una cabra petita, feta per als més joves de l'entitat.

Salvador Palomar i Ferran Sugranyes

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga