Una festa d'origen medieval

La festa de Corpus va néixer a mitjan segle XIII a Liège (Bèlgica) i el 1316 el papa Joan XXII va decretar la seva celebració a tot el món. A Catalunya es va estendre ben ràpidament: el 1318 es tenen notícies que ja se celebrava a Vic i el 1320 a Girona i Barcelona.

Corpus, en llatí, significa "cos". I és que la festa es va crear per donar relleu a la institució de l'Eucaristia, és a dir, del sagrament pel qual els cristians creuen que el pa i el vi que es consagren a la missa esdevenen el Cos i la Sang de Jesucrist.

Segons els evangelis, l'Eucaristia va ser instituïda per Jesucrist durant el seu últim sopar, la nit del Dijous Sant. Aquell dia, però, la celebració quedava poc lluïda, dins dels actes en record de la passió i mort de Jesús. Per això es va buscar un altre dijous una mica més endavant, un cop acabades les setmanes de Pasqua. Aquest és el motiu pel qual es va decidir que la data de la celebració seria el primer dijous disponible després de la segona Pasqua, i per això Corpus, com tantes altres festes de primavera, és una festa mòbil que segueix el calendari lunar i canvia cada any de data en funció del diumenge de Pasqua.

La creació de la festa respon a la situació de l'època, ja que donant protagonisme a l'Eucaristia es pretenia desacreditar certs corrents herètics de l'època que qüestionaven la naturalesa d'aquest sagrament. A més, venia a coincidir en una època de l’any que hom celebrava, i celebra encara, una sèrie de festes d’un molt probable origen remot (les festes majors, sant Joan...), dins les quals la nova festa litúrgica va encaixar perfectament.

Així, i ja des del mateix segle XIV, la processó del Corpus tot i l’aire de gran solemnitat que tenia, es va revestir aviat amb una sèrie d’elements festius d’arrel popular. De bon començament, la festa es va organitzar seguint el model de les solemnitats urbanes, és a dir, les festes excepcionals que les viles i ciutats de la Baixa Edat Mitjana organitzaven per honorar un personatge notable que les visitava, per commemorar un esdeveniment polític o una victòria militar, o per donar gràcies a Déu, a la Verge o als sants pels favors rebuts. 

Per això, l'acte central de la festa era la professó, presidida per la custòdia, un objecte litúrgic habitualment de gran riquesa que permet mostrar l'Eucaristia. Com si fos un rei o el senyor de la vila, l'Eucaristia era solemnement passejada pels carrers i places, enmig de la veneració popular. Sortien a acompanyar-la, obrint la professó, representants dels diferents estaments de la societat: les confraries d'ofici –els gremis– amb les seves banderes i demostracions festives, les autoritats cíviques i religioses. Per aquest motiu, des del segle XV trobem a la professó de Corpus de moltes poblacions els gegants i les peces del bestiari festiu, les danses i les representacions de teatre popular que, més endavant, passaran a formar part dels seguicis de festa major.

Carrutxa

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador