Més d'un segle de cartells de Sant Pere

La gràfica de la Festa Major

El cartell és un gran full manuscrit o imprès que es fixa en llocs públics per anunciar alguna cosa, aparegut gràcies a la invenció de la xilografia –arribada a Europa durant l'edat mitjana– i sobretot de la impremta, a mitjan segle xv. Al darrer terç del segle xix la litografia en permeté el seu desenvolupament i perfeccionament, i la seva capacitat de combinar paraula i imatge en un format atractiu i econòmic féu del cartell litogràfic una innovació de gran abast. Començat el 1870 a París, es convertí progressivament en un medi dominant de la comunicació de masses a les ciutats d'Europa i d'Amèrica del Nord, deixant mostres dels successius estils artístics que més s'imposaven. Durant el segle xx s'hi introduïren les tècniques de reproducció fotogràfica mentre adquiria una nova funció, la propaganda política. Sens dubte, el cartellisme és una manifestació artística lligada, especialment a partir del segle xx, a la publicitat.

El cartell de la festa major és un dels principals instruments anunciadors dels esdeveniments més importants de la vida col·lectiva de les ciutats i dels pobles, i amb el seu disseny, formes i colors prepara l'ànim de la ciutadania per a les festes.

1895
1928
1932
1933

L'anunci de la Festa Major de Sant Pere de Reus mitjançant l'ús del cartell s'inicia a final del segle xix, com a la majoria de les principals ciutats catalanes. Tot i que és possible que des de llavors ençà amb motiu de la festa major s'hagi editat un cartell anualment –excepte el 1937 i el 1938 per la Guerra Civil Espanyola–, no ho podem afirmar amb rotunditat, ja que les llacunes en la seriació són massa considerables per atribuir-les a la pèrdua o destrucció de la documentació municipal. A més, cal tenir en compte que durant moltes dècades les diades festives més importants de la ciutat no eren pas les de la Festa Major de Sant Pere, sinó que ho eren les de Carnaval, i amb tota seguretat, també les Fires i Festes d'Octubre durant els darrers anys del segle xix i el primer terç del segle xx –de les quals s'han conservat espectaculars cartells dels primers anys del segle xx.

1934
1935
1936
1941

El cartell de la Festa Major de Sant Pere més antic que s'ha conservat és la meitat inferior del de 1895, tipogràfic, compost i imprès a tres tintes a la Impremta Eduard Navàs de Reus. Dels quaranta anys posteriors no se n'ha conservat cap –suposant que se n'editessin– fins al de 1936. D'aquells anys només ens han arribat els programes de mà de 1928 i els de 1932 a 1935. Amb l'excepció de 1939, quan les autoritats franquistes commemoraren el centenari del naixement de Marià Fortuny per festa major i n'editaren un cartell –anònim, imprès a Martí Marí y C.ª de Barcelona–, el buit de cartells continua fins al 1947. De 1949, 1950, 1952 i 1954 a 1956 tan sols s'han conservat els programes de mà; només a partir de 1957 la seriació de cartells és ininterrompuda fins a l'actualitat.

1946
1947
1948
1950

Contemplats en conjunt, els cartells mostren l'evolució no solament dels gustos estètics de cada època, sinó també, en part, dels canvis i vicissituds que ha sofert la societat reusenca i les transformacions de la festa major fins arribar al seu format actual. En més d'un segle de cartellisme han canviat tant els continguts com l'estètica, les tècniques gràfiques, la llengua... i fins i tot la pròpia celebració. Els cartells de festa major són quelcom més que un patrimoni artístic ja que també serveixen per revaloritzar el patrimoni festiu de la ciutat, doncs la festa i l'anunci que se'n fa confereixen uns trets d'identitat propis a cada vila pels elements simbòlics representats, que formen part de la nostra història col·lectiva ciutadana.

