protocol1
protocol1
protocol2
protocol3
protocol4

Els costums fan les lleis

El costum, com les idees, les creences o les cançons, formen part del bagatge cultural del poble, en aquest cas del seu patrimoni immaterial. Un patrimoni ple de valors simbòlics que ens arriba des del passat, que ha evolucionat i canviat al llarg del temps, i que ens permet, avui, conèixer i entendre les formes de vida pretèrites, però que segueix tenint un significat viu, que conforma els referents identitaris locals.

A Catalunya es deia que els costums fan lleis. D’aquí que des dels temps medievals hom ha maldat per recollir i fixar per escrit els costums, és a dir, per normativitzar-los. El document que segueix a continuació és això: la fixació per escrit d’allò que avui és costum i que en tenim la percepció de ser tradicional de les festes majors —i les solemnitats— de la ciutat. Es tracta del protocol de les festes majors, que és un text que presenta amb detall d’inventari, pas a pas, el costum festiu de la ciutat en tot allò que correspon a l’Ajuntament. Que en marca les pautes que se segueixen a cada una de les manifestacions festives.

La seva mateixa elaboració reflecteix una voluntat col·lectiva de donar valor a la festa com a component del patrimoni cultural de la ciutat, perquè és patrimoni en la mesura que es coneix i es descriu, es viu i es conserva. Conservar, però, no vol dir momificar o mantenir-la estàtica. El protocol és com una fotografia que mostra els components de la festa i la seva funció en un moment concret, perquè la festa —per posar un símil— vé a ser com un jardí ben conservat: el seu bon estat es tradueix en vitalitat i en canvis constants. Malgrat això, però, sempre és reconegut com el mateix jardí. És per això que resulta important especificar, des de bon començament, la data de referència del protocol, que en aquest cas és l’any 2006.

És la primera vegada que es publica a Reus un document com aquest, però no és pas la primera ocasió que hom hi fixa el costum per escrit. A banda de les notícies soltes registrades a la documentació que es conserva a l’Arxiu i que avui ens permeten aproximar-nos a la festa malgrat sigui només parcialment, també s’anà deixant per escrit el costum, de vegades amb una intenció no tant descriptiva de la festa com de voluntat de fixar-lo, de normativitzar-lo, com és el cas present.

Del Corpus es concretà el recorregut el 1510. Més endavant, el 1649, es fixà en una ordinació l’ordre que havien d’observar les confraries a les processons, o bé després, el 1683, que es va descriure la primera solemnitat coneguda per un trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia. És però del segle XVIII que es conserva algun veritable protocol, com el de la solemnitat de 1783, que porta un títol prou definidor: «Mèthode y orde que inseguint la consuetut fins vuy observada se ha guardat per a portar nostra santíssima patrona la verge de Misericòrdia, per rogativas, a la prioral iglésia de esta vila per a implorar lo benefici de la pluja en lo any 1783».

La solemnitat, com la festa —és, de fet, la gran festa—, és el trencament i l’aturada del temps quotidià a favor del temps extraordinari, un temps que esdevé únic, malgrat que es reiterin, o es reinterpretin, les formes i les situacions marcades per un costum d’arrel immemorial i que el present protocol també recull en la seva estructura actual.

Entre les activitats de divulgació de l’Arxiu Municipal hi ha la que acompleix la col·lecció de llibres que publica —i de la qual, aquest en forma part—, que és, essencialment, l’edició de documents per conèixer la història de la ciutat i del país. No sempre, però, els documents són papers del passat. Alguns dels volums publicats són estudis, d’altres instruments de descripció per facilitar l’accés dels investigadors als fons de l’Arxiu, i d’altres, encara, són llibres que reflecteixen documents vius, trets de la memòria dels seus protagonistes i que fan referència a la història més o menys recent, a la vegada que pretenen ser útils demà, en ser testimonis d’un temps. Aquesta projecció al demà és prou clara al document que ens ocupa en el present volum, ben diferent de tots els altres per la seva actualitat: va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Reus el proppassat 31 de març.

Ezequiel Gort

Pròleg del llibre "Protocol de les festes majors de Reus" Reus: 2006.
Publicacions de l'Arxiu Municipal de Reus, 11.

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2015


>> Consulta la programació