El migdia de Sant Pere
El migdia de Sant PereEls gegants el migdia de Sant Pere
El migdia de Sant Pere
El migdia de Sant Pere
El migdia de Sant Pere
El migdia de Sant Pere

El migdia de Sant Pere

La plaça del Mercadal ha estat, des de fa molts segles, el centre geogràfic de la festa a la ciutat. Pel carnaval i per Sant Pere, per Sant Jaume en el passat i Sant Jordi en el present, aquest espai –ben definit ja en l'urbanisme de la ciutat medieval– on durant molts segles s'hi van fer el mercat setmanal i les fires anuals, on s'hi ubica la casa de vila, constitueix l'indret que concentra els actes més emblemàtics de moltes celebracions.

L'encesa de la Tronada, el migdia del 29 de juny, seguida de les actuacions de tots els grups del seguici festiu de Sant Pere, representa avui un espai de lluïment de gegants i nanos, figures del bestiari, balls i danses que executen les seves coreografies al mig del Mercadal. Un espectacle que, en l'actualitat, s'allarga força i, fins i tot, ha obligat a avançar la Tronada del migdia que avui peta a quarts de dotze.

No sempre ha estat així. Ans al contrari, tot i ser un component habitual del ritual de moltes festes majors i solemnitats –l'exhibició de les diferents demostracions festives, a plena llum, davant les autoritats, al mig de la plaça– el nostre migdia de la diada de Sant Pere passà durant molts anys –sobretot pel que fa a alguns períodes del segle xx– amb més pena que glòria, només remarcat per l'encesa d'una tronada que, molts cops, cremà amb poc públic a la plaça. L'exhibició a la plaça és, doncs, un acte que s'ha consolidat en el darrer quart de segle, en la mesura que la festa recuperava el conjunt d'elements festius que l'havien caracteritzat en el passat.

Certament, des d'antic, la Tronada ha estat el principal referent de la festa al Mercadal. El migdia de la diada del sant, però també la vetlla. Fins al primer terç del segle xx, l'encesa d'una tronada, al punt de les dotze, precedia la sortida dels gegants i nanos pels carrers de Reus la tarda del 28 de juny. Pere Cavallé descriu el record de la seva infància –a l'última dècada del segle xix– quan escoltava el repicar de les campanes:

«El seu vibrar sonor, repercutint a l'aula de l'escola, produïa una joiosa revolució que el mestre no podia reprimir perquè, sentint ell, tant com nosaltres, l'encís d'aquell instant, no sabia donar als seus renys l'accent autoritari que necessita la disciplina, acabava per dir-nos, fent aquella mitja diada que es dibuixa en els llavis quan van a pronunciar una paraula amorosa: —Si voleu anar a veure la tronada, ja podeu plegar. —Ja ho crec si hi volíem anar! Tot just el mestre ens havia obert la porta de l'escola que els xicots ja ens donàvem empentes per tal de passar l'un davant l'altre i arribar primer a la plaça del Mercadal, on els cívics i els serenos actuaven de guardametes de la tronada que anava preparant en Cervera i que nosaltres, malgrat la vigilància, procuràvem desbaratar trencant el regueró de pólvora per a posar a prova la paciència del polvorista, que ho tolerava tot menys que l'inquietéssim l'historiat acabament de la tronada, que consistia en l'anagrama del sant Patró de Reus, dibuix en el qual cada punt important era acusat amb sengles mascles»

L'ambient d'aquesta tronada en dia feiner, més escoltada que observada per la ciutadania, pot recordar el d'algunes tronades del migdia de Sant Pere al segle xx. Efectivament, la Tronada del migdia del 29 de juny correspondria al moment de retorn de la corporació municipal a la casa de la vila, després d'anar a ofici, i aniria seguida de les actuacions dels grups festius. Però, en el transcurs del segle xix, el ric repertori de danses i balls parlats que havia format part de les festes reusenques s'anà esvaint i la festa major només comptava, a començaments del segle xx, amb els entremesos de titularitat municipal: la Mulassa, els gegants i els nanos.

Al tombant del 1900, a Reus –com en altres poblacions– el costum era que, des de primeres hores del matí, els gegants anessin a voltar pels carrers de la població, ballant davant de les cases dels regidors. Cap a les onze aquests anaven en corporació a l'església i, en tornar, s'encenia la Tronada. La presència dels gegants a la plaça era segura.

Al llarg del segle xx, però, aquesta seqüència es desdibuixa. Durant el primer terç del segle hi ha molts anys en què la corporació, o bona part dels regidors, no participen en la cerimònia religiosa. Després de la Guerra Civil, a la dècada de 1940, la corporació tornà a anar a ofici al matí. L'encesa de la Tronada del migdia es conserva com un costum propi de la diada, acompanyant-se de l'enlairament de globus de paper i el dispar de coets voladors i japonesos. Els gegants continuen el seu recorregut pels carrers i a la plaça, segons els anys, actuen bastoners o castellers –sobretot, els Nens del Vendrell– però alhora, com es constata en els programes de festes, es desenvolupen simultàniament activitats en altres places del centre de la ciutat.

Els globus de paper constitueixen una de les icones més conegudes de la festa. Efectivament, la fascinació humana pels artificis voladors atorga a l'enlairament de globus d'aire calent un caire d'excepcionalitat que ben aviat els incorpora a l'experiència festiva des de que, a finals del segle xviii, els germans Montgolfier enlairessin els primers aeròstats a França. La presència de globus aerostàtics tripulats com a atracció festiva es coneix a Reus al segle xix i encara al segle xx, en combinació amb números de circ. Com l'aeronauta Grifoll que el 1859 s'enlairava en un trapezi penjat d'un globus o la senyoreta Kitty que el 1928 feia els seus exercicis sota el globus que tripulava el capità Bes. I dels fets de paper –de forma esfèrica o representant figures grotesques– en trobem ben sovint en les festes de barri o en els carnavals de la segona meitat del segle xix i inicis del xx.

L'enlairament de globus de paper –amb una bola de cotó, impregnada de combustible, que cremava a la part inferior per escalfar l'aire– fou, sens dubte, un dels components més atractius del programa del migdia de Sant Pere. Tanmateix, amb el pas dels anys, foren prohibits pel risc d'incendi que podien comportar en caure a la rodalia dels nuclis urbans. Substituïts per altres que s'enlairaven només per l'aire escalfat des de terra –i, per tant, de més curta volada– van acabar per desaparèixer del panorama festiu.

Els coets japonesos són artificis pirotècnics de poca potència que, en esclatar, projecten enlaire un seguit d'objectes –petites joguines, xiulets...– que la canalla recull en caure a terra. Van gaudir d'una gran popularitat.

Les transformacions en la societat, com la facilitat en els desplaçaments que comporta per a moltes famílies disposar de vehicle propi, configuren un context de pèrdua d'importància del migdia de la diada de Sant Pere –molta gent dormia després d'anar de revetla o aprofitava, si el temps acompanyava, per apropar-se a la platja– en benefici d'altres moments, com el retorn de Completes. I encara més quan, a la dècada de 1970, l'ofici religiós amb assistència de les autoritats passà a celebrar-se a la tarda, abans de la professó. En aquests anys la plaça del Mercadal viu algun dels matins de Sant Pere més desangelats de la seva història, amb la Tronada acompanyada només pel ritme marcial dels timbals i el so estrident de les cornetes.

A la dècada de 1980 l'inici del creixement del seguici festiu, amb la recuperació de balls i danses, va aportar nous continguts a l'acte. Alhora, actuaven a la plaça les colles de fora vila geganteres participants a la trobada de gegants i danses convidades.

L'exhibició acaba amb l'actuació dels castellers al davant de l'Ajuntament. Des de la formació del Xiquets de Reus, el migdia de Sant Pere ha comptat amb una exhibició castellera que acaba –com és tradicional en moltes poblacions– amb el pilar davant el balcó des d'on l'enxaneta –a vegades, algun altre casteller més– és recollit amb l'ajut d'una faixa.

Salvador Palomar

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Actes de la festa

El repartiment del programa
El mercat al Mercadal
L'assaig del Seguici
Ballades de sardanes i esbarts
La Cercavila de foc
Barraques de Festa Major
El pregó
Cercavila del Masclet
El tomet de Sant Ganxet
Els concerts vermut
Les completes
Revetlles i concerts
El migdia de Sant Pere
L'Ofici
La processó