1950
1951
1952
1953

Pel que fa a la llengua, el català no apareix als catàlegs i cartells fins als anys de la II República (1931-1936). A partir de 1939 la dictadura franquista imposà la llengua castellana, que fou l'idioma únic i exclusiu fins al cartell de 1976!, i tímidament, ja que sota de «Festa Major» encara hi posava «San Pedro»: començava la transició a la democràcia... Fou l'any següent, el 1977, any de les primeres eleccions generals democràtiques des de la fi de la Guerra Civil, quan el cartell ja fou totalment en la llengua pròpia del país: el català.

1954
1955
1956
1957

La iconografia festiva. Persistència i innovació

El repartiment iconogràfic dels cartells de festa major és variat. Els elements significatius apareguts en aquests més de 100 anys de cartells i programes sumen una trentena. Des del punt de vista quantitatiu, els més representats són els focs artificials (18 vegades), el Campanar (15), la rosa de Reus (10), els gegants (9), els nanos (8), la Mulassa (7), els globus i l'escut de la ciutat (6), l'herald (5), la Tronada i l'skyline de la ciutat (4), el «Coso blanco» (3) i els fanals de la plaça del Mercadal, les campanes, el rosetó, la imatge i les claus de Sant Pere (2); mentre els altres elements que apareixen ho fan un sol cop.

1958
1959
1961
1962

La iconografia festiva es basa, doncs, en la pirotècnia, el Campanar i la rosa de Reus, així com en els entremesos més tradicionals, que persisteixen en el segle passat i que perduren en el segle xxi. Cronològicament, durant els primers anys el símbol més usual era l'escut de la ciutat. El 1936 apareix l'herald i la senyera per primer cop. El 1947 s'estrenen la Tronada i la campana, el 1948 el Campanar i la rosa heràldica, el 1949 els nanos, el 1951 els globus i els focs artificials, el 1953 els gegants, el 1956 la Mulassa, el 1959 el Coso Blanco, el 1967 els fanals de la plaça del Mercadal, el 1972 les claus de Sant Pere i el 1973 el rosetó de la Prioral. En canvi, diversos elements que s'havien introduït en els anys del franquisme –o propis d'anys anteriors– desapareixen dels cartells, i en alguns casos de la pròpia festa: el Coso Blanco i la seva reina –una desfilada de carrosses on es tirava confeti– que va durar fins a finals dels anys setanta, els globus aerostàtics i les campanes; i altres elements són nous en els cartells de festa major, com la revetlla simbolitzada amb gent que pren copes (1986), el confeti (1988), els castellers (1991), el calendari (1998), el Ball de Cavallets (2000), una pera humanitzada (2003), el seguici (2004) o la Víbria (2008).

1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970

Concursos i encàrrecs publicitaris

Tot i l'arbitrarietat pròpia del franquisme, a partir de la dècada de 1960 i fins al 1977, la Comissió de Festa Major municipal convocava un concurs de cartells obert a tots els «artistas pintores y aficionados» nascuts o residents a la ciutat. Pel cartell, a quatre tintes i d'un format de 70 x 100 cm, que havia de contenir el lema «Fiestas de San Pedro - Reus» i «algún motivo alegórico en relación con nuestros tradicionales festejos», es concedien tres premis: 5.000 ptes. i la reproducció, el primer; 3.000 ptes el segon i 1.500 el tercer. Alguns anys també s'organitzava un concurs entre les agències de publicitat per a la producció i distribució dels diversos elements publicitaris de la festa, en concret un mínim de 1.000 programes de mà, 700 cartells de 70 x 100 cm per a les cartelleres de Reus i la comarca, 400 cartells de 25 x 38 cm per a botigues, 10.000 quartilles amb els principals actes en quatre idiomes –espanyol, francès, anglès i alemany– per als càmpings i hotels de la costa, 40.000 fulls volants per a la gira publicitària pels pobles del voltant, 200 banderins i instal·lacions de megafonia i altaveus per als actes de la festa. L'agència de publicitat que presentava la millor oferta estava obligada a fer una donació de 5.000 ptes. Entre 1964 i 1971, per exemple, fou adjudicada sempre a Publicitat Borrell, alguns anys amb concurs i altres sense. En el temps de la democràcia, el cartell és encarregat directament per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament.

