El canó de Festes
El canó de FestesQue les nostres canonades disparen canonades de debó, que no?...
El canó de Festes
El canó de Festes
El canó de Festes
El canó de Festes

El Canó de les Festes

De la majoria d'escrits trobats que fan referència als canons i canonades a la ciutat de Reus, se'n pot extreure una finalitat: anunciar una festa o un esdeveniment important, sobretot al voltant de les dates de carnaval i de les festes de barri.Així, el 1885 ja s'utilitzà aquest bèl·lic element per celebrar la fi d'una epidèmia de còlera que en l'època provocà moltes baixes en la comarca.

Però l'ús per excel·lència del canó, si més no a Reus, fou per anunciar, d'una manera sorollosa i poc discreta, l'arribada del carnaval i de dies de disbauxa.

«Ciutadans! Ha arribat la nostra hora!
Ja deveu haver sentit aquests dies, i també a les nits,
grans canonades pels carrers de Reus (...)
I sabeu, també, lo que volen dir aquestes canonades?
Doncs volíem dir que ja s'ha acabat la tranquil·litat.»

(De la Proclama Revolucionària del Carnaval de 1919)

Els canons no eren altra cosa que una imitació d'un canó real però fet de fusta, que la majoria de vegades pertanyia a una pirotècnia, on es podia llogar o bé era cedit a canvi d'una important comanda de coets. Però de mica en mica, els canons anaren desapareixent. Actualment, de canons centenaris se'n conserven molt pocs al país: a la Pirotècnia Espinós de Reus n'hi a un de mida petita, recuperat fa poc de l'abandó en una de les dependències de l'Ajuntament de Poboleda; un de gran, al Museu d'Art i Història de Reus, possiblement de la mateixa pirotècnia; el canó del barri del Cós del Bou de Tarragona, de mida petita, que s'intueix que també és de la mateixa pirotècnia reusenca, i tres d'una mida gran, a les Borges Blanques, Roses i l'històric canó de la Barceloneta. De més nous, en podem trobar en diferents colles del carnaval reusenc i dos al Ball de Diables de Salou. Fora del Principat també són coneguts altres canons, com el que obre la Semana Grande de Donostia i els de diferents poblacions del País Valencià, emmarcats en les festes de moros i cristians, com Cocentaina, Onil o Xixona, entre altres. També en podem trobar en diferents països d'Europa.

Fa uns anys, concretament el 18 de juny de 2002, nasqué a Reus el Canó de les Festes. Aquest nou element s'incorporà a la programació de Corpus i de les festes majors amb un format molt particular: un canó –de fusta, a imitació dels antics–, amb un acompanyament musical al més estil rondallaire, que dispara, a partir de les ordres d'un capità imaginari, trons per tot el centre de la ciutat. Anuncia que estem en dies de festa, i amb el ritme de la música repassa, sense pólvora però amb un fort xivarri, l'actualitat i les xafarderies de Reus en forma de versots i que, naturalment, s'anomenen canonades.

«Acosteu-vos si voleu
sentir quatre animalades
i no us tapeu les orelles
que arriben les canonades.»

(Versot d'inici de les canonades del Canó de les Festes)

Marc Navarro i Iolanda Fontgivell

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga