El ball de gitanes
El ball de gitanesEl ball de gitanes en la processó de Sant Pere
El ball de gitanes
El ball de gitanes
El ball de gitanes
El ball de gitanes

El ball de Gitanes

Aquesta dansa, en què les balladores trenen unes cintes al voltant d'un pal, és comuna a molts països d'Europa i d’Amèrica. Alguns folkloristes la vinculen a antics costums del temps de primavera, com ara la festa de l’Arbre de Maig. A Reus, s’hi ballà, com a mínim, entre finals del segle xvii i començaments del xx.

Al Principat, la dansa de cintes coneguda com a ball de gitanes –amb el mateix nom s'anomena una dansa de Carnaval, de caire molt diferent– forma part dels seguicis festius del Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf –Vilafranca, Vilanova, Tarragona, Sitges o l’Arboç en serien alguns exemples–, tot i que també n'hi ha en poblacions d'altres comarques. Al País Valencià la trobem amb diversos noms, com dansa de la magrana o dansa de la carxofa –a València, Silla, Morella, Algemesí, Alcoi…–, i es caracteritza en moltes viles perquè la peça que corona el pal s’obre al final del ball i mostra una iconografia religiosa. A Manacor es coneix com a Ball dels Indis, amb uns vestits que recordarien lleugerament l’estètica dels nostres gegants bicentenaris.

Les descripcions que es conserven del ball reusenc són limitades –en desconeixem la coreografia– i se centren en el fet que es tractava d'un ball de cintes. Quant a fonts bibliogràfiques, els dos Bofarull ens informen de les característiques de la dansa tal com es ballava a la ciutat a començaments del segle xix: Andreu de Bofarull el recull en les seves notes sobre les festes de Reus i l’esmenta en els seus Annals, i Antoni de Bofarull en parla a la seva monografia Costums que's perden y recorts que fugen. Aquest darrer explica que la tonada era recordada mitjançant una lletra que les balladores cantaven:

«Alguns, que eran més dansa que representació, perquè cantaven sempre y a un mateix temps, executant una maniobra, com las Gitanas que, agafadas cada una del cap de un fil, procedent de un pal clavat al mitj del rotllo, arribavan a fabricar un cordó de diferents colors, y altres pel estil, alguna vegada sembla que duyan violí y flautí.

“Prim, prim,
filen les dones.
Prim, prim,
filen lo fil.”»

Avui, a Reus, el pal d'on pengen les cintes és sostingut per un diable –en altres pobles és un personatge anomenat l'estaquirot– i porta un pom de flors en la part més alta, que és des d'on surten les cintes amb què ballen les vuit gitanes. La dansa consisteix en anar trenant i destrenant aquestes cintes al so de la música interpretada per les gralles.

Les primeres referències documentades del ball de gitanes de Reus són del 1687, quan a Tarragona consta l'actuació del «Ball de les Gitanes de Reus, Sebastià Dalla amb 11 companys». El 1725 actuà a la Festa Major de Sant Pere. El trobem també en alguns esdeveniments dels segles xviii i xix, com el 1792, en les solemnitats en honor de la Mare de Déu de la Misericòrdia, o el 1814, per la visita a la ciutat de Ferran VII. Fins al primer terç del segle xix la dansa pertanyé al gremi de teixidors de lli.

El 1850, llogat per l'Ajuntament, fou present per festa major i en la processó que es féu a Misericòrdia; el 1865, per la festa major i en les festes d'acció de gràcies a la divinitat per haver passat el còlera morbo. Entre altres celebracions, el 1883 participà en la cerimònia d'inauguració del passeig de Sunyer. En aquesta època la dansa era, probablement, pagada per l'Ajuntament.

El ball de gitanes també havia estat present en altres poblacions veïnes com Mont-roig del Camp, Riudoms, Falset, la Selva del Camp, Tarragona…

Una de les teories per explicar el nom d'aquesta dansa apunta al gran nombre de coloraines dels vestits de les balladores, carregats de volants i cintes. Com s'ha dit més amunt, amb aquest mateix nom es coneix una dansa de Carnaval que es balla per terres del Vallès i que també destaca per la varietat i els colors de la seva indumentària.

Antigament el ball també comptava amb uns parlaments de caire burlesc, que segons anota el folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia, «a vegades eren poc polits [...] cada gitana improvisava una estrofa sobre fets del moment, satiritzant persones, fets polítics o esdeveniments. També el diable, que durant l'execució del ball fa un paper passiu, segurament deuria acabar la dansada amb un parlament satíric, a l'estil dels seus companys de les altres danses dramàtiques».

Al primer terç del segle xx, el ball de gitanes féu alguna aparició escadussera a les festes reusenques. L’últim cop que sabem que sortí fou en les festes en commemoració del 25è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de la Misericòrdia, el 1929.

El ball de gitanes es pogué veure, de nou, a la plaça del Castell de Reus, el 26 de juny de 1977, en el marc d'una exhibició de danses catalanes, realitzada amb motiu del Congrés de Cultura Catalana. Fou interpretat per l’Esbart Ramon d'Olzina de Vila-seca, a partir de la coreografia elaborada pel folklorista reusenc Josep Bargalló.

La dansa es reincorporà al seguici festiu reusenc de festa major el 1982, ballada per noies. L'any 2005 el Ball de Gitanes de Reus, en un procés de renovació, tornà a recitar uns parlaments satírics. Són textos de nova creació que, tot aprofitant també algunes quartetes tradicionals que es repeteixen d'any en any, fan referència a temes d'actualitat ciutadana. Entre les tradicionals, en serien exemples:

«Dels festejos a les fosques,
creieu-me, no us en fieu,
que a les fosques, a les fosques,
a les fosques, no s’hi veu.
El meu home no currela,
vull dir que no vol treballar,
es passa el sant dia a casa
i només pensa amb el “nyacanyà”.
Com que tu sempre el provoques
amb el teu cos agraciat,
tens un bon cul i mamelles
i fas de molt bon mirar.
Tu tens cara de pomes agres
i taronges sense suc.
El dia que tu vas néixer
va néixer el nostre ruc.»

O el que diu el diable:

«Aquest pal aquí he plantat
per no plantar-hi una altra cosa
que és l’enveja del veïnat
perquè encara és molt més grossa.»

Els versos que es fan de nou cada any es vinculen a l'actualitat del moment, amb crítica inclosa al propi desenvolupament de la festa major:

«Sort que el nostre seguici
cada cop es fa més gran;
hauran de fer nous carrers
perquè pugui anar passant.
Vinga bestioles de plàstic
i algun que altre nou ball;
si no ho arreglen una mica
aviat hi veurem més d’un badall.»

Ara és interpretat per deu balladores adultes. La indumentària també es renova, amb més colors i més cridaners, i, sobretot, canvia la forma d'evolucionar la dansa pel carrer, en el curs del seguici, adoptant un caire més desimbolt i amb un punt de provocació al públic.

Ferran Sugranyes

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

El ball de Gitanes

Referència històrica

1725-1904

Recuperat

1982

Descripció

Sembla ser que té força relació amb una festa de primavera: la de l'arbre de Maig. Veureu que el pal que aguanta el dimoni -en altres pobles és un personatge a qui anomenen l'estaquirot- té un pom de flors en la part més alta, que és des d'on surten les cintes amb què ballen les vuit gitanes. La dansa consisteix en anar trenant i destrenant aquestes cintes al so de la música que interpreten les gralles.

Entitat

Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

Components

Vuit gitanes i un diable.

Vestuari

Faldilla de volants de colors vius, mantell i gorro. El diable va vestit a l’estil del Ball de Diables.

Complements

Pal amb cintes de color groc i vermell amb un pom de flors i castanyoles.

Acompanyament musical

Grup de grallers.

Tonades

Ball de Gitanes.

Actuacions

Sant Pere
  • 28.06 Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila.
  • 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.