1971
1972
1973
1974

Els autors

El primer cartell signat és de 1936, original de Macià Auquè Masquef (Reus, 1881-1951), dibuixant, pintor, escultor i escenògraf que dissenyà cartells i anuncis d'empreses locals, escrigué un estudi sobre Fortuny, féu crítica d'art i, com a humorista, fundà el setmanari satíric Els Dos Pilons (1923).

1975
1976
1977
1978

El cartell de 1947 és original del pintor Josep Ferré Revascall (Vilaplana del Camp, 1907 - Reus, 2001) que estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Fèlix Mestres, practicà esporàdicament el disseny publicitari i el cartellisme, i en pintura, el paisatge, la natura morta i les floreres.

L'autor del cartell de 1948 fou Josep M. Siré (Reus, c. 1930), que viatjà per Europa i Amèrica i visqué a Montevideo fins a la seva vellesa, quan tornà a Reus.

Mentre que en el cartell de 1951 la signatura de l'autor resulta il·legible, els cartells de 1953, 1961 i 1962 són del pintor Vicenç Ferrer (Osca, 1922 - Reus, 1990), que el 1953 fundà a Reus l'agència de publicitat TAP, Técnica y Artes Publicitarias –activa fins al 1970–, el 1962 obrí una botiga d'interiorisme i decoració i el 1974 un establiment de material de belles arts.

1979
1980
1981
1982

El cartell de 1957 el féu el fotògraf afeccionat Josep Ornosa Soler (Reus, 1889-1971). Els cartells de 1958 i 1959 foren realitzats per Ballester, il·lustrador dels Talleres Gráficos Soler, de Barcelona; mentre que el cartell de 1960 no té cap signatura, i el de 1963 és signat per Piqué.

1983
1984
1985
1986

Els cartells de 1964 i 1965 són de Francisco Egea (Tarragona, 1929-1975), il·lustrador i dissenyador que deixà creacions d'un cert impacte publicitari, molt característiques d'aquella època. Des dels anys cinquanta del segle xx treballà com a creatiu per a les principals empreses publicitàries de la província, Publicidad Pastor, Imperial i Borrell, i dissenyà cartells i marques per a empreses locals, i posteriorment creà i dirigí la seva empresa, Publicidad Egea, a Tarragona.

Els cartells de 1966 i 1967 són originals de Juli Garola Monné (Reus, 1927-2002), pintor i dibuixant, que practicà el cartellisme i la il·lustració publicitària –amb cartells molt representatius de l'època– i pintà durant anys els anuncis de pel·lícules de la façana del cinema Monterrosa de Reus.

Els cartells de 1968 i 1972 foren dissenyats per Màrius Sans; els de 1969 i 1973 foren creats per Manuel Fernández, «Manfer» (Ciudad Real, 1938), pintor, dibuixant i retolista que s'inicià en l'ofici a Reus el 1956, i que treballà per a diverses agències fins que el 1967 s'establí pel seu compte, iniciant així la seva etapa més creativa. Amb la seva extensa obra gràfica ha col·laborat a crear una cultura visual d'una generació de reusencs.

1987
1988
1989
1990

El cartell de 1970 és d'Antoni Pinyol i Elies Mas. Antoni Pinyol (Reus, 1949) ha combinat la professió d'arquitecte amb el disseny gràfic i el galerisme. El 1974 participà en la fundació del centre Disseny SA amb la creació del comerç Oca, i el 1992 creà la Galeria d'Art Telax, que posteriorment s'anomenà Antoni Pinyol.

