El lleó
El lleóEl Lleó anant a Completes
El lleó
El lleó
El lleó
El lleó

El Lleó

El lleó és un element festiu que pren el significat d’un dels animals que formen part de l’imaginari col·lectiu del país. No necessàriament és una bèstia fantàstica, ja que sovint es representa amb les mateixes característiques físiques que tenen els lleons del món animal, sense afegits irreals i amb més o menys fidelitat anatòmica, no exempta d’un punt d’idealització. En altres casos, en canvi, trobem lleons dotats d’ales, que es poden considerar fantàstics ja per la seva forma.

Ara bé, a partir del moment en què se li atribueixen qualitats humanes com la força i el poder, esdevé un component més del bestiari. Aquesta atribució de qualitats s’explica per l’admiració que des de l’antiguitat ha despertat arreu, per la seva corpulència, l’exuberant crinera que tenen els individus masculins i el comportament alhora altiu, mandrós i ferotge –tot i que la darrera característica és més aviat pròpia de les femelles. A més, per als occidentals ha representat tradicionalment l’atractiu de l'exotisme.

La personalitat atribuïda al lleó des d’època medieval compta amb un doble significat. D’una banda, la tradició cristiana el va convertir en símbol de l’evangelista sant Marc. Les raons d’aquesta atribució no són del tot clares, però sembla que procedeix d’una de les primeres frases de l’evangeli que va escriure: la «veu que crida al desert», amb què descriu la predicació de sant Joan Baptista, que s’assimila al rugit del lleó. Així es va incorporar a les processons medievals de Corpus, acompanyant el sant.

De l’altra, se l’ha considerat representació de dos conceptes abstractes com són la força i el poder; conceptes que resulten de la interpretació en clau humana del comportament del lleó en el seu entorn natural: tot i la velocitat, la força i la capacitat agressiva de les urpes que té, les reserva únicament als moments de necessitat alimentària més intensa. Per als humans, aquest capteniment era senyal d’una consciència de superioritat, que només necessitava ser demostrada en casos excepcionals, ja que per la seva simple presència ja imposava la seva voluntat. D’aquí a atribuir al lleó el caràcter de rei dels animals només hi va haver un pas: ho va fer possible la translació de l’organització social humana a l’àmbit de les bèsties. La humanització del lleó havia arribat al seu punt més alt amb la suma del caràcter i de les relacions socials. El segon significat del lleó també va tenir una traducció en la participació festiva, ja que als seguicis barcelonins, fins al segle xvi, sortia sovint acompanyat de personatges que figuraven ser homes salvatges.

Reus compta, a partir del 18 de setembre de l’any 2004, per primera vegada amb un lleó festiu, una peça de grans dimensions, de color daurat, coronada i amb un mantell de color granat on llueix l’escut de la ciutat. És portat interiorment per dos balladors.

La creació del Lleó de Reus va ser impulsada per l’Associació Musical Cultural Sant Miquel i va ser construït per l’escultor Manel Llauradó. A l’hora de definir-ne la forma es va tenir en compte la iconografia dels lleons medievals de Barcelona i València i de les bèsties festives que a finals del segle xx es van integrar als seguicis de Barcelona i Tarragona, entre altres. No és un lleó de foc, a diferència dels lleons que s’han incorporat recentment als bestiaris festius de poblacions com Gavà o Caldes de Montbui.

El 2005, el Lleó es va integrar al seguici festiu. L'autor de les tonades pròpies de la bèstia –marxa i ball– és Daniel Carbonell, i l'artífex de la coreografia de la dansa del Lleó és Jordi Torrente. La bèstia és acompanyada per un conjunt instrumental de metall, gralles i percussió.

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

El Lleó

Any de creació

Festes del Centenari de la Coronació de 2004

Descripció

La forma de la figura vol apropar-se als lleons dels antics gravats de les processons de Barcelona i València. Daurat i coronat, porta un domàs al llom amb l’escut actual de la ciutat.

Entitat

Agrupació Musical de Sant Miquel.

Portadors

Dos portadors i els acompanyants.

Vestuari

Espardenyes, mitges, pantalons i brusa amb colors cremes i faixa marró.

Acompanyament musical

Formació de gralles i metall.

Tonades

  • Ball i marxa, creades per Daniel Carbonell
  • Toc de processó, amb instrumentació del mateix autor, sobre la melodia tradicional.

Actuacions

Sant Pere
  • 28.06 Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada i encesa, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt Pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila.
  • 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.

Observacions

El Lleó és obra de l’escultor Manel Llauradó.