El Drac
El DracEl Drac ballant el migdia de Sant Pere
El Drac
El Drac
El Drac
El Drac

El Drac

De tots els éssers fantàstics referenciats en l'antigor, el drac és, sens dubte, l'animal més conegut i més representat en la iconografia popular. Vinculat a l'infern –identificat amb el mateix diable– vigilant de l'inframón i de tresors ocults, vingut de terres llunyanes o portat pels moros, derrotat per un cavaller; el drac és protagonista de moltes narracions i llegendes. La més coneguda a casa nostra té com a personatges principals una donzella i un jove valent que, després de salvar-la de les urpes de la bèstia, renunciarà a casar-s'hi: Sant Jordi, patró de tot Catalunya, avui i, antany, de les elits militars que l'invocaven abans d'entrar en combat.

A les festes majors d'arreu del país, el drac és la figura que més sovinteja. Gran o petit, amb un o més caps, omple des d'antic els carrers i places amb el foc dels seus artificis pirotècnics, acompanyant nombroses vegades els diables. Moltes viles catalanes compten amb dracs des de fa molts anys i una, Vilafranca del Penedès, va inspirar el drac que es va construir a Reus al primer terç segle xix, una peça certament excepcional en el panorama del folklore català.

A Reus, com en altres indrets, acabada la guerra del Francès, s'obre un periode de forta conflictivitat política, d'enfrontaments –a cops violents– entre progressistes i conservadors, liberals i absolutistes, que esdevindrà motiu de successives guerres durant bona part del segle xix.

A la segona dècada, a partir de 1823, el govern restà a mans dels absolutistes. És en aquest moment quan els frares del convent de Sant Francesc construïren un drac. Per a fer festa, sí, però una festa que esdevingué burla i escarni per als seus adversaris polítics. Explica Antoni de Bofarull que «los frares de San Francesch feyan una professó per a celebrar l'acabament del pórtich de sa iglésia, qual obra havian realisat logran la cessió de la pedra y despullas dels fortins y demés fortificacions alsadas pocs anys ans, entorn de la vila, y per a revestir de més pompa aquella festa, se manà construir un inmens drach de cartró, que precehís a la professó, lo mateix que fan los gegants».

Era un drac de foc, fet seguint el model vilafranquí –al convent hi havia un frare d'aquesta població– que «tenia lo bech obert, la llengua movedissa, y fins treia foch per la boca». Els seus coets i carretilles, però, anaven adreçats a les cases dels liberals i s'explica que es posava a la porta per aviar els seus trons i espurnes.

Aquest drac tingué curta vida. Tan curta com que s'acabà el 1833 amb el canvi de govern. I el 1834 els liberals en van fer un altre, de drac, a imitació del primer. Fou cremat al mig del Mercadal un dimarts de Carnaval, fent burla del drac dels frares. Dues peces de bestiari festiu efímeres en la història i carregades de significat polític com cap altra del país.

La festa major reusenca hauria d'esperar més d'un segle a tenir el seu propi drac. Aquest, com el de tantes altres festes majors, havia de servir per participar en cercaviles i seguicis, cremar pirotècnia al mig de la plaça i fer gaudir de la festa a tothom. L'actual Drac de Reus va ser construït per Albert Macaya i es va estrenar el 19 de setembre de 1992. És un drac d'un sol cap, amb grans ales i una cua cargolada i acabada en punxa. De color verd, una llarga filera d'escates li recorre l'espinada. L'any 1996 se li van afegir quatre potes.

Es tracta d'una peça de dimensions mitjanes, portada per una única persona. L'acompanya una melodia composta per Rubén Valdepeñas i executada per una cobla de ministrers.

És portat pel Ball de Diables de Reus i des de l'any 1994 forma part del seguici de festa major. Dins de la festa, compta amb dos moments d'actuació en solitari al mig de la plaça: el migdia de Sant Pere –com la resta d'elements festius– i obrint la carretillada del Ball de Diables, al vespre. A més, participa als correfocs de Sant Joan i de Misericòrdia i també als actes de la diada de Sant Jordi.

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

El Drac

Any de creació

Festes de Misericòrdia de 1992.

Descripció

Porta nou punts de foc. Dur dues ales, una cua caragolada, quatre potes i un cap amb l’expressió força amable.

Portadors

Un i els acompanyants.

Entitat

Ball de Diables de Reus.

Vestuari

Espardenyes, mitjons blancs, pantalon lila, faixa negre, casaca verda i barret de palla.

Acompanyament musical

Cobla de tres quartans

Tonades

Melodia del ball del Drac de Reus, de Ruben Valdepeñas.

Actuacions

Sant Jordi
  • 23.04 Tarda. Cercavila.
  • 23.04 Vespre. Ballada i encesa, pl. del Mercadal.
Sant Pere
  • 23.06 Vespre. Cercavila de Foc de Sant Joan.
  • 28.06 Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada i encesa, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt Pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • Dissabte abans. Vespre. A Reus Correfoc!
  • 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda i nit. Actuació al Santuari.

Observacions

Data de referència com a drac no festiu, el dels frares de Sant Francesc el 1826 i el dels lliberals el 1835.
El drac actual es obra d’Albert Macaya.