El creador dels cartells de 1971, 1975 i 1976 fou l'afeccionat Joan Gras Faulo (Reus?), i el cartell de 1974 està signat per Cerro. Els cartells de 1977, 1980 i 1985 són obra d'Isidoro Fernández, mestre d'escola i cartellista afeccionat. El cartell de 1978 fou realitzat pel dissenyador Pau Aymat, i el de 1979 per Montserrat Massot, periodista afeccionada al dibuix. Els cartells de 1981 i 2007 els féu l'artista visual i professor d'art Albert Macaya (Barcelona, 1961), i el de 1982, el fotògraf reusenc Enric Pàmies Carreté –president de l'Agrupació Fotogràfica Reus de 1962-1970–. El cartell de 1983 fou realitzat pel publicista Adolf Milla (Irun, 1940), dissenyador i tècnic en publicitat format en l'època del dibuix i la il·lustració, propietari i director de l'agència Stick Publicidad, creada el 1972.

1991
1992
1993
1994

Els cartells de 1984 i 2006 foren realitzats pel fotògraf reusenc Josep Branchat. El cartell de 1986 –sense signatura– fou creat per un agència de Barcelona; el de 1987 anà a càrrec de l'artista polifacètic Francesc Vidal (Reus, 1957), impulsor del grup d'art postal SIEP; el de 1988 és obra del fotògraf reusenc Josep Borrell Garciapons, creador de fotografia publicitària per a conegudes marques internacionals i per a campanyes polítiques i institucionals, i el de 1989 anà a càrrec del dissenyador gràfic Carles Carbó.

El cartell de 1990 representà un salt qualitatiu ja que el confeccionà el dissenyador i il·lustrador de prestigi internacional Peret (Pedro Torrent) (Barcelona, 1945), el treball del qual el 1989 adquirí una dimensió internacional. Ha estat guardonat en diverses edicions dels premis Laus de l'Associació de Dissenyadors Gràfics ADG/FAD –el de 1990 pel seu cartell de la Festa Major de Reus, una magnífica reinvenció de la tradicional Mulassa – i el 1998 rebé el Premi Nacional de Disseny pel conjunt de la seva obra.

El cartell de 1991 fou encarregat a Xavier Ballester «Montesol» (Barcelona 1952), dibuixant que des de 1972 participà activament en la vida cultural barcelonina i es dedicà al món del còmic, col·laborant per a la fundació de les revistes Star, Bésame mucho i El Cairo.

1995
1996
1997
1998

El cartell de 1992 fou encarregat a l'empresa barcelonina Ideograma, disseny i comunicació s. a. d'Antoni Gutiérrez Rubí, i el de 1993 a Albert Arnavat (Reus, 1961), historiador i publicista que començà l'activitat gràfica durant els primers anys vuitanta com a THC Photo&Design, el 1986 es convertí en l'agència (A·A) Disseny/Publicacions i el 1996 en Arnavat/Assessors de Comunicació, especialitzat en el disseny editorial.

Els cartells de 1994 i 2001 són obra d'Andreu Faro (Salas de los Infantes, 1965), ninotaire resident a Tarragona, humorista habitual en diversos diaris catalans i il·lustrador de llibres.

El cartell de 1995 és de Palli:Disseny, empresa de Barcelona especialitzada en la comunicació visual, i el de 1996 és de Castells i Planas, escenògrafs, especialistes en decoracions escèniques de Cardedeu.

El cartell de 1997 és dels germans Albert i Jordi Romero, dissenyadors (Reus, 1949 i 1957), que des dels anys vuitanta exerceixen de grafistes a Barcelona, amb dissenys de qualitat i amb un marcat estil minimalista.

El cartell de 1998 fou encarregat al pintor i escultor Salvador Juanpere (Vilaplana del Camp, 1953), professor de la Universitat de Barcelona, l'obra pública del qual és visible en diverses ciutats de Catalunya.

El cartell de 1999 fou encarregat al prestigiós dissenyador gràfic América Sánchez (Buenos Aires 1939), el treball del qual –que forma part de la vida quotidiana de la capital catalana–li meresqué el Premio Nacional de Diseño del 1992 i el Ciutat de Barcelona el 2001.

