El ball de galeres
El ball de galeresEl ball de galeres en l´actuació el migdia de Sant Pere
El ball de galeres
El ball de galeres
El ball de galeres
El ball de galeres

El ball de Galeres

El Ball de Galeres és una dansa singular en el panorama festiu català, que figura l'enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre turques, que els balladors porten penjades a mig cos. A la dansa, hi participen també un àngel i un diable, símbols del bé i del mal. S'emmarca, doncs, en el conjunt de manifestacions folklòriques catalanes relacionades amb els seculars enfrontaments entre cristians i musulmans.

Hom ha vinculat el Ball de Galeres al de Cavallets, tot i que la dansa que ens ocupa és escassament present en la documentació reusenca, i mai ho fa de la mà de la dels cavallets ni del gremi dels assaonadors que en tenia cura. Amb tot, en el recull de danses reusenques d'Andreu de Bofarull, aquest reuneix ambdues manifestacions sota un mateix epígraf: «Dansa de galeres i cavallets». El dibuix que acompanya el seu text representa una galera mora i, tot seguit, anota:

«Les galeres són iguals en moros i cristians i sols se diferencien en que les unes porten una bandera blanca amb creu vermella i les altres blava amb mitges llunes blanques. Les galeres estan construïdes amb tires de riscla i cartró.

[…] Lo ball de galeres representa lo combat de Lepanto, aixís és que en unes galeres van moros i en les altres cristians, remeden en ses evolucions un combat naval i queden victorioses les muntades per los segons.»

Es pot emmarcar, doncs, en l'àmbit de representacions de batalles navals, o naumàquies –representades ja pels romans en els seus amfiteatres i que arribaren fins a l'edat moderna–, i en la tradició de danses que figuren la lluita entre moros i cristians.

Sembla que aquest ball, corresponent al gremi de galoners, que agrupava els teixidors especialitzats en la fabricació de teixits propis de passamaneria, va participar a les festes reusenques entre finals del segle XVIII i començaments del XIX. La primera notícia reusenca d'un ball d'aquest tipus, però, és del 1733, quan un ball de bergantins, procedent de Falset, participà en les festes en honor a sant Bernat Calvó. En el memorial descriptiu de la festa llegim que, al final d'un castell de focs, tancaren l'espectacle

«ocho movedizos bergantines que, hechos llamas de vivo fuego, le boltearon por todo el contorno disparándole un laberinto de chispas, truenos y centellas, a cuyo tiempo el castillo dió sus últimos bostezos, hechando todo el resto de la preñez de su fuego, que confundiéndose con el de las ocho cascadas naves, fué tan terrible el combate que espiraron todos a un tiempo.»

La presència del ball de galeres en la processó de 1792 és ben segura i ens la confirmen altres fonts contemporànies, com ara Rius, o posteriors, com la Crónica general de la Virgen de Misericordia, de Francesc Torné, que anota amb detall els entremesos que formaren part del seguici en aquella celebració:

«La de los Caballets del gremio de curtidores. […] Seguía después la de Galeras del gremio de Galoneros, la dels Prim[s] del gremio de tejedores de lino.»

Com el Ball de Cavallets, havia estat una de les danses més luxoses del seguici reusenc. De fet, el gremi de galoners, de qui depenia, experimentà al darrer terç del segle XVIII un creixement notable. I Rius, en la seva Llibreta per a recor…, destacava «lo costoso y opulento de lo que adornaba a los danzantes, especialmente en los bayles de galeras y caballuelos, en que hubo hombre, cuyos atavíos llegaban al valor de diez mil pesos».

Un altre detall que la identifica és l'ús d'armes de foc. Els balladors del 1733, com hem llegit enjondre, disparaven contra el castell, i el dibuix de Bofarull tampoc no deixa pas lloc per al dubte respecte a l'ús d'armes, ja que ens mostra un guerrer moro disparant una pistola.

De la coreografia antiga, a l'igual que succeeix amb moltes danses de l'època, no en sabem res. L'única tonada que coneixem és la que ens aporta Bofarull, comuna al Ball de Cavallets i que, segons indica, s'interpretava amb música de tarotes –o xirimies– i oboès. Actualment, l'acompanyament musical és a càrrec d'una cobla de ministrers. Cal afegir, finalment, que una nota d'aquest historiador sobre Francesc Balart, galoner d'ofici i escriptor de diverses peces teatrals al segle xviii, fa sospitar que el ball de galeres tingué parlaments, si més no, durant alguns anys. És possible, doncs, que alguna vegada aparegui en les descripcions de la festa com un ball de moros i cristians, denominació que al llarg del temps s'ha aplicat a diverses manifestacions festives.

La dansa fou reincorporada al seguici el 2003, a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. La seva reconstrucció es basa en la minsa documentació existent i, sobretot, en el dibuix i les anotacions d'Andreu de Bofarull, del primer terç del segle xix. Les noves galeres foren construïdes per Ismael Porta Balanyà i la música és una nova composició, de Roser Olivé, a partir de la tonada tradicional –comuna al Ball de Cavallets– recollida per Bofarull.

Ferran Sugranyes

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

El ball de Galeres

Referència històrica

1733-XIX Gremi de Galoners, teixidors especialitzats en passamaneria.

Recuperat

Festes de Misericòrdia de 2001.

Descripció

El ball de galeres és una dansa singular, que figura l'enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre turques que els balladors porten penjades a mig cos. A la dansa hi participen també un àngel i un diable, símbols del bé i del mal. S'explica que el ball es va crear per commemorar la victòria de la flota cristiana a la batalla de Lepanto. Els balladors porten pistoles amb les que disparen a la part final de la dansa.

Entitat

Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

Components

Quatre naus cristianes, quatre naus turques, un àngel i un macer.

Vestuari

Cristians i turcs de l’època, àngel amb espasa i escut i macer de diable amb maça.

Complements

Armes de foc, pistoles

Acompanyament musical

Cobla de Ministrers

Tonades

Ball de Galeres

Actuacions

Sant Pere
  • 28.06 Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada, pl. del Mercadal.29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila.
  • 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.