Els castells a Reus
Els castells a ReusPreparant mans
Els castells a Reus
Els castells a Reus
Els castells a Reus
Els castells a Reus

Els castells a Reus

Els castells són una tradició festiva consistent en pujar unes persones damunt de les altres per formar construccions humanes amb una tècnica específica i clarament establerta. Actualment és una de les activitats associatives més actives de Catalunya, amb més de 50 colles, gairebé 10.000 castellers, i una àmplia difusió als mitjans de comunicació.

No es pot considerar castell qualsevol construcció de persones enfilades les unes damunt de les altres, sinó només aquelles que segueixen unes pautes definides per la tradició i que evolucionen pel consens entre els propis castellers. La necessitat d'equiparar i valorar les construccions –especialment en els concursos castellers– ha anat definint una regulació cada vegada més detallada.

Tots els castells tenen tres parts: la pinya, el tronc i el pom de dalt. El pom de dalt està format per tres pisos: dos dosos, un acotxador i un anxaneta. Els castellers que pugen al tronc dels castells posen sempre els dos peus a les espatlles de la mateixa persona, això fa que cada pis del tronc estigui format per un nombre constant de castellers. Els components del tronc reben un nom en funció del pis on es situen, així els baixos estan a terra, a damunt seu hi van els segons, terços, quarts, quints, sisens i setens. L'alçada del tronc varia segons l’alçada del castell; per exemple, en els castells de vuit pisos, el tronc arriba fins al pis de quints.

La pinya és el conjunt de persones que es situen a terra per tal d'aguantar el pes del castell i parar l’impacte de les possibles caigudes. Les persones situades al nucli de la la pinya ajuden els baixos a suportar el pes del castell. Els castellers situats darrere seu aguanten els segons amb les mans i fan força amb el pit perquè la pinya no s’obri.

Els noms dels castells estan formats per dos números, el primer indica el nombre de castellers que pugen en cada pis del tronc i el segon, l’alçada. Així, els castells que només tenen un casteller en cada pis s'anomenen pilars, i també hi ha el dos, el tres i el quatre. Lògicament, el pilar no porta dosos, sinó que el seu pom de dalt només està integrat per un aixecador i l'anxaneta. A la zona del Penedès hi el costum d'anomenar «torre» al dos.

Els castells compostos estan formats per dos o més castells simples, així hi ha el quatre amb agulla al mig (format per un quatre i un pilar), el cinc (un tres i un dos) i el nou (un tres i tres dosos). Lògicament, aquests castells tenen una sola pinya però més d'un tronc i diversos poms de dalt.

Els castells de nou pisos d'alçada, el 2 de 8 i el pilar de set, es fan amb dues pinyes, la segona es diu folre. Els mateixos castells, amb un pis més, porten una tercera pinya (les manilles). Quan un castell es fa sense pinya s’anomena net i de vegades també s’anomena net un castell que, segons el que acabem de dir, hauria de portar folre o manilles, però ocasionalment es fa sense, com per exemple el 4 de 9 net.

El pilar i el tres es poden fer aixecats per sota, és a dir, situant primer el pom de dalt a terra i, davant seu, el pis que ha d'anar just a sota, que s'agenolla. Algunes persones de la pinya alcen el pom de dalt fins situar-lo damunt d'aquest pis que, en una segona aixecada, es posa dret; successivament es van alçant tots els pisos del castell, de dalt cap a baix. Es considera que el pilar aixecat per sota té una dificultat semblant o lleugerament inferior al mateix pilar fet normal, però el tres per sota és molt més difícil, per la dificultat d’alçar les tres rengles alhora.

No hi ha castells propis d’una colla, un poble o una zona, sinó que totes les colles tenen el mateix repertori i cadascuna escull quin castell fa en cada moment en funció de les seves possibilitats. De més fàcil a més difícil, els castells que es fan són: pilar de 4, 4 de 6, 3 de 6, 4 de 6 amb l’agulla, 5 de 6, 3 de 6 per sota, 9 de 6, 2 de 6, pilar de 5, 4 de 7, 3 de 7, 4 de 7 amb l’agulla, 5 de 7, 3 de 7 per sota, 2 de 7, 9 de 7, 4 de 8, pilar de 6, 3 de 8, 2 de 8 amb folre, pilar de 7 amb folre, 5 de 8, 4 de 8 amb l’agulla, 4 de 9 amb folre, 3 de 9 amb folre, 3 de 8 per sota, 9 de 8, 2 de 9 amb folre i manilles, pilar de 8 amb folre i manilles, 5 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i agulla, 4 de 9 net, 3 de 10 amb folre i manilles, 2 de 8 net i 2 de 9 net, aquests dos últims només carregats. És normal que els castellers discuteixin el valor dels castells més difícils o que es fan menys sovint.

Bona part de l'atractiu dels castells es deu a la incertesa del seu resultat. Els castells es consideren carregats quan l’anxaneta arriba al capdamunt del castell i posa un peu damunt de cada dos; en els pilars, cal que es deixi anar de mans. Aleshores l’anxaneta aixeca una mà (aleta) i les gralles ho remarquen amb una nota aguda i prolongada (toc d’aleta). Per descarregar un castell cal que els castellers baixin ordenadament. De vegades el castell cau abans de carregar-se i es diu que ha quedat en intent, no se li dóna cap valor, però si cau després de ser carregat ja es considera realitzat, encara que no té el mateix mèrit que si fos descarregat. Si els castellers baixen d'un castell abans de carregar-lo, es diu intent desmuntat. Fer la figuereta és l'exercici consistent en què un casteller fa el pi damunt d'un company i baixa del castell de cap per avall.

Els castellers s’organitzen en colles, que s’identifiquen pel nom, l’escut i el color de la camisa; la resta de l’uniforme (pantalons blancs, faixa negra i mocador vermell amb punts blancs) és igual per a tots els castellers. La majoria de colles s'anomenen «xiquets» o «castellers» i el nom de la seva ciutat (per exemple, Xiquets de Reus).

Tothom té clar que els castells són una tradició catalana, en canvi les discussions sobre el seu caràcter esportiu semblen inacabables. L'incertesa del seu resultat, la necessitat d'assaig i l'esforç físic que requereixen són arguments a favor d'aquesta interpretació; per contra, molta gent creu que la tradició i l'esport són conceptes excloents i per tant, si els castells són tradicionals, no poden ser un esport. Però cal tenir present que, abans de l'arribada dels esports moderns,els nostres avantpassats tenien els seus propis esports: les bitlles, el joc de pilota, les curses d'homes i de bèsties, etc. Aquests esports tradicionals tenien un nivell de difusió i d'espectacularitat més senzill, però acomplien les mateixes funcions de competició, prestigi social i diversió popular.

L'origen dels castells és un tema llargament debatut, fins i tot actualment. És probable que nasquessin a Valls al principi del segle xix, a partir de la rivalitat de les dues colles tal com ho testimonien aquests textos: «L’afició arreglà tan profundament, que el 1805 ja es troben a Valls dues colles de castellers: la dels pagesos i la dels menestrals, integrades per treballadors del camp i obrers industrials respectivament»«varen dividir-se los castells en dues colles y la competencia entre elles aumentà l’atreviment y en certa manera reglamentà la calitat y importancia del castell.».

De fet, els vallencs encara eren anomenats «ball de valencians» fins a mitjan segle xix, quan van començar a fer castells de nou. La fama dels Xiquets de Valls es va estendre per diverses comarques i eren contractats a diferents festes majors. La seva presència va ser força regular a Reus a partir de 1850 i nombroses vegades hi van fer castells de nou.

Als pobles on els Xiquets de Valls actuaven cada any, hi havia grups d'aficionats que participaven a la pinya i eren fonamentals per a l'assoliment dels castells més importants. De vegades aquests d'aficionats intentaven fer castells pel seu compte, però la manca de pinya i de coneixements feia que els accidents fossin molt freqüents. A Reus n'hi va haver tres: l'any 1876 un nen va resultar mort, el 1883 un altre es va donar un cop al cap i el 1896 un tercer es va trencar el braç.