1999
2000
2001
2002

El cartell de l'any 2000 és obra de Daniel Torres (València, 1958) dibuixant de còmics, considerat el creador de l'escola valenciana de la línia clara, a les revistes El Víbora i Cairo. El 1985 començà a realitzar treballs de publicitat i il·lustració per a editorials dels Estats Units.

El cartell de 2002 és de Christian Inaraja, il·lustrador especialitzat en edició infantil, i el 2003 el cartell fou encarregat a Pragma, Agència de Publicitat General, s. l., creada i dirigida per Arcadi Vilella i fundada el 1994 com a continuadora d'SPOT (1973).

2003
2004
2005
2006

El cartell de 2004 és de Sebastià Serra (Vilanova i la Geltrú, 1966) llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, especialitat en infografia i disseny gràfic. El cartell de 2005 fou encarregat al reconegut fotògraf Carles Fargas (Riudoms, 1960), i el 2008 fou encarregat al cotitzat dissenyador de moda internacional Custo Dalmau (Tremp, 1959), que era la primer cop que feia un cartell per a una festa major.

En definitiva, el grup de creadors del cartells de la festa major està format per artistes visuals –pintors, escultors, dibuixants...–, dissenyadors –professionals i afeccionats–, publicistes, fotògrafs, il·lustradors, dibuixants de còmics, dissenyadors de moda i, senzillament, afeccionats al cartellisme.

2007
2008
2009
2010

Les postals de Festa Major de Sant Pere: gegants, nanos i Mulassa

La targeta postal forma part de la cultura popular i fou la primera manera coneguda de posar en circulació massiva imatges de bona part del món. Algunes imatges de la festa major també hi foren presents des dels primers temps.

En el cas de Reus, una de les primeres sèries de postals conservades, la de Navàs & Puig, de la qual se'n feren diverses edicions entre 1902 i 1904, inclou les primeres imatges en postal dels gegants –els Vitxets, els Moros i els Indis– i de la Mulassa. Cap al 1929, la Llibreria “El Sol” de Josep M. Gort edità una sèrie de postals amb les tres parelles de gegants i la Mulassa, fotografiats per Amadeu Valveny i impreses a color per la Tipografia Catalonia.

Durant la dècada de 1950, els gegants, els nanos i la Mulassa tornen a ser motiu d'una sèrie de nou postals, de Fotografia Cuyàs, i d'una de Fotografia Raymond, de quatre, amb els gegants i la Mulassa. I ja al final de la dècada de 1960 s'editaren dues postals a color amb els gegants i els nanos junts. Cap al 1975 es publicà una nova postal a color amb els gegants, i el 1978 amb motiu de la incorporació de la primera parella de gegants negres. El 1989 es realitzà una postal amb tots els gegants i la Mulassa i, actualment, es pot trobar en llibreries i estancs reusencs una nova postal dels gegants i la Mulassa, amb la incorporació dels Fadrins.

Des de 1985, algunes entitats realitzaren postals per divulgar la festa major, amb imatges antigues i actuals. En són exemple les editades per Carrutxa sobre la Mulassa, l'enlairament de globus al Mercadal o diverses sobre Tronada –una amb una explicació en diferents llengües–, o les que publicà, als anys noranta, el Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals sobre l'Àliga o el Ball de Cavallets. També s'han fet postals per anunciar actes de la festa com la trobada de gegants i altres elements festius o el Despertar Reus.

Per altra banda, l'Institut Municipal d'Acció Cultural inicià el 1998 una sèrie de postals que són entregades, any rere any, per Sant Pere després del pregó del dia 24 i, per Misericòrdia, sense un dia en concret, en el Lliurament dels Guardons de la Ciutat. En aquesta col·lecció de postals apareixen tots els elements del seguici festiu; així trobem els nanos (postal entregada per Misericòrdia de 1998), la Mulassa (Sant Pere 1999), els Japonesos (Sant Pere 2000), els Negres (Misericòrdia 2000), els Moros (Sant Pere 2001), els Indis (Misericòrdia 2001) i els Vitxets (Misericòrdia 2002).

Albert Arnavat

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador