Els tocs de les campanes
Els tocs de les campanesCampaners en plena activitat
Els tocs de les campanes
Els tocs de les campanes
Els tocs de les campanes
Els tocs de les campanes

Els tocs de les campanes i la festa

El so del bronze buit

El so del «Toc de Festa», amb la campana de Sant Bernat –coneguda popularment com «la dels gegants»– acompanyada per la Petra Clàudia amb els seus repics, ens anuncia la sortida dels gegants i la Mulassa per les festivitats de Corpus i les festes majors.

Les campanes i els seus tocs, juntament amb l’orgue de la Prioral, podríem considerar-los els instruments musicals de la ciutat, ja que aquests ens han acompanyat en el transcurs dels segles en la vida de la comunitat i, per tant, també en les festes i les solemnitats. A més, els tocs de les campanes constituirien el mitjà de comunicació per excel·lència que al llarg del temps i fins fa pocs anys ens han parlat de la vida quotidiana. Les activitats del dia a dia, des que t’aixeques fins que te’n vas a dormir, els actes vinculats al cicle vital com l’anunci d’un bateig o d’un enterrament, la celebració d’esdeveniments religiosos, civils o militars... i, per descomptat, el de la festa; són actes que han estat anunciats pels tocs de les campanes.

Hi ha dues maneres d’obtenir el so d’una campana: a batallades o aixecant-la. La primera es fa efectiva mitjançant la tracció rítmica (repic) d’una corda lligada al batall. La segona pretén aconseguir, mitjançant l’acció sobre la palanca que es troba fixada en un dels braços, oscil·lacions de cursa progressiva; aquest fet s’anomena ventar la campana i propicia forts impactes del batall, amb el consegüent augment de la intensitat del so resultant. L’esmentat moviment oscil·lant aconsegueix que la campana romangui amb el cos boca per amunt i la tremuja o jou a sota. Aquesta posició també s’anomena posar la campana a seure o a seny, o sigui, a seny del Senyor. La modalitat de ventar la campana és el toc tradicional català més significatiu.

Dins dels tocs festius trobaríem també el «Toc General de Festa». Aquest toc, que posa totes les campanes al vol, a Reus només s’utilitza en les processons de Corpus, Sant Pere i en els trasllats de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Així ho va acordar l’Ajuntament l'any 1819 on diu «no se toque, si no por las festividades de Corpus, San Pedro y cuando se vuelva la Virgen de la Misericordia a su Santuario». Tant aquest com el «Toc de Festa» només poden contribuir al toc amb repics, ja que malauradament avui dia les campanes de la Prioral estan fixades i en un estat de conservació molt deficient. L’esmentat deteriorament exigeix una restauració important i que incorpori les campanes desaparegudes. Aquesta restauració d’un dels patrimonis més importants de la ciutat s’hauria de dur a terme amb la implicació de la ciutadania, les entitats, les administracions i les comunitats eclesiàstiques, ja que, amb la recuperació de diverses manifestacions festives en els últims anys, la de les campanes hauria de ser una prioritat prou urgent. No sembla lògic i és una llàstima haver dut a terme una restauració completa del conjunt arquitectònic del Campanar i de la Prioral en aquests darrers anys i haver deixat al marge les campanes, malgrat disposar d’una exhaustiva i completíssima documentació.

El fet que el Campanar compti amb dues portes –una d’accés des de la Prioral i l’altra des de l’exterior, per l’antiga casa del campaner–, que els costos dels arranjaments de les campanes, com les seves refundicions, hagin estat costejades per l’Ajuntament, i la constatació que el campaner fos un funcionari de l’Ajuntament fins al 1959, ens fa afirmar que es tracta d’un campanar no estrictament religiós sinó també de funcionalitat civil.

