El menjar i la festa
El menjar i la festaCoca amb recapte
El menjar i la festa
El menjar i la festa
El menjar i la festa
El menjar i la festa

El menjar i la festa

Què significa la cuina a la festa?

És del tot sabut que, com qualsevol disciplina humana, la cuina o l’activitat gastronòmica es pot contemplar des de diferents ulls, depenent, també, de les circumstàncies que la generin. Tots experimentem que la cuina del dia a dia pot arribar a ser una càrrega o un neguit, si més no, una obligació, ja que en depèn una gran part de la nostra subsistència com a persones. En aquesta cuina, el que, generalment, compta és la rapidesa en l’elaboració dels plats i el bon equilibri nutricional de la ingesta. Mai però, com en les diades especials, la cuina adquireix un sentit de ritual tan absolut.

En les festes, la cuina passa de ser una obligació a ser una devoció, deixa de banda la contenció i s’aboca a l’excés, cosa que significa excepció. Excepció que comporta un fet dels més interessants subjectes a la taula i el menjar: l’aspecte relacional que comporta, implica. Sovint festa va lligada a convit, i aquest a persones que es troben per celebrar, per compartir uns plats i unes begudes lluny del dia a dia i a l’empar de qualsevol pretext. Al voltant d’una taula sorgeixen tota mena de converses, al principi més contingudes i cap a les postres i a la sobretaula amb un to més relaxat, més condescendent i més entranyable. Un veritable exemple no només d’intercanvi d’experiències sinó també de manifestació de reaccions i comportaments, un espai ple d’afectes i de lligams amb les persones i amb l’entorn. Un espai cultural.

Les característiques perquè s’acompleixi aquest tipus de cuina festiva, l’allunyen de la rutina diària. Així doncs, el concepte temps ja no compta, cal invertir unes hores en la planificació, compres i elaboració. S’ha d’escollir un menú adequat als comensals i també a l’època de l’any. De fet el calendari mediterrani ens el marca d’una forma que ens resulta inconscient, gràcies a l’estacionalitat dels productes. Això fa que encara puguem gaudir d’uns hàbits i costums allunyats de la globalització que com sabem afecta i molt al menjar. Per això, la cuina de festa, i si la butxaca ho permet, tria productes o plats especials, sorpreses noves o tradicions ancestrals. En la nostra festa no hi falten mai els dolços, les postres són tan importants com la resta de l’àpat. També hem d’apuntar la importància del parament de la taula que, sense que hagi de ser ostentosa, ha de marcar la diferència, unes estovalles, les copes, guarniments… La beguda també hi ocupa un paper important, sobretot el vi i, per descomptat, el cava. En un àpat significatiu de festa s’acostuma a beure més i millor, cosa que mena a la conversa i a l’extraversió. En definitiva, a passar-ho bé.

Els nostres plats, les nostres begudes

Els plats que sovintegenla nostra cuina de festa major tradicional solen anar dels canelons a les sarsueles de peix, sense oblidar la carn, la presidenta de la taula. Aquesta carn apareix gairebé sempre en forma d’allò que anomenem tall rodó, és a dir, un tall del bou o de la vedella, lligat, per tal que agafi una bona forma i sigui còmoda a l’hora de tallar i servir. Un plat amb tot el sentit si tenim en compte que les taules de festa són llargues i una elaboració així facilita, per exemple, la preparació, bona cabuda en una sola cassola, deixar-ho fet el dia abans, anar tallant si s’afegeixen més comensals a la taula… Són cuinats a la manera tradicional nostra, sofregit, rostit, picada, amb gustos que tenim molt arrelats a la ment i al cor.

Altres plats que s’escapen de la tradició i que provenen de la cuina més actual, sovint inspirada en els restaurants i cuiners de moda, dels quals encara no podem comptabilitzar l’arrelament o si passaran a clàssics o restaran a l’oblit. Cremes i sopes fredes, peix tipus crustaci i marisc, tàrtars i carpaccios, amanides originals amb barreges insòlites, en general, plats de cost més elevat i menys cuinats que aporten la curiositat i la sorpresa necessàries.

I no oblidarem que, actualment, hi ha la possibilitat de no cuinar. Al comerç es troba tot preparat amb més o menys dosi d’artesania, més tradicional o més innovador. Aquesta és una elecció personal que comporta el deslligam de la cuina amb els sentiments, l'homogeneïtzació del gust i per tant la pèrdua del matís i de la sensibilitat gustativa i relacional.

L’actualitat de l’àpat de Sant Pere

En l’actualitat del segle xxi conviuen en harmonia formes més tradicionals d’àpat familiar, amb taula ben parada i menjar de festa, amb d’altres de diferents com l’anada al restaurant o el fet de suprimir el dinar en pro del gaudi de la nit. En general, en les festes, la nit ha superat el dia i es dóna més importància a les revetlles que als àpats diürns. Val a dir que tots aquests matisos depenen de molts factors, edat, moment vital… Tampoc no es pot oblidar que el teixit social, les comunicacions, les preferències són en evolució constant i que, per tant, també hi ha qui s’estima més aprofitar les festes per marxar del lloc habitual i acostar-se a la muntanya, al mar o en algun lloc remot. Ara bé, qui s’ha criat sentint el primer toc de la Petra-Clàudia cridant a la festa i l’esclat de la Tronada amb el tremolor al cos, no se’n podrà desvincular del tot, almenys des del cor.

Mariona Quadrada

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

El menjar i la festa

La coca amb cireres
Bou i arròs
Coca amb recapte
El Masclet
El Vermut