Sant Sebastià, festa major d'hivern

Avui, els patrons de la ciutat són sant Pere i la Mare de Déu de Misericòrdia. No sempre, però, ha estat així. En altres temps, sant Pere compartí el patronatge de la vila amb sant Sebastià.

Sembla que va ser a partir de mitjan segle XV. Llavors, la de sant Sebastià era una advocació especialment recomanada per protegir de la pesta, una malaltia que des del segle anterior causava veritables estralls i no només a casa nostra, sinó arreu d’Europa. Eren uns temps que els rebrots pestilents assolaven la terra d’una manera quasi cíclica i hom vivia sota la por al contagi. Només cal recordar que al segle XVI es diu que no passava gairebé un any sense que, almenys, es produís alguna alarma de pestilència. És per això, doncs, que no ens ha d'estranyar l’empenta que aleshores va prendre el culte a aquest sant, també a Reus. Se sap, si més no, que el 1456 la vila ja feia «gran festa» en aquest dia. L’organitzava una confraria posada sota aquesta advocació i comptava amb la col·laboració de la vila, com consta el 1496, quan va pagar cinc sous «per lo sonar dels jutglàs, que sonaren lo dia de sent Sebestià a la profasó», mentre que a la parròquia, aquest dia, hi havia predicació. Que la vila pagués els músics i el fet que hom la descrigui com una «gran festa» ens informa que no era només pròpia de la confraria, sinó més bé de la totalitat de la població.

El «vot de poble», o de «vila», es pot definir com el compromís pres per una població de dedicar a perpetuïtat una festa solemne a la Mare de Déu o a un sant en commemoració d’un benefici rebut per mitjà de la seva intercessió. Davant les situacions extremadament difícils –com una pesta, una plaga o una guerra–, a més de les pregàries, els pobles feien prometences, o vots, una mena de pactes entre les persones i Déu, pels quals, si Déu s’avenia a concedir la gràcia demanada, el peticionari s’obligava a un romiatge de penitència –el qual, amb el temps, i perdut el sentit primigeni, a molts llocs donà pas als aplecs–, a una missa solemne o a qualsevol altra forma derivada de la pietat popular.

Sant Sebastià ho era i, a més, el preferit dels reusencs, com mostra el fet que quan, per un excés universal de vots de poble, el papa Climent IX els anul·là tots, permetent-ne només un per població, la vila trià el dedicat a sant Sebastià, com mostra l’acta del Consell del 20 de gener de 1668, quan els jurats informaren al consell que, textualment, «per lo senyor prior nos a fet notísia de que esta vila té y fa moltas festas per Vot de Vila y quan sa Santedat los lleva tots y la vila no puga tenir sinó una festa votada […]. Fonch determinat per lo honrat consell que la festa que la vila vota sia lo die y festa de sant Sebastià».

Malgrat que la diada de Sant Sebastià es conservà com a inici del carnaval, perdé la condició de segon patró de la vila al primer terç del segle XIX, probablement al temps que desapareixien les antigues confraries d'ofici.

De ben segur que hi va influir la consolidació la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia, que, per als reusencs, va tenir veritables poders protectors davant la pesta i els altres flagells. És per això que la Mare de Déu de Misericòrdia sempre es representa amb l’ampli mantell obert. La simbologia és clara: sota el mantell acull a tots els fidels en perill i així resten protegits de tot mal. Amb tot, el culte a sant Sebastià va continuar, tot i que a la segona meitat del segle XVII les pregàries ja es dirigien cap a Misericòrdia. Sobre sant Sebastià podem recordar que, avui, la seva imatge continua presidint el portal menor de la prioral, al qual dona nom, a la plaça del Castell.

Ezequiel Gort i Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Carnaval de Reus 2016

>>Consulta la programació