El ball de la Mare de Déu
El ball de la Mare de DéuRepresentació del Ball l´any 1892 - foto arxiu Carrutxa
El ball de la Mare de Déu
El ball de la Mare de Déu
El ball de la Mare de Déu
El Ball de la Mare de Déu

El ball de la Mare de Déu

El ball de la Mare de Déu –anomenat també Dansa dramàtica de l'Aparició– és un ball parlat, única mostra del ric repertori de teatre festiu de carrer que s'havia conservat a la ciutat, fins a la recuperació d'altres peces com el ball de Dames i Vells o el de Sant Miquel. Aquest ball ha estat, en els dos darrers segles, la representació viva de la narració llegendària de l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia. Una continuïtat que no implica, però, que el ball es representi cada any. Les seves sortides estan motivades per la importància de la festa –no ha faltat en cap de les solemnitats dedicades a la Mare de Déu de Misericòrdia– però també per la voluntat de representar-lo de tant en tant.

L'argument explica com mentre el Consell de la vila es troba reunit, a causa de la pesta que flagella la ciutat, la pastoreta, tot resant, rep la visita de la Mare de Déu. Aquesta li anuncia la fi de la malaltia si la vila li mostra la seva devoció. Els consellers reben la notícia de l'aparició de boca d'Isabel Besora i, primerament, no la creuen. La Mare de Déu s'apareix una altra vegada a la noieta i li posa, com a senyal, la rosa de Reus a la galta. Així, els jurats la creuen, la pesta s'acaba i l'obra finalitza en mig de lloances a la Mare de Déu de Misericòrdia.
Els personatges del ball de la Mare de Déu són: El batlle, tres jurats, quatre consellers, el metge, la pastoreta i la Mare de Déu, l'àngel i el dimoni. La indumentària dels personatges és una idealització, sense gaire rigor històric, d'uns vestits d'època. El dimoni esdevé, a l'acabar el ball, diable burlesc, un personatge fora d'argument que es troba en la majoria de balls parlats. Els versos que recita al final de l'obra no tenen res a veure amb l'argument i fan referència, en to satíric, a persones i esdeveniments actuals.
El primer text que coneixem del ball de la Mare de Déu fou escrit per Josep Rius, frare franciscà, cap el 1788. La primera representació  ben documentada és la del 1792.  És conserva un únic manuscrit, còpia feta en lletra del segle XIX, signada per Josep Sotorra. El ball està escrit en català, en quartetes heptasíl·labes de versos molt irregulars, amb rima assonant en els versos parells, a excepció del parlament final.

A meitat del segle XIX, Francesc Torné i Domingo feu una nova versió ampliant el text, dramatitzant les situacions, amb la inclusió de nombroses referències bíbliques i un llenguatge més farragós. Aquest text fou editat el 1881 per la Llibreria de Joan Grau i Gené. En aquesta edició hi havia un text per al diable burlesc. Entre altres versions, Manuel Aragonès va fer, a mitjan segle XX, una adaptació radiofònica del ball, amb un llenguatge modernitzat, que conservà els trets essencials de la narració, incorporant el personatge del narrador, que introdueix un seguit d'explicacions –històriques o llegendàries– i situa els moviments dels personatges entre els parlaments tradicionals del ball per tal de fer més comprensible la narració. Fou estrenada el 24 de setembre de 1950, a Ràdio Reus, i fou editada per Josep M. Gort Sardà.

La versió actual del text segueix aquella adaptació radiofònica, tot recuperant  passatges del text antic de Torné. Feta per Josep Bargalló i Badia, va ser utilitzada el 1979, en la representació corresponent a les festes del setanta-cinc aniversari de la coronació de la Mare de Déu. El 1992 es van recuperar els papers de l'àngel i el dimoni. Malgrat l'existència de diferents versions, però, el ball no ha canviat substancialment.

Salvador Palomar / Ezequiel Gort

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Les Solemnitats

Les Solemnitats
La vintiquatrena i les Carrosses
El ball de la Mare de Déu