Arribada del coet a la plaça del Mercadal, 2008
Arribada del coet a la plaça del Mercadal, 2008Arxiu Carrutxa
Trasllat del coet pels carrers de Reus, cap al 1965
El coet a la pista del CN Ploms, cap al 1965
Comitiva del coet, cap al 1980
Arribada del coet a la plaça del Mercadal, 2008

Els Innocents

La diada del 28 de desembre conserva, encara avui, el caire de celebració hivernal de disbauxa i transgressió que caracteritza el cicle festiu que acaba amb el Carnaval. «De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes», diu la veu popular, i els Innocents, amb les seves enganyifes personals o notícies inversemblants a la premsa, n'és encara la mostra.
La festa a Reus tingué en el passat un caire clarament carnavalesc, amb l'elecció d'un rei moro dels fadrins, documentat al segle XVI, personatge que es passejava pel mercat, dictant les seves normes, i finalment era foragitat de la població. Amades, que el situa encara al voltant del 1800, l'anomena el rei moixo, i explica:

«Fins a les nou del matí, era l'amo del mercat. En nom del rei es feia donar el que volia per part dels venedors, sense que ningú pogués excusar-se'n. Passada aquella hora, perdia la seva jerarquia i tothom podia fer-li allò que volia; no podia moure's del mercat fins a les deu, i durant aquesta hora era el blanc de tothom, que li tiraven pel cap allò que els venia a mà i li deien tot el que els venia a boca. Al punt de les deu, fugia cap a la muntanya, empaitat per la gent i no tornava a la ciutat fins al dia de cap d'any, desposseït del seu càrrec de rei moixo dels fadrins.»

Encara al darrer terç del segle XIX, algunes societats treien aquest dia al carrer una comparsa amb banda de música per anunciar que el Carnaval s'apropava.
La festa ha estat, al llarg dels segles, una celebració de gent jove que, als pobles de la comarca, tenia el costum de cobrar impostos a les persones que entraven a la població –com la banya de Castellvell, aplicada als de Reus– o a les dones que anaven a buscar aigua a la font.
En una visita a la prioral de Sant Pere, el 1727, l'arquebisbe de Tarragona recomana al prior «lo gran cuydado que de vuy en avant haurà de tenir en que en la iglésia parrochial, ni tampoc en qualsevol altre iglésia de la parrochia, se fassan aquellas irreverèncias, descortesias, tumultos y desacatos que se acostuman fer en lo die dels Innocents, com sabem se fan y practican en moltas parrochias del present archebisbat».
El costum de fer bromes, encarregant tasques de compliment impossible, ve d'antic. El 1880, el Diario de Reus es queixava del poc cas que es feia de l'ordenança municipal que indicava que «no será permitida la costumbre de “cua” y “llufa”, vulgarmente dicha, ni molestar públicamente de otro modo a persona alguna en el dia de Inocentes».
«Avuy se celebra la diada de'Ignocents en la que s'acostuma a enganyar als tontos y plantar la llufa als incautes», escriu el diari Foment, el 1909. Penjar la llufa –un ninot de paper retallat– als vianants ha estat una pràctica ben comuna fins als nostres dies.

A Reus, però, la festa té el seu tret més característic en un costum nascut a mitjan segle XX. A l'inici de l'era espacial, el 28 de desembre de 1957, s'enlairava el primer Speteck –també anomenat Espeteck o Plaf III, segons els anys–, un artifici construït per una colla de savis reusencs de broma. La paròdia dels llançaments va tenir molt d'èxit i un gran ressò mediàtic. Any rere any, malgrat els entrebancs que les autoritats franquistes posaven a un acte que no tenia cap significat polític però que mobilitzava una gernació, el coet reusenc a la lluna va continuar i, després d'una desfilada pels carrers de la ciutat, tenia lloc a la pista del CN Reus Ploms.
Perdut durant uns anys, el costum ha retornat actualment de la mà del Ball de Diables de Reus, que el 2008 van intentar enviar-lo a l'espai amb astronauta incorporat des de la plaça del Mercadal, i enguany ho tornaran a provar (aquest cop a Mart).
Finalment, cal recordar que els Innocents era una diada prou adient per oferir espectacles teatrals de caire burlesc. A l'igual que per Tots Sants, s'havia representat el Don Cuan Tanorio, de Llamp-Brochs.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador