El ball de cavallets
El ball de cavalletsEl ball de cavallets en la processó el dia de Sant Pere
El ball de cavallets
El ball de cavallets
El ball de cavallets
El ball de cavallets

El ball de Cavallets

El ball de cavallets –o de turcs i cavallets– és format per un grup d'homes que simulen anar a cavall, cavalcant en un petit cavallet de cartró que cada un d'ells duu penjat a mig cos. El cavallet no té potes, porta la part baixa del cos coberta per un faldellí i en el centre del cos té un forat, per on s'introdueix el ballador. Unes petites cames de roba, figurant les del genet, solen penjar dels costats del cavall. Representació, molts cops, d’un enfrontament entre moros i cristians, segons el moment històric i les poblacions, el trobem amb els guerrers cristians a cavall i els moros a peu, o amb ambdós bàndols a cavall.

Aquesta dansa és ben coneguda per tota la geografia catalana, i així les primeres notícies de l'entremès en què els cavallers cristians –en alguns casos acompanyant sant Sebastià– lluiten contra els soldats turcs són les de les ciutats de Barcelona el 1424, Tortosa el 1432 i Tarragona el 1436, tot i que en aquesta darrera localitat els cavallets ja surten el 1383.

A Reus ja tenim documentat el ball el 1620 –encara que no ens consta com a vinculat a cap gremi–, amb motiu de la solemnitat de la consagració de l'església del convent de Sant Joan. Però no és fins a començament del segle xviii quan la seva presència al carrer sembla fer-se més habitual o, si més no, la trobem més documentada. A partir de 1705, la participació del ball en les solemnitats locals, sempre de la mà del gremi de blanquers i assaonadors –els mestres del qual eren qui l'interpretaven, en aquell moment–, serà constant. Així, el trobem, per exemple, el 1748 en la processó de trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari, després d'unes pregàries per motiu d'un flagell d'eruga. També a les festes del 1750 i del 1765, en acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia per la pluja, i del 1771 per haver passat un terratrèmol sense massa danys a la ciutat. O del 1775, el 1780 i el 1783, de nou pel benefici de l'aigua. En definitiva, podem constatar la presència del ball a totes les solemnitats importants que tenen lloc durant el segle XVIII La coneguda processó del 29 de maig de 1792, descrita per Francesc Torné al segle xix, amb el seu seguici de vint-i-dues danses no n'és, evidentment, una excepció.

Tot just començat el segle XIX, el 1805, a les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d'unir Reus amb Salou, també hi participa aquest ball, juntament amb les altres danses i entremesos dels diferents gremis. El 1825 el trobem de nou en les festes d'acció de gràcies a la Mare de Déu per haver preservat la ciutat de la malaltia. El 8 de juliol de 1833, el ball de cavallets participa a les festes que tenen lloc a la ciutat amb motiu de la jura d'Isabel II, així com el 1844, quan aquesta visita la ciutat juntament amb la Reina Mare. En ambdues ocasions, en què s'organitzen solemnitats per celebrar la seva arribada, hi apareix esmentat el ball de cavallets. Potser és a partir d'aquest moment que la dansa desapareix de les festes locals.

El ball de cavallets, a càrrec del gremi de blanquers i assaonadors, fou, probablement, una de les danses més luxoses dels seguicis festius reusencs dels segles XVIII i XIX. La propietat gremial del ball, el luxe de les indumentàries que lluïen els balladors, l'extracció social dels seus components i el seu paper en el context de les festes locals, així ens ho suggereixen. La fi dels antics gremis, al segon terç del segle XIX, comportà la seva desaparició, com la de tantes altres danses del seguici, o la seva transformació desvinculades ja d'aquests i aprofitant els elements materials que restaven.

Les notes d'Andreu de Bofarull sobre les danses antigues de Reus ens mostren un dibuix amb dos cavallers, l'un cristià, l'altre moro, amb els seus cavallets; és a dir, vuit balladors, l'àngel i el dimoni. Però les descripcions que tenim de la dansa, així com la documentació del gremi de blanquers, semblen indicar que la dansa constava, almenys, del doble de components: vuit cavallers cristians, altres de turcs a peu, l'àngel i el macer o dimoni, que també s'anomena sergent. En aquest sentit, cal esmentar que els inventaris de la confraria, els rebuts de pagament de les reparacions efectuades, etc., fan sempre referència a vuit cavallets, mentre que els balladors són una vintena. D'altra banda, una nota al peu del dibuix indica «Lo macer combat amb l'àngel, que són los únics que no porten cavall». Probablement la dansa que descriu Bofarull correspon a l'últim període de sortida del ball, quan ja no la interpretaven els mestres assaonadors i segurament el ball era interpretat per una colla que es llogava per a la festa. És interessant constatar, doncs, que les danses tradicionals han evolucionat i canviat amb el temps.

Pel que fa a l'acompanyament, Andreu de Bofarull, que recull, també, la música del ball, assenyala que s'interpreta amb música de xirimies (o tarotes) i oboès. Es tracta, doncs, d'un acompanyament fet amb instruments d'inxa.

Quant a la forma d'executar-se, no coneixem la coreografia de l'antic ball de cavallets de Reus. El folklorista Josep Bargalló i Badia proposà, en una restauració realitzada el 1959, una coreografia per a quatre cavallers cristians i quatre genets turcs, el macer i l'àngel.

En la recuperació actual, a càrrec del Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC), estrenada el 21 de juny de 1998, s'agafà la forma descrita per Andreu de Bofarull: quatre genets cristians s'enfronten a quatre genets moros, acompanyats per l'àngel i el macer. Els cavallets són obra de l'escultor reusenc Manel Llauradó.

La música actual del Ball de Cavallets segueix la tonada aplegada per Bofarull, amb arranjaments de Daniel Carbonell. La formació que acompanyà el ball duia, inicialment, una cobla d'oboès, integrada per tres tarotes i un baixó. Durant una temporada fou acompanyat per tres gralles i un timbal, però en l'actualitat una cobla de vuit tarotes i dos timbals és l'encarregada d'interpretar la música del Ball de Cavallets.

Ferran Sugranyes

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

El ball de Cavallets

Referència històrica

1620-1844 Gremi de Blanquers i Assaonadors

Recuperat

Festes de Sant Pere de 1988

Descripció

Quatre genets cristians s'enfronten a quatre genets moros. També participen a la dansa l'àngel i el macer.

Entitat

Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals

Components

Quatre genets moros i quatre cristians, àngel i macer.

Vestuari

Cristians i turcs de l’època, àngel amb espasa i macer amb maça.

Complements

Espases

Acompanyament musical

Quartet de xirimies i timbal fondo o  grup de grallers

Tonades

La música s'interpreta amb cobla d'oboès -tres tarotes, un baixó i tabal- i ha estat composada per Daniel Carbonell a partir de la melodia tradicional anotada per Bofarull.

Actuacions

Sant Pere
  • 28.06 Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila.
  • 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.

Observacions

Els Cavallets són obra de Manel Llauradó i cal destacar que tots són diferents.