Festa de Corpus
Festa de CorpusEls nanos a la professó de Corpus. Foto Niepce/arxiu IMAC
Festa de  Corpus
Festa de Corpus
Festa  de  Corpus
Festa  de Corpus

Corpus a Reus

A Reus, sabem que la festa de Corpus se celebrava ja des del segle XIV, i que a principis del segle XV era acompanyada almenys per dos joglars que sonaven a càrrec del municipi. És possible que també hi participessin d'altres músics, a sou de les confraries. En aquells moments, el recorregut urbà de la professó era força curt i els carrers —almenys el segle XVI– eren engalanats amb enramades.

Sembla que a principis del segle XVI la festa va prendre més volada. El 1510 van allargar el recorregut de la professó, probablement a causa de l'augment de la població reusenca, i el 1529 es va ampliar a sis el nombre de persones que tenien cura de la lluminària de Corpus; fins llavors se n'ocupaven els dos jurats "vells", que havien abandonat el càrrec aquell any.

D'aquesta època, gràcies a una nota de l'arxiver Celdoni Vilà, sabem que la professó es feia al matí, però que el 1604 es va traslladar a la tarda, després de vespres. Des del segle XVII hi participaven els elements festius propis de la vila: els gegants, la mulassa i l'àliga; aquesta, fins a la seva desaparició al segle XVIII. La documentació deixa constància de preparatius municipals similars per Corpus i per Sant Pere: dansar l'àliga, fer ballar els gegants i la mulassa, tirar trons, encendre les graelles, oferir un refresc després de la professó... També pagaven la neteja general de l'església –que es feia dos cops l'any, un per Nadal i l'altre per Corpus– i l'ornamentació dels carrers amb enramades.

Alhora, la festa creixia en paral·lel a l'expansió econòmica de la vila, sobretot perquè tenia com a acte central la professó amb un seguici organitzat com a mirall de la societat. A mitjan segle XVII, el nombre de confraries d'ofici que hi participaven havia augmentat, i contínuament  hi aportaven nous estendards, tabernacles i elements festius. L'any 1639 va ser necessari que el Consell de la Universitat determinés quin era l'ordre en què les diferents confraries havien d'anar dins del seguici.

L'esquema central de la festa va perviure fins a l'època contemporània, si bé anava transformant d'acord amb la mentalitat de l'època: mentre les confraries i les seves danses anaven desapareixent, els elements festius populars –gegants, mulassa– prenien cada cop més protagonisme. Les societats, els àmbits de relació tan propis del segle XIX, organitzaven balls de tarda i de nit. Cadascun dels diferents barris celebrava la seva festa al llarg dels vuit dies següents al dijous de Corpus, ornamentant els carrers amb penjarelles de paper, figuretes de pa, rastelleres d'ous i altres artificis fets amb fustes i canyes, que la canalla del veïnat preparava la tarda abans. Al vespre, s'encenien ciris a les portes de les cases, mentre arreu petits i grans tiraven coets, petards i carretilles i començava el ball. D'alguna manera, Corpus va esdevenir la diada inaugural de l'estiu, en què qui podia estrenava la roba de la nova temporada i les classes més benestants anaven a lluir-se al passeig Mata, urbanitzat des de feia poques dècades. 
Amb la divisió de la ciutat en diferents parròquies, a mitjan segle XIX, es va acabar generant una professó cadascun dels dies, que va restar fins a mitjan segle XX, mentre la resta de manifestacions festives de la vuitada anaven desapareixent.

Des de la dècada de 1980, quan el dia de Corpus va deixar de ser festa laboral i la celebració va ser formalment traslladada al diumenge següent, el dijous ha continuat tenint un caràcter festiu, amb el toc de campanes, la sortida dels gegants i el repartiment de coca amb cireres. La professó va passar al diumenge a la tarda, encapçalada pel seguici amb la mulassa, els nanos, els gegants i –des de 1997– l'àliga.

Ezequiel Gort - Montserrat Flores

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador