El ball de Mossèn Joan de Vic
El ball de Mossèn Joan de VicBallant el migdia de Sant Pere
El ball de Mossèn Joan de Vic
El ball de Mossèn Joan de Vic
El ball de Mossèn Joan de Vic
El ball de Mossèn Joan de Vic

El ball de Mossèn Joan de Vic

El ball o dansa de Mossèn Joan de Vic és una de les manifestacions festives més singulars del seguici reusenc. Tal com descriu Salvador Palomar en el seu estudi sobre les moixigangues, aquesta és una dansa parateatral, una pantomima, molt a l'estil del que antigament s'anomenava moixiganga, amb un fil argumental que narra la cançó que interpreten els balladors.

Malgrat el seu nom, aquest ball no fa referència a cap personatge de l'Església. El títol de mossèn correspon al d'un senyor que torna de la guerra i, en morir, la seva família no té mitjans ni per enterrar-lo. Mossèn Joan de Vic representa el contrari de l'heroi triomfant que torna de la batalla; efectivament, el senyor Joan regressa de la seva lluita contra els moros per morir. La dansa tenia, doncs, un aire burlesc, com ho indica aquesta descripció de la solemnitat de 1792:

«Seguían luego dos danzas de Mossén Joan de Vich con mascarillas, de particulares. En este baile, Mossén Joan y demás danzantes llevaban un bastón y hábitos largos de estudiante con una máscara ridícula de largas narices, consistiendo la danza en hacer Mossén Joan las más estrañas figuras e imitando los demás, cosa que como se comprenderá se presta a toda clase de ridiculeces.»

La indumentària dels balladors –que van emmascarats– és de dos colors alternats –en l'actualitat, lila i blanc–, i duen un barret amb cintes de colors; en una mà, un bastó, i en l'altra, una cobertora de gerra d'oli, rodona, de fusta, que simbolitzen, ambdós elements, l'espasa i l'escut. Amb aquests dos objectes piquen i generen un so al ritme de la música que acompanya la dansa, interpretada amb flabiol i tamborí i sac de gemecs. Mossèn Joan de Vic –potser pel nom– s'ha acabat identificant amb un personatge religiós i porta una mena de barret de bisbe i un bàcul, com, en els seus Anales, explica Andreu de Bofarull:

«Mosen Juan de Vich, una especie de mojiganga que representaba el regreso del Cruzado, mas equivocadamente en los últimos tiempos confundieron el monseñor con el mosen y de ahí fué que al personage de armas lo vistieron de cura.»

Historiadors com Andreu de Bofarull o autors costumistes com Antoni de Bofarull aplegaren notícies d'aquesta dansa reusenca al primer terç del segle xix. A més dels balladors actuals, antigament hi havia també un àngel i un diable –presents encara en altres balls reusencs recuperats–, però els personatges que coneixem i veiem avui són Mossèn Joan i els qui ballen al seu voltant, colpejant rítmicament els bastons i les cobertores, i que, al final, el duen a les espatlles quan mor, i que és com la dansa, a Reus, acaba actualment. En canvi, les versions del ball que descriuen autors com Milà i Fontanals o Joan Amades apunten una construcció humana final que figura l'enterrament de Mossèn Joan. La coreografia emprada en l'actualitat constitueix una versió simplificada del que antigament podia haver estat la dansa.

Aquest ball, com gairebé tots els de l'època, era portat per un gremi, que tenia cura de mantenir-lo i de pagar els balladors. Aquest era del gremi dels sabaters, tot i que en la descripció d'alguna solemnitat hi consta més d'una colla, pagada per particulars.

Les primeres notícies documentals que tenim de la dansa són de finals del segle xviii i durant el segle xix sovintegen les referències de la seva presència a les festes reusenques i solemnitats com la visita de Ferran VII (1814), amb motiu de la jura d'Isabel II (1833) o de la visita de la reina mare (1844). També la trobem en diverses poblacions de la rodalia com Falset, a la dècada de 1860, o –representada per reusencs– a Barcelona, el 1870. Finalment, però, en aquesta segona meitat segle xix es deixà de ballar. No es reincorporà a la festa major fins a l'any 1983, a partir d’una proposta coreogràfica del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia, que manté, a més de la indumentària anotada al segle xix, un tret bàsic: la cançó que interpreten els balladors, referent a les lluites d’un noble amb uns moros tan simbòlics com ho és el combat que s’estableix a cop de bastó i rodella entre els dansaires.

D'aquesta cançó en coneixem diverses versions, algunes de les quals encara es poden aplegar avui de la tradició oral. La recollida per Antoni de Bofarull al segle xix fa:

«—D'hon veniu vós ara,
mossèn Johan de Vich,
d'hon veniu vós ara,
tant trist y afligit?
—Jo'n vinch de la guerra,
mossèn Johan de Vich,
jo'n vinch de la guerra,
tot trist y afligit,
tot trist y a…fligit,
tot trist y a…fligit!»

La lletra de la cançó que es canta avui, que explica el retorn de Mossèn Joan de la guerra, diu així:

«D'on veniu vós ara,
Mossèn Joan de Vic;
d'on veniu vós ara
tan trist i afligit?
—De la guerra!
Què hi fèieu a la guerra,
Mossèn Joan de Vic,
què hi fèieu a la guerra
tan trist i afligit?
—Peleiava!
Amb qui peleiàveu?
—Amb els moros!
Mireu que us mataran.
—Que m'enterrin!»

Fins aquí la peça que canten ara els seus balladors, però encara és més llarga, i continua:

«On us enterraran?
Mossèn Joan de Vic,
on us enterraran
tan trist i afligit?
—A la teulada!
A la teulada no hi ha terra.
—Que n'hi portin!
D'on la portaran?
—De l'hort!
Els fills com ho faran?
—Que treballin!
Si no els donen feina?
—Que captin!
Si no els fan caritat?
—Que robin!
Als qui roben els pengen.
—Així s'estiren!»

A més de Reus, potser s’havia representat a Sitges, com també a Barcelona, Cardedeu o Vilafranca. Milà i Fontanals, que havia vist ballar la dansa a Barcelona, la considerava com la pervivència d’una cerimònia guerrera del temps de les croades. Antoni de Bofarull, per la seva banda, s’entreté a constatar que Joan de Vic, «que potser és un personatge fantàstich», és completament desconegut pels historiadors de la ciutat de Vic.

Ferran Sugranyes

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

La dansa de Mossèn Joan de Vic

Referència històrica

XVIII-XIX Gremi de Sabaters.

Recuperat

1983

Descripció

Malgrat el seu nom, aquest ball no fa referència a cap personatge d'església. El títol de mossèn correspon aquí al d'un noble senyor que va a lluitar contra els moros i que al final és mort.

Entitat

Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus.

Components

Vuit balladors i un Mossèn

Vestuari

La indumentària dels balladors és de dos colors alternats, blau i blanc; van emmascarats, amb un barret amb cintes de colors.

Complements

A una mà porten un bastó i a l'altra, una cobertora de gerra d'oli, rodona, de fusta, simbolitzant, ambdós elements, l'espasa i l'escut.

Acompanyament  musical

Cobla de Tres Quartans

Tonades

Ball

Actuacions

Sant Pere
  • 28.06 Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila. 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.