Representació de els retaiules vivents
Representació de els retaiules viventsFoto: Niepce-arxiu IMAC
Tradicional pessebre
Representació de els retaiules vivents
Figureta amagada del Caganer
Imatge dels tres Reis en un pessebre particular

Els pessebres

El pessebre és la representació plàstica del naixement de Jesús mitjançant la construcció d'un paisatge on es disposen diverses figures que es poden bellugar. Tant el pessebre com els Pastorets són mostres d'una visió popular del Nadal que adapta la narració evangèlica del naixement de Crist a l'entorn cultural de l'observador. La barreja de personatges, alguns absolutament anacrònics, en les figures del pessebre possibilita una estreta vinculació simbòlica amb la representació.
A diferència del pessebre artístic o del diorama, que proposen recreacions ajustades a la realitat –per bé que ubicades en paisatges diversos–, el pessebre popular compta amb un paisatge imaginat i sovint contradictori en l'orografia i el clima: muntanyes d'escorça o suro, sovint cobertes de neu; un riu fet amb un mirall o paper d'alumini; un desert que és a tocar de prats de molsa...
En el pessebre popular, a més de la representació del naixement, no hi poden faltar un seguit de personatges que realitzen accions quotidianes: pastors, anacrònics caçadors amb escopeta... Algunes feines més pròpies del passat que del present, com la dona que renta al riu o la que porta un cànter d'aigua des de la font. Però també altres personatges nous, procedents dels còmics o les sèries de televisió... En la construcció del pessebre popular hi participa tota la família, sobretot els més petits, que sempre han seguit el moviment de les figures del Reis d'Orient, que entraven al pessebre per Nadal i per Cap d'any creuaven el pont en el seu camí cap a la cova, i hi introdueixen també avui nous elements.
Entre les figures populars del pessebre català, i que ha fet fortuna, però que també podem trobar en altres cultures, hi ha el caganer, personatge que, amagat en algun racó o ben a la vista de tothom, alleuja el seu ventre. Al nostre país ja el podem veure en alguna representació escultòrica en baix relleu o pictòrica popular al segle XVII. En els darrers vint anys s'ha passat del típic pagès amb barretina a la representació de personatges famosos en aital postura, i alguns reusencs, com el president del Parlament, Ernest Benach, o el presentador de televisió, Andreu Buenafuente, han estat objecte d'aquesta tradicional forma de representar-los amb el cul a l'aire.
Reus compta amb dues entitats que agrupen els aficionats a la construcció de pessebres artístics: l'Associació Pessebrista de Reus, que fa cada any una exposició de pessebres i diorames, i la Secció Pessebrista de la Congregació Mariana de Reus, que organitza també, des de fa molts anys, un concurs de pessebres.
Els pessebres vivents són una manifestació cultural relativament recent. Els primers pessebres d'aquest tipus es van fer a Andorra, a la dècada de 1960. Pot tractar-se de figuracions estàtiques o que incorporen escenes en moviment, que el públic visita desplaçant-se d'un punt a l'altre. A Reus, la representació dels retaules vivents de Nadal es realitza al voltant de l'església prioral de Sant Pere, des de l'atri de Sant Sebastià fins a la plaça de Sant Pere.

Salvador Palomar i Ferran Sugranyes

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador