11 de setembre
11 de setembreRecepció oficial al saló de plens
11 de setembre
11 de setembre
11 de setembre
11 de setembre

l'11 de setembre a Reus

Reus participa activament de la Festa Nacional de Catalunya amb la realització d'una conferència al Saló de Plens de l'Ajuntament a càrrec d'una personalitat que hagi destacat per la seva vinculació a la ciutat i, posteriorment, una recepció oficial als salons de l'Ajuntament a autoritats i entitats.

Reus i la Guerra de Successió

Des dels primers moments Reus s’alineà al costat de la causa austriacista i fou al llarg de la guerra un dels centres més actius del país, tot fent constants serveis, tant amb homes, com amb diners, animals vitualles. El 3 de juliol de 1706 Carles III visità Reus. En aquesta ocasió, hom va ajornar la festa major per tal de fer-la coincidir amb la solemnitat de l’entrada reial. Entrà a la població precedit del seguici festiu i les banderes de les confraries. Recorregué carrers i places atapeïts de gent i s’adaptà la casa de la vila com a residència reial, des del balcó de la qual va presenciar l’actuació de lluïment de tots els balls i danses, i a la nit el castell de focs. El seguici festiu precedí també l’endemà el seu recorregut per la vila, tant a l’anada i tornada de missa com després en marxar en direcció a la Selva.
El 1709 es va viure un moment de pànic a causa de l’aproximació i l’entrada de l’enemic a la vila. Molta gent va fugir i els borbònics obligaren la vila a pagar una forta suma de diners i, com a garantia de pagament, s’emportaren presos els jurats.
L’any següent la vila enviava homes a defensar el coll de Balaguer per impedir una nova entrada dels borbònics.
El 1712, pels seus molts serveis, Reus va rebre el títol de “Ciutat Imperial”. Va rebre un nou escut i a partir d’ara la rosa es posaria al pit d’una àliga i, com encara es conserva avui, l’Ajuntament en sortir en Corporació, podia anar presidit per dos macers. Les maces actuals segueixen essent les que es feren llavors. No així l’àliga a l’escut i el títol de ciutat imperial, que es va perdre el 1714, tot i que en recuperà el dret a usar-los el 1725.
Es el 1712 quan l’àliga festiva va prendre un nou valor per a la ciutat, per quant es convertí en símbol austriacista i per això després en patí les conseqüències i només fou recuperada uns pocs anys a partir del 1725.
El Camp va ser ocupat definitivament pels borbònics el 1713 però  Reus continuà usant del títol de ciutat fins a l’endemà de l’11 de setembre de 1714. Encara una setmana més tard hi hagué un combat entre els austriacistes i els borbònics prop de la Canonja.
Amb la seva victòria, els borbònics anorrearen totes les llibertats nacionals i reprimiren els austriacistes. S’iniciava la resistència on destacà la figura del Carrasclet.

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Diada Nacional de Catalunya 2015


>> Consulta la programació