El Bou de Reus
El Bou de ReusEl Bou en cercavila per la Ciutat
El Bou de Reus
El Bou de Reus
El Bou de Reus
El Bou de Reus

El Bou de Reus

El bou és un símbol universal. Les vides dels humans i dels bous estan estretament lligades des de la nit dels temps. Els bovins salvatges van ser una font d’aliment per als caçadors nòmades i més tard, domesticats, un ajut fonamental per al treball del camp per a les poblacions sedentàries.

El bou és una força de la naturalesa, es necessita la seva vida i la seva força per estirar l’arada i per fecundar les vaques, però també es necessita la seva mort per poder alimentar-se’n. Aquesta doble i contradictòria necessitat de l’home envers el bou aviat va portar-lo a divinitzar la seva figura. Així coneixem el déu Apis egipci, el Minotaure de Creta, Zeus convertit en bou per aparellar-se amb la fenícia Europa i el culte a Mitra del tardà imperi romà. La devoció a la figura del bou va més enllà del Mediterrani: a l’Índia, lamuntura de Shiva és un bou; el Gugalanna mesopotàmic que va ser mort per Gigamesh, el bou de l’horòscop xinès, l’Auðumbla nòrdica, el Kujata àrab, un dels animals que sostenen la creació o els bous totèmics de l’Àfrica negra. Fins i tot la religió cristiana ens parla del vedell d’or bíblic fos als peus del Sinaí, o també del bou del pessebre que fa parella amb la mula. D’aquestes antigues devocions en conservem encara la constel·lació de Taure que forma part del nostre zodíac. No només això, sinó que la primera lletra del nostre alfabet, la lletra A, prové de l’alfa grega (α), que deriva d’una forma semítica, àlef en hebreu (א), estilització del dibuix d’un cap de bou.

Aquesta adoració de les figures bovines ha tingut una representació plàstica des de ben enrere, les primeres conegudes apareixen a les pintures rupestres del paleolític, com les de Lascaux (Occitània) del 13.500 abans de Crist. Les primeres reproduccions tridimensionals daten de més de 9.000 anys enrere, trobades a Çatalhöyük, a l’actual Turquia, i al nostre país tenim un bon exemple en els caps de bou talaiòtics de les Illes Balears, el 4.000 abans de la nostra era.

Aquesta ambivalència entre adoració de la vida i la mort del bou la trobem encara, per una banda, en la veneració de les vaques sagrades de l’Índia, i per l’altra, en la tauromàquia d’Espanya o els correbous, amb les variants de bou embolat i bou capllaçat al sud del nostre país, tot i que com veurem, aquesta tradició també havia arribat a contrades més septentrionals.

Els bous a Reus

Explica Ezequiel Gort al seu llibre El treball i la festa que a la primera fira de Sant Jaume de Reus de l’any 1343 va haver-hi festa grossa, i que l’única demostració festiva que s’explica és: «…als juglàs que tocaren com los merçés balaren lo bou per vila e per la fira». Els mercers, els venedors de fils i betes, van ballar el bou, fet que hem d’entendre, potser, com una mena de correbou. Gort explica que aquest bou va ser pagat per la vila i que era a «ops dels merçés que vendrien a la fira». Gort també es pregunta quin tipus de bou va ser el de 1343, si fou capllaçat, embolat o enflocat, i respon la pregunta optant per la possibilitat de bou embolat, ja que el municipi també va comprar dues lliures de candeles «que presaren de cera al bou». Finalment el municipi també va fer una altra despesa pel bou: «una lliura de pebre ops del bou que.n preseren». I s’ha d’entendre que aquest pebre era per condimentar el pobre bou que després del correbou seria matat, cuinat i menjat pels reusencs tal com es feia secularment a la ciutat per les grans solemnitats. Això va passar a Reus quan Catalunya era un estat sobirà i independent i la idea d’Espanya era sols una noció geogràfica. Aquest no va ser un fet puntual i mercès d’anotacions comptables es té constància de la compra de bous per a la Festa Major de Sant Pere durant molts anys dels segles XV a XVII. Els bous també eren part important de les festes de Corpus i de les festes de barri, de manera que tal com explica Salvador Palomar, el juny de 1756, el Consell de la Vila va intentar prohibir «las festas que feyan los barris a las capellas de los respectius portals y casi tots los demés carrers» per ser més pròpiament «divertiments humans que no dedicació y consagració de cultos als sants, puix lo que merament concestian era [...] fer córrer per tota vila, amb gran albarot de xichs y grans, un bou o vadell, y després, fentlo matar y tallar, repartirlo venent entre los del barri o carrer, en no poch dany de las comunas carnisserias…». Tot i les prohibicions, els correbous van arribar fins a final del segle XIX, tal com descriu Antoni de Bofarull, i el costum de menjar carn de bou per festes assenyalades, Pere Cavallé encara en parla com una realitat vigent ben entrat el segle XX. En molts diversos reculls es troba el refrany «A Reus per Sant Pere, bou i arròs».

Joan Amades també recull una altra tradició reusenca relacionada amb els bous, el Bou Enflocat: «Antigament, a Reus, al matí (de Corpus), havien deixat anar un bou que voltava pels carrers i que la fadrinalla empaitava i atiava a crits. [...] La bestiola anava tota enflocada i enfaramallada, i el fet d’arrencar-li alguna de les cintes o flocs constituïa una valentia i una proesa. El costum va donar origen a la comparança enflocat com el bou de Corpus».

El Bou de Reus

Amb tots aquests antecedents històrics, i sota la premissa de no caure en cap mena de maltracte animal, el 2004 un grup de joves vinculats al Casal Despertaferro va tirar endavant la recuperació del Bou de Reus. Es va fer l’encàrrec a l’escultor Manel Llauradó d’una figura d’un bou que no desmereixés en qualitat amb les altres figures de la Festa Major. El dia de Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans, de 2004 es presentava el Bou de Reus. És un bou negre amb reflexes blaus, fet de polièster i amb estructura de ferro, portat interiorment per dues persones, amb el cap mòbil, de manera que pot abaixar-lo per fer les embestides, i pels narius deixa anar aigua quan esbufega. Pesa 73 kg sense aigua, fa 2,9 metres de llarg, 70 d’ample i 2,6 al punt més alt.

La prioritat del Bou de Reus no era integrar-se dins la processó i el seguici festiu de la ciutat, sinó obrir nous espais de festa i introduir un element popular i tradicional a esdeveniments com la Cercavila del Masclet o les Barraques. De fet, històricament, els bous havien participat en la Festa Major de Sant Pere, però no a la processó.

El Bou de Reus, al so de la seva colla de tabalers, acostuma a sortir la Diada de Sant Joan, una nit de les Barraques de Festa Major –l’únic moment de l’any que s’embola i esdevé bèstia de foc–, el 26 o 27 de juny segons calendari, per  fer el seu tradicional correbars i lliurar la Gorra de Portador i la Cagarada del Bou a persones o entitats que durant l’any, per bé o per mal, respectivament, s’hagin fet mereixedores d’aquestes distincions. El Bou també surt a la manifestació de l’11 de Setembre, la vigília de la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia, a les cercaviles del Masclet, i en alguna sortida espontània com ja ha passat per Carnestoltes o per Matinades de Sant Pere.

La colla del Bou no només ha tornat els correbous de manera civilitzada a la ciutat, sinó que el 2008 també va recuperar la tradició de menjar bou i arròs per la Festa Major de Sant Pere. Amb la complicitat de diverses empreses de Reus i del territori es va fer un sopar popular per donar a conèixer aquesta menja tradicional.

El Bou català de Reus no va ser una figura escollida a l’atzar. Els bous formen part de la nostra cultura catalana i no volem renunciar-hi perquè aquest també sigui el símbol d’una altra cultura, no volem una identitat reusenca i catalana feta a base de renúncies, sinó a partir de desacomplexades afirmacions.

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga