Cercavila de foc
Cercavila de focCercavila de foc pel centre de la Ciutat
Cercavila de foc
Cercavila de foc
Cercavila de foc
Cercavila de foc

La Cercavila de Foc

A finals dels anys setanta, el moviment ciutadà reivindicà la nit de Sant Joan com una festa per promoure la cultura popular. Molt propera a la Festa Major de Sant Pere, esdevingué una diada on els col·lectius juvenils de la ciutat podien canalitzar les seves activitats. Així, el 1979, fent referència a la tradició de la diada com a nit de bruixes i dimonis, es realitzà una cercavila amb personatges teatrals, músics i màscares, encapçalada per una figura feta de cartró pedra que representava un boc o una cabra. L'any següent, l'acte convocat per la Coordinadora d'Entitats de Festes Populars inclogué foc en la cercavila, i esdevingué així un correfoc.

A partir d'aquesta edició, la pirotècnia es convertí en protagonista de la festa i hi participà una nova bèstia de foc construïda a Reus: la Cabra. Anava acompanyada de tres diables amb la seva indumentària tradicional, i els portadors amb unes bates de treball decorades amb motius referents al sol i al foc. Una altra finalitat de la festa fou recuperar una pràctica festiva del passat: la participació, a títol individual, de tots aquells que volguessin tirar carretilles pel centre de la ciutat, sense més indumentària que roba vella, un barret, un mocador i una massa, i fomentar així la figura del carretillaire.

Fou el 1981 quan la nova colla de Ball de Diables de Reus replantejà l'acte, que s'anomenà Cercavila de Foc. Amb un primer recorregut iniciat als carrers estrets i petits del centre de la ciutat, patí diferents canvis tot i que no arrelà massa com a correfoc, i la participació de la ciutadania fou molt limitada.

Al llarg dels vint anys següents, la Cercavila de Foc s'ha anat reformulant amb la finalitat de trobar un acte que fos participatiu. Així, el 1985 s'anuncià com una trobada d'elements de foc de les comarques meridionals, on s'hi convidaren diferents grups de foc, i el 1988 s'intentà potenciar amb la contractació de grups com el drac de Sabadell, els dracs de Montblanc, entre altres.

En aquests darrers anys, en la Cercavila de Foc hi participen els grups locals: la Cabra, el Drac, el Ball de Diables, el Ball de Diables Infantil, el Drac Petit i la Víbria, i el seu recorregut es segueix mantenint pel nucli antic de la ciutat.

Marc Navarro i Iolanda Fontgivell

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Actes de la festa

El repartiment del programa
El mercat al Mercadal
L'assaig del Seguici
Ballades de sardanes i esbarts
La Cercavila de foc
Barraques de Festa Major
El pregó
Cercavila del Masclet
El tomet de Sant Ganxet
Els concerts vermut
Les completes
Revetlles i concerts
El migdia de Sant Pere
L'Ofici
La processó