Els canvis socials que es van produir amb la industrialització van provocar la crisi de la festa major tradicional i dels balls del seguici popular, que eren considerats antiquats. La decadència castellera va començar el 1890: els Xiquets de Valls cada vegada tenien menys actuacions i només podien fer castells de set, les altres colles van desaparèixer. A Reus les actuacions castelleres es van mantenir amb força regularitat fins a l'any 1904.

La creació de colles castelleres a Tarragona i al Vendrell, el 1926, es considera l'inici de la renaixença castellera, ja que va augmentar l'activitat castellera i el nivell dels castells. Els castells van tornar a les festes reusenques.

L'activitat castellera va continuar després de la guerra. El 1948 es va celebrar un concurs de castells durant la fira de mostres. També hi van actuar els Ganxets de Reus, la primera colla reusenca, que va desaparèixer poc després. Els castells no van tornar a la nostra ciutat fins al 1966. A partir d'aleshores han estat presents a les nostres festes gairebé cada any.

Es considera que la segona època d'or va començar el 1981, quan es va recuperar el 4 de 9 amb folre. Aquell mateix any es van fundar els Xiquets de Reus, que el 1987 van carregar el seu primer 4 de 8.

El 1991 van començar les retransmissions sistemàtiques de castells a la televisió, que van donar un gran impuls al món casteller. L'any següent es van fundar els Ganxets de Reus, la màxima fita dels quals va ser descarregar el 2 de 7 (el primer, el 1999). Aquesta colla es va desfer a finals de 2003 per discussions internes.

El 1996 els Xiquets de Reus van aconseguir els seus millors castells: el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8 carregat. Després van patir una crisi força greu, però l'han superat i han recuperat els castells de vuit pisos.

Des de l'any 1993 es celebra a Reus, cada dos anys, la Diada del Mercadal amb la participació de les millors colles castelleres. S'hi han vist castells molt importants com el segon pilar de set descarregat el segle xx, el 2 de 9 i pilar de vuit amb folre i manilles, el 4 de 9 net i els dos únics 9 de 8 de la segona època d'or.

El novembre de 2007 es va crear la colla universitària Pataquers de la URV, que normalment assaja a Reus i que un any més tard va carregar el seu primer 3 de 6.

El calendari casteller reusenc

En l'actualitat, la temporada castellera comença a Reus al mes de març, per la Diada dels Tres Tombs, on es fan castells de sis i de set. La primera diada important és la de Sant Jordi, on habitualment es fan tres castells de set. A principis de juny es fa la Diada de la Farinera que commemora la inauguració del local social dels Xiquets de Reus i és la primera diada on actuen diverses colles.

El cap de setmana abans de Sant Pere es fa la diada principal de la Festa Major, últimament es celebra el dissabte a la tarda i hi participen tres colles. S'hi veuen castells de vuit i, ocasionalment, de nou. La vigília de Sant Pere, els Xiquets de Reus porten un pilar de quatre des de Sant Pere fins a l'Ajuntament, es tracta d'un castell molt emotiu ja que el carrer Major i la plaça del Mercadal estan absolutament plens de públic. El dia de Sant Pere actuen a l'exhibició de lluïment del migdia, que s'acaba portant un pilar de cinc al balcó, i a la processó de la tarda.

Alguns anys hi ha hagut castells a la Fira de Sant Jaume, també s'han fet diades a l'agost i de vegades es poden veure castells a les festes d'algun barri. Tot i l'èxit d'aquestes actuacions, no han tingut continuïtat. L'Onze de Setembre és una altra actuació tradicional, amb una sola colla. El cap de setmana abans de Misericòrdia es fa una diada amb colles de fora i el dia de la festa, la baixada cap al santuari i l'actuació a la tarda. Els anys senars es duu a terme la Diada del Mercadal, el primer diumenge d'octubre. La temporada castellera es clou al novembre, amb la Diada de la Colla.

Els castells s'aixequen sempre acompanyats per una música especial (el «Toc de castells»), que s'interpreta amb gralles i timbals. Té cinc parts: avís, pujada, aleta, baixada i sortida. Es diferencia de totes les altres músiques de ball perquè el castell es fa al seu propi ritme i són els grallers els que han d'adaptar la música al compàs del castell.

Les diades castelleres comencen amb el toc d'«Entrada a la plaça» i acaben amb el «Toc de vermut», també hi ha un toc especial per al pilar caminant, processó, Matinades, etc.

Joan Bofarull

Els xiquets de Reus

Un dels anys que cal destacar en majúscules dins la història del fet casteller a la ciutat és el 1981, l’any del naixement de la colla castellera Xiquets de Reus. La seva aparició cal contextualitzar-la en un moment en què feia només dos anys de les primeres eleccions democràtiques i en una societat, en aquest cas la reusenca, en plena tasca de recuperació i de creació de nous referents després de la llarga dictadura. És en aquest context, doncs, que els Xiquets de Reus esdevindran –entre d’altres associacions i grups festius– un dels puntals en el procés de recuperació i reinvenció de la nostra festa major.

Tot i que el dia de l’estrena oficial és el 18 de novembre de 1981, quan la colla va realitzar la primera actuació amb motiu del 125è aniversari del ferrocarril a Reus, els primers passos ja es van donar per la Festa Major de Sant Pere d’aquell mateix any, quan el darrer dia de la celebració un grup de persones va realitzar un simulacre de castell i un pilar de tres. Aquest primer focus, format per gent vinculada a l’Agrupament Escolta La Mulassa i a Carrutxa, va iniciar, amb una vintena de membres més, els assajos. Per eixamplar el grup també es va contactar amb reusencs que estaven o havien estat vinculats a colles del nostre entorn proper. Aquests primers assajos, amb tota la precarietat que suposa qualsevol inici, es van realitzar al Bravium, primer entre les butaques de la platea del teatre i després, com a metafòrica referència a les lògiques aspiracions de la colla, al terrat de l’entitat que els acollia.

Després de la primera estrena, encara sense camisa pròpia, va tenir lloc l’assemblea fundacional, durant la qual es van escollir dos dels símbols que la colla ha lluït i lluirà al llarg de la seva història: el color de la camisa i el nom. En el primer cas, l'elecció es va fer entre tres propostes: el marró avellana, el morat i el vermell. En el segon cas, el del nom, també hi van haver tres opcions posades damunt de la taula: Xiquets de Reus, Castellers de Reus i Ganxets de Reus. La tria d’ambdós símbols –camisa marró i Xiquets de Reus– no va ser fruit del capritx d’una majoria, sinó que va ser argumentada i assumida pel conjunt de l’assemblea. Darrere de cada elecció hi havia una càrrega simbòlica prou evident. En el primer cas, una clara voluntat d’arrelament a la comarca pròpia, el Baix Camp; és per això que es va escollir el color d’un dels fruits que en aquell moment era ja tot un símbol de la nostra comarca, l’avellana. En el segon, es volia posar de manifest el lligam de la ciutat amb la tradició castellera del Camp­­ –per això es va triar, per acompanyar el nom de Reus, el mateix substantiu que duien les altres colles castelleres de la nostra zona geogràfica­­–, alhora que es desvinculava del primer intent de creació d’una colla a la ciutat el 1948, amb l’efímera aparició dels Ganxets de Reus. També, en aquells primers passos, hi havia el convenciment que l’entitat que havia d’aixoplugar l’activitat castellera fos sòlida ja des del seu inici, perquè només així s’assegurava la seva consolidació i supervivència de cara al futur. És per aquest motiu que dins la primera junta que es va elegir hi figuren noms que en aquell moment ja tenien un notable pes específic i un considerable prestigi dins el món social i cultural de la ciutat, com Enric Cardús, que en fou el primer president; Josep Maria Martí, Antoni Maria Ballester, Isidre Fonts, Pere Anguera, Ernest Benach... L’altre repte que es plantejava era tenir un espai que reunís les condicions necessàries per poder assajar els castells, al mateix temps que servís de local social. Després d’un periple de dos anys, durant els quals es va assajar en espais com el terrat del Bravium, el Palau de Fires o el magatzem d’una fàbrica de sabó del carrer del Roser, l’Ajuntament va cedir un local a La Palma –l’actual Sala Polivalent–, un espai que es va convertir en el local de la colla fins al 1990, any en què els Xiquets van estrenar el local propi, un edifici que, a més a més de lloc per assajar, ha aplegat, des d’aleshores, la vida social de l'entitat.

Els Xiquets, després d’estrenar camisa per la diada de Sant Jordi de 1982, van participar per primer cop a la festa major de Reus. En la primera diada van compartir cartell amb els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que va plantar el primer 4 de 8 després de molt de temps de no veure alçar-lo a la nostra plaça. Els Xiquets, des de la festa major de 1982 es van integrar al seguici que en aquells moments estava format, bàsicament, pels gegants, la Mulassa, els nanos i el Ball de Gitanes, que també s’estrenava. Un dels elements que la colla aporta a la Festa Major de Sant Pere i que ara ja ha arrelat i, per tant, ha esdevingut tradicional, és l'acte dels pilars caminant d’entrada a la plaça, tant el de la processó del dia 29 com, sobretot, el de Completes. Aquest, juntament amb la Tronada, és un dels moments més esperats de la vigília de Sant Pere. El pilar s’aixeca davant de la porta de la Prioral de Sant Pere i enfila el carrer Major amunt. En arribar al Mercadal hi ha el primer moment emotiu: amb el toc d’entrada a plaça el pilar rep la primera ovació i anirà acompanyat dels aplaudiments durant la resta de recorregut, fins que s’atura davant de l’Ajuntament i es gira de cara a la plaça. Tot seguit, es desmunta entre l’eufòria dels castellers i l’emoció del públic. Aquest ritual, els Xiquets, l’han repetit de manera ininterrompuda durant 17 anys, després que el 1991 els caigués el darrer pilar caminant.

Amb tot, però, les aportacions més importants dels Xiquets a les dues festes majors de la ciutat han estat els castells que han plantat a plaça. El 1982 es va celebrar el primer 4 de 7 de la colla, descarregat per les Festes de Misericòrdia. L’any següent, va ser la Festa Major de Sant Pere la que va veure per primer cop un 3 de 7 de color marró. La colla, amb dos anys s’havia consolidat i havia iniciat una progressió que tindria continuïtat durant els anys posteriors. El 1984 es pujava un graó més descarregant el 4 de 7 amb l’agulla, i l’any següent, per la Festa Major de Sant Pere, es descarregava el primer 5 de 7. El fet d'anar cremant etapes, des del punt de vista casteller, va continuar al llarg dels tres anys següents. El 28 de juny de 1986 es carregava la primera torre de set, castell que es va descarregar el 1987 conjuntament amb el primer carro gros carregat. Les Festes de Misericòrdia d’aquell any, els Xiquets les van guarnir amb el primer 3 de 7 aixecat per sota. Aquest període de progressió va ser culminat el 13 d’agost de 1988 en descarregar al bell mig del Mercadal el primer 4 de 8. El 1989, tot i que els Xiquets van tornar a descarregar aquest gran castell, es van iniciar uns anys d’estancament. Malgrat que no es va arribar a perdre el nivell dels castells de set de la gamma alta, la colla no va poder donar cap pas endavant com havia fet fins aleshores. La crisi de resultats es va trencar el 1992 quan les Festes de Misericòrdia van veure la millor actuació dels Xiquets fins aquell moment (5 de 7, 2 de 7 i 4 de 8). Entre 1994 i 1998 va tenir lloc el període més brillant de la història dels Xiquets de Reus. Durant aquests anys s’assoleixen les que seran les seves màximes fites fins al moment, el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9, el 5 de 8 carregat i el pilar de sis, també carregat. Seran cinc anys durant els quals els Xiquets dominaran el 3 de 8, que van arribar a descarregar fins a 33 cops, o el 2 de 8 amb folre que, només descarregat, l’arriben a assolir fins a 10 vegades. Especialment memorables van ser les diades de Misericòrdia del 1995, durant les quals van descarregar els 4 i el 3 de 8 i van carregar el 2 de 8 en folre, i la Festa Major de Sant Pere de l’any següent, que en les dues diades es van aconseguir fins a 5 castells de vuit, el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre, i la clàssica actuació de vuit –4 de 8, 3 de 8 i 2 de 7– el dia de Sant Pere al migdia. Durant la temporada de 1996 els Xiquets van assolir el seu sostre. A més a més d’unes magnífiques estadístiques amb castells de vuit, els Xiquets van carregar a la plaça del Mercadal el seu primer castell de 9, el tres, en la diada que celebraven el quinzè aniversari. Aquest castell es va descarregar durant el concurs de Tarragona, amb el qual es completava la millor actuació feta mai pels Xiquets Reus –3 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 4 de 8 i 3 de 8–. Aquell any es va arrodonir amb dues fites més: el pilar de sis i el 5 de 8, ambdues construccions només carregades. A partir del 1999, però, la colla va entrar en crisi, tant des del punt de vista casteller com social. Durant dos anys seguits –el 2000 i el 2001– no es va poder assolir cap castell de vuit pisos. Tanmateix, però, amb esforç i compromís es va canviar la tendència. A partir de la temporada 2002 va començar una lenta recuperació, en descarregar un 4 de 8; una recuperació que es va consolidar de manera brillant, entre el 2005 i 2006, quan la colla va tornar a descarregar el 3 de 8 i va recuperar de nou el folre en carregar el 2 de 8.