Les campanes de la Prioral estan situades en el primer i segon pis dels finestrals del Campanar. Tot i estar refoses diverses vegades, fins a l’any 1936, al primer pis, van restar les campanes de Sant Pere, Sant Jaume, Sant Pau i la de Jesús. I encara avui, al segon pis, podem veure la de Sant Bernat i la Petra Clàudia. Si ens remuntem a la història trobarem que la campana de Sant Pere era més vella que el propi Campanar. Des del 1420, any de la seva estrena, feia la seva funció a l’antiga església. Fou objecte de diverses refoses (1773, 1819, 1829 i 1925) i coincidint amb la darrera va canviar de nom, Sant Joan, en honor al general Prim. L’esmentada campana, amb el toc matinal de l’àngelus, anunciava l’arribada d’un nou dia. Al seu llom hi havia la llegenda següent:

HAEC PRIMO SONITO AEREM VEREREVIT 1420
TER AD PRIST FORMA REVOCATA EST 1773, 1819, ET 1829
REUSIS CONSUVILIS CURAT

«Va ferir l’aire amb son primer so l’any 1420.
Tres vegades ha estat refosa a sa primitiva forma, en 1773, 1819 i 1829. A càrrec dels consellers reusencs»

Sota un escut central de la ciutat, al peu del plafó de Sant Pere, hi anava la inscripció següent:

ALTISONANTE BOO CREPITV CAMPANA PER AVRES,
MONS VALLISQUE TREMUNT VOCIBUS ICTA MEIS,
MORTALIS VOBIS OPERA, AC PRECEDIQUE LABORQUE
SINT CORDI, QUOTIES STERTIMVS AERA CAVA
CUDEBAT FRACISCUS TARANTINO

«Jo, campana, ressono pels aires amb veu altisonant.
Mortals, lliureu-vos amb goig als afanys, pregàries i treball del dia cada vegada que, bronzes buits, ressonem.
La va fondre Francesc Tarantino»

La desaparició de la campana de Sant Pere va ocasionar que durant dos o tres anys només es disposés de les dues horàries del segon pis. Així es va arribar a l’11 de maig de 1941, data de la instal·lació d’una nova campana, més petita, batejada amb el nom de Misericòrdia. Segons ens diu la premsa de l’època, va ser fosa als tallers Rosés Germans de Silla (València) i va ser costejada amb el benefici d’una tómbola amb motiu del centenari del naixement de Marià Fortuny.

La campana de Sant Bernat, coneguda com «la dels gegants» o «dels quarts», es va fer l’any 1739 i va ser renovada el 1819 a causa de l’important deteriorament que li havien ocasionat els avatars històrics viscuts. La tradició diu que li mancava una bona llenca del brocal com a causa el bombardeig a què va sotmetre la ciutat el general Zurbano l’11 de juny de 1843. L’altra llenca del costat oposat es va trencar la dècada dels anys vuitanta del segle passat.

El 1990, amb la restauració del Campanar i com a conseqüència d’una nefasta gestió, va ser retirada i refosa en una foneria de Monistrol, on va perdre per sempre més la seva antiguitat i la seva ornamentació. És la campana encarregada de donar els quarts i actualment no fa aquesta funció. Està fixada i no pot ser ventada, sols pot contribuir-hi amb el repic. Es troba hostatjada en el segon pis, dins el finestral on també hi havia les matraques. Orientada a la plaça del Mercadal, és veïna de la campana de les hores, la Petra Clàudia. Aquesta altra, el 28 de juny de 1573 va ser posada dins de l’església per beneir-la.

El 1573, doncs, ja es disposava de campana horària: la primera campana horària del rellotge emplaçada a l’església. Aquesta campana es va trencar en voltar-la durant la processó del Corpus de l’any 1870, i tretze anys més tard, el 1883, va ser refosa. Actualment és la campana més antiga del Campanar. És l’encarregada de tocar les hores i la campana de les grans solemnitats. Assentada sobre dos grans cavalls de fusta, ocupa la gran part central de la nau del segon pis del Campanar.

Probablement, de les quatre campanes instal·lades al primer pis, la campana de Jesús devia ser la més bonica i admirada. Present al Campanar des del 1586, se la coneixia com a «campana petita o xica» i era única per la seva forma, més alta que ampla. Per això estava ubicada al finestral més estret, on hi ha l’escala del Campanar, a la banda de la capella del Santíssim. Segons explica la revista del Centre de Lectura de 1920 dedicada a la Prioral i al Campanar, el 1774 Ponç Quintana, serraller de la vila, cobrà sis sous «per llimar lo pern de la campana petita». A la part del davant del cos sobresortia un bell Crist sobre una gran creu estriada en diagonal igual que el pedestal d’assentament; com a guarda d’honor l’acompanyaven dues formoses sargantanes, amb una inscripció als costats en lletra gòtica.

La campana de Sant Pau va ser fosa el 1636. Se l’anomenava «la francesa» per estar situada al finestral encarat devers la parròquia. L’any 1773 el serraller Ponç Quintana, segons un escrit, va proporcionar ferro per «lo braç i per tenir dita campana». Aquesta campana va ser destruïda el 1936. Tanmateix, la població no es va resignar a la seva desaparició i el 1944 la Cambra de Comerç, mitjançant subscripció dels seus socis, va aconseguir el finançament per a l’adquisició d’una nova campana dedicada a Sant Pau.

Segons ens explica Pere Barrufet en el llibre Les campanes del nostre campanar de 1953, la campana dedicada a Sant Jaume, germana de la de Sant Pere, va ser batejada i instal·lada al Campanar junt amb la de Sant Bernat el 24 de juliol de 1819. Es va ubicar al primer pis, al finestral que dóna al Fossar Vell i a la dreta de la de Jesús. La llegenda que portava escrita ens diu que va sonar per primer cop el 1586 i va ser refosa un parell de cops, el 1819 i el 1829.

DIVO HISPAN PATRONO DICATA CAMPANA
HAEC PRIMO AEREM VERBERABIT 1586
IS PRISTINAM FORMAM REVOCATA EST 1819 ET 1829

«Aquesta campana dedicada a Sant Jaume, patró d’Espanya, va colpejar per primera vegada l’aire l’any 1586. Dues vegades ha estat refosa de sa primera forma, 1819 i el 1829»

FESTA PRAEDICO POPULUS COLENDA
CONVOCO CAETUM, LACRYMORQUE FUNCTOS
GRANDINEM PELLO, TONITRU ET MINACEN
NUBEM TERRITO

«Anuncio la festa que han de celebrar els pobles, convoco els pobles, convoco a reunió i ploro els difunts. Allunyo la pedregada i esparvero el tro i el núvol amenaçador»

Va donar el seu darrer so el 1936 que, amb l’esclat de la Guerra Civil, va comportar la desaparició d’aquesta, juntament amb la resta de campanes del primer pis, per utilitzar el seu aliatge de bronze per a la fabricació d’armament.

A Jocs tradicionals de brivalla i de joventut de Reus, Josep Iglésies anota una cançó que les mares cantaven als petits, asseguts a la falda, a començaments del segle XX:

«La campana dels gegants,
la Mulassa, la Mulassa,
la campana dels gegants,
la Mulassa va al davant.
La Vitxeta i el Vitxet,
ara ballen, ara ballen,
la Vitxeta i el Vitxet,
ara ballen a pleret.»

La restauració de les campanes de la Prioral és la recuperació del conjunt de valors sonors, culturals, històrics i socials de l’antic instrument musical constituït pel Campanar de Sant Pere i les seves històriques campanes, en l’actualitat pràcticament perdudes, tal com diu el Dr. Francesc Llop, president del Gremi de Campaners Valencians i encarregat del projecte de la restauració de les campanes de la Prioral. Aquesta restauració hauria d’incloure, a més de les campanes, els seus elementals associats, com els jous i els batalls, i els mecanismes manuals o automàtics per als seus tocs. Aquests s’haurien d’adaptar a les instal·lacions tradicionals reproduint els tocs històrics i no impedir de cap manera els possibles tocs manuals. Per tal d’assolir una recuperació integral, també s’hauria de portar a terme la restauració del rellotge i la recuperació de les matraques, així com augmentar, si s’escau, el nombre de campanes. Seria d’aquesta manera com es recuperaria la sonoritat original d’aquest històric instrument musical comunitari, format per les campanes i els seus tocs, actualment perduts, però afortunadament documentats a Reus d’una manera exhaustiva i exemplar.

Els tocs manuals de festes es van recuperar l’any 2000 a proposta de l’Institut Municipal d’Acció Cultural. L'AEG Mare de Déu de Misericòrdia i l'AEG Mare de Déu del Montsant Verge del Cim són els encarregats de tocar les campanes per Corpus i les festes majors.

Cantarella molt antiga que cantava a Reus la Francesca Iglesias Fort, als seus nets:

L’àvia: Les campanes del campanar
toquen a festa , toquen a festa,
les campanes del campanar
toquen a festa per a anar a...?

Nen:ballar!
(o el que l’infant es pogués imaginar o inventar: dinar, cantar, saltar...)
Per acabar la cançó: L’àvia: Toquen a festa i fan NING, NANG !

Marc Navarro

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Altres elements

Banderes i domassos
El toc de les campanes