La Vintiquatrena i la carrossa de la cofraria dels pagesos
La Vintiquatrena i la carrossa de la cofraria dels pagesosCarrossa de la cofraria dels pagessos l´any 2004
La Vintiquatrena i la carrossa de la cofraria dels pagesos
La Vintiquatrena i la carrossa de la cofraria dels pagesos
La Vintiquatrena i la carrossa de la cofraria dels pagesos
La Vintiquatrena i la carrossa de la cofraria dels pagesos

La Vintiquatrena i la carrossa de la cofraria dels pagesos

La Vintiquatrena és una demostració festiva, pròpia de les grans festes de Misericòrdia, a càrrec del gremi dels pagesos o Germandat de sant Isidre i santa Llúcia. La denominació vintiquatrena no correspon, doncs, a la totalitat de la festa ni té res a veure amb el periode de temps en que aquesta s’escau.
Una vintiquatrena és una forma de representació reduïda de l’organ decisissori d’una confraria o agrupació gremial -una mena de junta executiva, que diriem en termes actuals- integrada, com indica el nom, per vint-i.quatre prohoms. Aquesta és una fórmula emprada,a Reus, per diferents confraries. En el cas dels pagesos, la trobem documentada des de 1664.

La vintiquatrena és per tant una representació protocolària del conjunt de la confraria, que acompanya la carrossa de la pròpia Germandat. A les solemnitats urbanes del passat sovintejaren la sortida de carrosses o “carros triomfals” amb figures al·legòriques referents a la motivació de la festa. D’aquestes carrosses, les més conegudes foren les del gremi de boters -que encara sortia a mitjan segle XX- i la de la confraria dels pagesos, que ha perviscut fins als nostres dies. Dalt dd'aquesta carrosa hi han figurat, els últims cops que ha sortit -sempre en solemnitats relacionades amb Misericòrdia- els personatges de l’Aparició, interpretats per canalla.
Encara que la tradició de l’últim segle era que els animals que porten la carrossa fossin vuit mules blanques, no sempre s’ha pogut complir en les últimes sortides.
La tradició de la Vintiquatrena dels pagesos ha generat les seves pròpies explicacions llegendàries, sense massa justificació històrica. Així s’afirmà que els vint-i-quatre genets representen el consell que regia la vila, a l’època de l’Aparició. També es diu que Isabel Besora, en els seu camí cap a la casa de Vila per anunciar als reusencs la seva visió de la Senyora, passà primer per la seu de la confraria dels pagesos, on es trobaven reunits els prohoms per a debatir sobre la greu epidèmia que afectava la ciutat. Així, els pagesos haurien estat els primers en assabentar-se de la notícia. Però, més enllà del seu improbable rigor històric, aquestes tradicions llegendàries remmarquen simbòlicament la vinculació de la confraria dels pagesos a la devoció i a les festes de Misericòrdia.

Quant a la carrossa, la primera referència del carrotriomfal dels pagesos la trobem en la de la solemnitat de 1792, en honor a la Mare de Déu, per haver obtingut el benefici de la pluja. En aquest moment també surten la carrossa dels teixidors i la dels sabaters. I encara, en el mateix període trobem documentades les dels boters i la de la confraria del Roser.
El 28 de maig a la nit, vetlla de la processó del trasllat de la imatge, surt: “un carro triomfal del gremi dels pagesos ab vuyt mulas ricament aparelladas. Anavan devant 25 parellas d’homes a caball, tots vestits a la antigua espanyola, ab una atxa de cera cada un. Precedia dit carro colocat damunt d’un trono molt alt un noy de rara hermosura vestit a la manera de la Verge de Misericòrdia; als costats dos noys que simbolisaban la fe y la esperansa, y una infinitat d’àngels, al Poble que reprepresentaba”. Aquí es parla d’una cinquantena de genets. Altres documents més tardans fan referència a una quarentena.
Als nostres dies, en clara referència a les antigues vintiquatrenes, els genets són vint-i-quatre. Ens caldria precisar, però que, en el passat, calia diferenciar entre la vintiquatrena, propiament entesa com la representació orgànica de la confraria, i els genets que acompanyaven la carrossa que podien ser bastants més.
Sigui com sigui, el pas del temps ha esvaït els matisos i, en el present, s’enten la Vintiquatrena com la demostració festiva pròpia de la Germandat de sant Isidre i santa Llúcia, englobant en conjunt carrossa i acompanyament a cavall.

En aquest context de desconeixement, es produeixen a vegades confusions com barrejar la quantitat de cavallers amb el nombre de mules que arrossegaven la carrossa o, sobretot, relacionar la vintiquatrena amb un suposat període de temps que s’escau entre no se sap quines celebracions solemnes de Misericòrdia. La Vintiqutrena és una demostració festiva més, prou significativa, però no representa el conjunt de la festa. No cal dir, doncs, que anomenar festa de la Vintiquatrena a una solemnitat de Misericòrdia és tan incorrecte com anomenar festa de la Tronada –per important que sigui aquest element– a la festa major de Sant Pere.

Salvador Palomar / Ezequiel Gort

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Les Solemnitats

Les Solemnitats
La vintiquatrena i les Carrosses
El ball de la Mare de Déu