El Ball de Dames i Vells
El Ball de Dames i VellsPresentació del Ball a la Pl. del Teatre - foto: arxiu Carrutxa
El Ball de Dames i Vells
El Ball de Dames i Vells
El Ball de Dames i Vells
El Ball de Dames i Vells

El ball de Dames i Vells

El ball de Dames i Vells és una representació festiva de teatre popular de carrer, amb uns personatges, una línia argumental més o menys definida, uns textos que poden variar en part, d'any en any, i un mínim d'escenografia, si fa falta. Els balls parlats tenen un component de dansa, secundari, ja que la coreografia i l'acompanyament musical serveixen habitualment per canviar d'escena o d'indret de representació.

El ball de Dames i Vells és el primer ball parlat que s'ha reincorporat a la Festa Major i el primer ball parlat de temàtica no religiosa que es representa en molts anys. A la ciutat s'ha conservat el ball de la Mare de Déu, vinculat a les solemnitats en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia. També, en aquests últims anys, s'han fet diverses representacions del ball de Sant Miquel, que figura l'enfrontament entre el cel i l'infern, a càrrec dels components del Ball de Diables.

El ball de Dames i Vells és el ball festiu, profà i satíric per excel·lència, perquè gira a l'entorn d'un diàleg entre homes vells i noies joves. Confrontació, doncs, de genère, entre joventut i vellesa, entre exhuberància i impotència sexual –un caire sovint remmarcat per la caracterització dels personatges–, que possibilita una burla, sempre actualitzable, de les persones i la societat. I per la inversió de papers –homes vestits de dones i, ara també, dones vestides d'home– que comporta.

El ball de Dames i Vells és conegut a la ciutat des del segle XVI –quan apareixen aquest tipus de representacions– i ben present a les festes locals durant molts anys. El juliol de 1533 una comissió de barri demana al Consell de la Vila per fer festa en honor a la Mare de Déu, que inclou músics i aquest ball com a divertiment de joglars. És època de pesta que colpeja, amb major o menor intensitat segons els anys, tot el territori català. En sabem poca cosa més d'aquell moment. A Tarragona les primeres referències documentals del ball són del 1514.

No és fins al segle XVIII que les notícies de la sortida del ball sovintegen. Abans, però, el tenim documentat a Montbrió del Camp, el 1698. El 1725 el trobem, per festa major, amb altres danses. El 1733, a les festes en honor a Sant Bernat Calbó, moment en què la documentació explicita que el ball és reusenc. En tenim altres notícies del 1775 o del 1792, any en què surten al carrer dues colles del ball, finançades per particulars.

Una característica d'aquest ball parlat és que, a Reus, sembla que no estava vinculat a cap gremi. Mentre que altres balls i danses eren a càrrec de les confraries d'ofici, que pagaven les despeses o aportaven els components del ball entre els seus associats, el ball de Dames i Vells ens apareix, quan consta, pagat per particulars –comerciants o indústries–, fet que ens fa pensar que es tractava de grups d'actors que es llogaven per a la festa.

El tornem a trobar el 1797 en les festes del trasllat de la imatge de sant Domènec a la seva nova capella, al portal de Monterols. El 1816 figura a les festes de trasllat de la Mare de Déu de la Roca a la seva ermita, a Mont-roig del Camp, any en què el trobem també a la Selva del Camp, població on sortia a càrrec del gremi de sastres. El ball apareix documentat encara el 1850, per festa major, a Reus i també, el mateix any, a la Selva del Camp. El 1861, per Sant Jaume, surt a Riudoms. El 1863 el tenim documentat a la vila prioratina de Porrera junt amb el de bastonets i el de Serrallonga. El ball consta també a la festa major de Reus, el 1868, que es dedica a honorar, igualment, la Mare de Déu de Misericòrdia. L'última referència al ball la trobem en la solemne celebració del tercer centenari de l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia, el novembre de 1892.

El ball ha estat reincorporat a la festa major de Sant Pere de la mà de la companyia de teatre «La gata borda». La versió actual parteix d'un text de nova creació i amb constants referències a personatges i esdeveniments del present, però absolutament fidel a l'esperit que ha caracteritzat aquesta manifestació festiva. Hi trobem –a més de les dames i els vells– els personatges de l'alcalde, la mosso d'esquadra i el capellà, representació d'una autoritat que esdevé impotent per posar fi a les picabaralles entre les parelles i els disbarats que s'avien. El ball, que no forma part del conjunt de grups festius que surten a la professó i acompanyen les autoritats, es pot veure en diferents places del nucli antic de la vila en els dies propers al 29 de juny.

Salvador Palomar
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga