Rua matinal del dumenge, 2005
Rua matinal del dumenge, 2005Foto Niepce/ arxiu IMAC
Rua de lluiment del dissabte, 2009
Ball del Moc, 2009
Rua matinal del dumenge, 2005
Batalla de confetti, 2009

Les desfilades

Fins a mitjan segle XIX, el carnaval reusenc tenia com a centre la plaça del Mercadal. Allí es concentraven els mascarots, i les noies omplien els balcons i rebien els obsequis –rams de flors, caramels o confits– que els hi enviaven des de la plaça. Les màscares tiraven caramels, farina o provocaven els altres…; el xivarri era considerable i, al vespre, es feia ball a la plaça, a la llum de les teieres, i, més endavant, en locals tancats.

A la segona meitat del segle, però, els balls ja són tots a cobert: als cafès i a les societats. Impulsat per un associacionisme urbà molt potent, el carnaval es mostra al carrer de forma més organitzada: grans desfilades, amb grups vinculats a les societats recreatives o polítiques, amb carrosses espectaculars, omplen els carrers i ravals de la ciutat. El classes populars contemplen l'espectacle i, des de les carrosses, es llença confeti, confits, caramels…, o, fins i tot, monedes –en una demostració de poder econòmic. D'aquells grans carnavals s'explica que, al pas de la desfilada, calia obrir de bat a bat les finestres dels pisos baixos per evitar que es trenquessin els vidres. O, fins i tot, que els nois de casa bona es dedicaven a trencar els fanals, a cop de moneda, durant el recorregut.

Fins al 1919, les principals desfilades dels grans carnavals reusencs eren la Rua que seguia l'arribada del Carnestoltes –el diumenge Carnaval– i la de les Danses, el dimarts, prèvia a la ballada al Mercadal. Al programa del carnaval de 1908, hi podem llegir:

«Allans a tres quarts de quinze farà la seva arribada per la estació vella SM Imperial, tenint lloc am tal motiu la més solemne y corprenedora de les ceremònies.
[…] Les societats que pendran part en la recepció seran: El Círculo, La Palma, Alba-Brinco, Centro Republicano, Círculo Republicano, Centro de Lectura (seccions),Club Velocipedista y Foment Republicà Nacionalista, totes les quals hi faran cap en els seus respectius carros alegórics. […] Seguidament s'organisarà una Gran Cavalcada amb l'ajuda, a gran pressió, dels elements senyalats, y distintes bandes de música que tocaran tot lo que's presenti, si se'ls deix tocar.
La Cavalcada s'escorrerà carrer de Llovera avall fins a la plassa de Prim donant un tomet just d'Arravals. En essent altra volta a la plassa de Prim, farà lo que millor convingui, que potser serà disoldres.
»

A més de les carrosses finançades per les societats hi havia les que sortien a càrrec de colles de particulars. Era una veritable batalla: «El arroyo de las calles quedó materialmente cubierto de papel de colores y los alambres de electricidad que, a manera de cascadas iridizantes, producían pintoresca impresión de fiesta», descriu l'Heraldo de Reus, el 1916.

També era prou important, la Retreta, desfilada nocturna, el dilluns, en què participaven també totes les comparses, amb les carrosses il·luminades i, algun cop, el ball de diables amb el foc de les seves carretilles.

La cavalcada del dimarts reunia les parelles de danses, a peu –amb la disfressa de cada societat per a aquest acte, que no era necessàriament la mateixa que l'emprada pels participants a la rua del diumenge i les diferents carrosses–: «A les vuit del matí, se reunirán a les respectives Societats, les parelles de dancers per a dirigir-se al Teatre Circo, agregant-se allí a totes les forces i autoritats del Carnaval, carros alegòrics, Carrossa Reial i bandes de música, formant una comitiva que recorrerà el carrer de Sant Joan, tomb d'arravals i carrer de Monterols, fins a la plaça de la Constitució on tindrà lloc el típic Ball de Dances.»

I encara, el dimarts a la tarda, s'organitzava una gran batalla de dolços, serpentines i confeti pel tomb de ravals.

A banda, les societats organitzaven les seves propies cercaviles: per anunciar el Carnaval, al voltant de Sant Sebastià, o per fer ambient –i recollir diners– en els dies anteriors a la festa. Els anys que no hi havia gran carnaval –i, per tant, no s'organitzava la rua conjunta– alguna entitat organitzava la seva pròpia cavalcada i, fins i tot, portava el rei Carnestoltes.

L'enterrament del Carnestoltes era l'última desfilada de la festa on participaven les carroses de les societats.

En l'actualitat, la rua principal del Carnaval –o de lluïment– té lloc el dissabte a la tarda. Després de la recuperació de la festa se celebrà durant uns anys pel centre de la ciutat, però la quantitat de participants i el volum de les carrosses van motivar el seu trasllat a l'emplaçament actual: passeig de Misericòrdia, plaça de la Pastoreta, passeig de Prim, camí de Riudoms, carrer de l'Escorxador, carrer del Dr. Frias, passeig de Sunyer i plaça de les Oques.

La Rua de la Mainada es fa la tarda del divendres, des de la casa Rull fins a la plaça del Mercadal, on es fa el ball del Moc. El diumenge al matí es fa la Rua Matinal, amb el mateix recorregut que el dissabte. A la tarda, al passeig Mata, s'hi fa la Batalla de Confeti, on participen també les carrosses de totes les colles.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Carnaval de Reus 2016

>>Consulta la programació