Entrada al ball del ´El Circol´, 1878
Entrada al ball del ´El Circol´, 1878Arxiu Carrutxa
Danses del Carnaval a la Plaça del Mercadal, 1908
Danses del Carnaval a la Plaça del Mercadal, 1916
Entrada al ball del ´El Circol´, 1878
Entrada al ball del ´El Olimpo´, 1905

El ball i les danses

El ball ha estat, des de sempre, un component fonamental de les festes. El carnaval era una de les poques ocasions anuals en què els reusencs podien ballar de nit –els carrers eren quotidianament ben foscos–, segons assenyala prou explícitament una ordinació de 1475 que prohibia els balls de nit «per cases ni per carrers, a quantons a so de tamborino ni de qualsevol natura de struments pus la Ave Maria sia toquada», però «en açò no sie entès ballades per sponsalles o noces, ni per la jornada de carnestoltes».

A petició dels fadrins, la Vila contractava músics –joglars– i el ball es feia a la llum de les graelles o teieres que es plantaven als cantons i al mig de la plaça. Els documents ens parlen d'un ball de plaça iniciat per les autoritats, per Sant Sebastià, i que regulaven els fadrins. Cada dansada es subhastava –un costum que ha perviscut en algunes festes d'hivern– i el ballador que pujava més tenia dret a començar el ball amb la noia escollida. Un cop començat, ballava tothom.

El carnaval compta amb el seu propi repertori de danses. És possible que algunes de les danses que trobem en l’actualitat en el seguici de la festa major reusenca –el ball de Prims, per exemple– tinguin els seus orígens en cerimònies del temps de carnaval. D'altres tenien un caire provocador, com el Ball de bastons del saurí, on un suposat saurí, amb un bastó que pot semblar un exagerat membre masculí erecte, cercava les humitats allí on no corresponia. O el més conegut Ball del Tio Fresco: els balladors, disposats en rotllana, porten un tros de paper penjat a l'esquena i evolucionen en cercle, amb una atxa a la mà –intentant cremar al del davant i procurant que no el cremi el del darrere– mentre canten:

«Jo te l'encendré.
lo tio, tio, tio, (o lo tio, tio Fresco)
jo te l'encendré,
lo tio de paper.»


Al segon terç del segle XIX comencen a sovintejar els ball fets en llocs tancats. Desaparegut, però, l’antic ball de plaça, «les danses» són, pel seu repertori i estructura, un gran ball de saló a l’aire lliure –el darrer dia del carnaval, a la plaça del Mercadal–, un gran espectacle de lluïment per als participants que reuneix centenars d'espectadors. El repertori de les danses variava segons la moda del moment. Es van ballar en tots els grans carnavals entre 1859 i 1919.

En l'actualitat, el ball constitueix un acte que no pot faltar en el programa del carnaval. Els balls públics més concorreguts són els de dissabte a la nit. Hi ha algunes entitats que, algun any, han organitzat el seu propi ball. En el ball de mascarots, els participants abandonen la disfressa que caracteritza la seva colla i procuren no ser reconeguts.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Carnaval de Reus 2016

>>Consulta la programació