L'inici del Carnaval

Sant Sebastià va ser durant segles una fita molt important al calendari festiu de Reus, ja que, si més no en temps moderns, i fins a la Guerra Civil, marcà l’inici del Carnaval. Va ser característic d’aquesta festa el ball de prohoms, un acte solemne i ritual que es va celebrar, segons diu Andreu de Bofarull, fins el 1750: el Consell, en sortir de completes, precedit, almenys, per una cobla de ministrers, tornava al Mercadal acompanyat per la reverenda comunitat de preveres. Allí, una vegada a la plaça, plena de gom a gom i enllumenada per unes altes teieres, els ministrers pujaven al balcó de la casa de la vila, des d’on iniciaven la música. Moment que els jurats, els consellers i les seves consorts, situats dins un espai davant la casa emmarcat pels bancs de la parròquia, començaven la dansa per, a continuació, obrir-se a la participació de tot el poble. A partir d’aquest moment, els balls es repetien cada diumenge a la tarda fins arribar als tres dies de Carnaval.

Començar el Carnaval el 20 de gener és, però, una pràctica que es conserva durant tot el segle XIX. Per exemple, el 1834, llegim en un dietari que «por la tarde hubo disfrazos y nadie les impidió su diversión como acostumbraban los antiguos; por la noche hubo música yendo antorchas encendidas y se fueron a dar un rato de aplauso al comandante de armas y al señor alcalde mayor, y después tocando y cantando por las calles hasta la media para las once y entonces principiaron una diversión a la plaza mayor de modo que se reunieron la mitad de la gente del pueblo»; o el 21 de gener de 1876 llegim al Diario de Reus: «Ayer día de San Sebastián, primer día de Carnaval, unos cuantos mascarones recorrieron las calles de esta ciudad, tanto por la tarde como por la noche, leyendo un Bando Carnavalesco». Moltes societats començaven aquest dia els seus balls de màscares, que es perllongaven fins als darrers dies del Carnestoltes. Els anuncis a la premsa són ben habituals, tant per promocionar els balls com els productes –màscares i disfresses– que diferents establiments ofereixen. De tant en tant, surt alguna comparsa al carrer. El Carnaval es viu durant un temps més o menys llarg, en funció de la data variable en què comença la Quaresma.

El dia de Sant Sebastià del 1904 llegim, per exemple: «el período de Carnaval, que empieza en este día, será este año de duración muy corta, pues comprende sólo cuatro semanas».

I encara, el 21 de gener de 1916, Foment recull que «una comissió carnavalesca acompanyada d'una banda de música i disparant canonades, ahir a la nit anà a saludar a les societats recreatives i polítiques, celebrant l'entrada del carnaval. Durant el dia algunes societats dispararen canonades i, a la nit, foren iluminats i endomascats els seus balcons…». Al matí van començar a disparar els canons de l'Olimpo i, a la nit, es fa oferir un concert –sembla que no del tot ortodox– a l'ajuntament, amb una banda de cinquanta músics que acompanyaven la comissió gestora de la festa i anaven precedits pels armats, un acte que concentrà nombrós públic.

El darrer gran Carnaval històric, el 1919, encara es va anunciar amb la sortida d'un canó festiu i l'encesa de trons. I el 20 de gener de 1925, a la tarda, anota que «en celebración del primer día de Carnaval, una cabalgata de disfraces acompañada de una sección de la "Banda Municipal" ha recorrido las calles céntricas, tirando confites y caramelos».

L'antiga festa major d'hivern assenyalà, doncs, l'inici del Carnaval fins a la desaparició de la festa al carrer, prohibida el 1939.

Ezequiel Gort i Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Carnaval de Reus 2016

>>Consulta la programació