Però els Xiquets de Reus, a més a més d'aportar les seves construccions, han clavat profundes arrels en el teixit associatiu reusenc, esdevenint una de les entitats més significatives per a la ciutat, no només pel nombrós col·lectiu humà que aplega entre castellers i socis, sinó també per la seva important aportació en la vida cultural de Reus. Un dels seus objectius, ja des dels inicis, ha estat que el fet casteller arrelés, tant a la ciutat com a la comarca. A través de campanyes de divulgació per les escoles, amb l’edició de fulls explicatius sobre tècnica castellera o amb l’organització d’escoles de castells, conferències... han contribuït a que el fet casteller fos més conegut. També han utilitzat altres eines com la revista L’Aleta, que la colla edita des de 1984. Menció especial mereix la tasca de l’escola de grallers que la colla va tenir. Aquesta, a més a més d’assegurar un planter de grallers i timbalers de qualitat per a la mateixa colla, va proveir de músics a moltes de les colles de grallers de Reus i d’altres pobles de la comarca... Els Xiquets de Reus, més enllà de la indubtable tradició castellera que sempre han tingut Reus, han fet que el paisatge del fet casteller a la nostra ciutat tingui el seu fons tintat d’un marcat color marró avellana.

Marc Ferran

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

Els Castells

Referència històrica

1856 fins els nostres dies.

Colles locals

1948-1948 Ganxets de Reus
1981 Xiquets de Reus
1992-2003 Ganxets de Reus

Entitat actual

Xiquets de Reus

Components

Entre cent i tres-cents

Vestuari

Camisa Marró avellana (Xiquets de Reus). Pantalons blancs i faixa negre.

Acompanyament  musical

Grup de grallers

Tonades

  • Toc de castells
  • Entrada a la plaça
  • Pilar caminant
  • Toc de processó
  • Toc de vermut

Actuacions

Sant Pere
  • 28.06 Tarda i nit. Anada a Completes amb pilar a cada costat entrada autoritat a la Prioral i tornada de Completes amb pilar caminant.
  • 29.06 Migdia. Actuació, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici, Pilars a l’entrada de la corporació
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila. 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.

Observacions

També hi ha actuacions de Castells en d'altres festes i esdeveniments de la Ciutat, com la diada de Sant Pere, Fira de Sant Jaume, als Tres Tombs...