Cicle de Nadal
Cicle de NadalMercat de Nadal
Cicle de Nadal
Cicle de Nadal
Cicle de Nadal
Cicle de Nadal

Cicle de Nadal

El 25 de desembre se celebra, des del segle IV, com a data commemorativa del naixement de Crist. La festa, doncs, se celebra a Reus des que la població existeix i, des del temps medievals fins a l'actualitat, ha comptat amb un ric bagatge de tradicions, que corresponen en part al costum més generalitzat però que, alhora, presenten particularitats locals.
Nadal és una de les grans festes del calendari i, antigament, era un dels dies en què els joves organitzaven ball al carrer, a la llum de les teieres, amb els músics pagats per l'Ajuntament, com s'anota sovint en les actes municipals. A partir de mitjan segle XIX comencen a sovintejar els balls de saló per Nadal, Cap d'Any o Reis, organitzats per les societats, que en algunes entitats iniciaven la temporada de Carnaval.
Durant la Missa del Gall era costum de fer petar bufetes –veixigues de porc degudament preparades, inflades i lligades. Al moment del Glòria, la canalla hi botava de peus damunt i les feia esclatar.
El Nadal és celebració religiosa, però també ha estat, i és, una festa de retrobament familiar. Si la festa és una manifestació necessàriament col·lectiva que ha de tenir una comunitat de referència, aquesta és, en aquesta, la família. Una família més o menys reduïda al voltant d’un sopar o d’un dinar, en un espai limitat, o que es fa present, de forma força més àmplia, en les visites a parents més o menys llunyans o en la suma d’àpats encadenats que se succeeix entre Nadal i Reis, perquè com fa la dita, «Per Nadal, cada ovella al seu corral».
La visió popular del Nadal es reflecteix en representacions com el pessebre o el Pastorets. La ciutat compta amb una llarga tradició de representacions teatrals vinculades al Nadal i també, avui, d'una variant dels pessebres vivent: els Retaules de Nadal.
En l'actualitat, durant aquesta època, la ciutat es transforma amb els guarniments dels comerços, la il·luminació dels carrers i les fires de productes nadalencs i d'artesania. S'organitza el Parc Infantil de Nadal i se celebren els Innocents d'una forma particular. Durant aquestes festes, els emisaris reials també recullen les cartes dels infants i, la tarda del 5 de gener, els carrers de la ciutat viuen la cavalcada de Reis, que finalitza a l'ajuntament, on l'alacalde els fa lliurament de les claus de la ciutat.

Una curiositat arquitectònica, no se sap si fruit de la casualitat o prevista pels constructors de l'església Prioral de Sant Pere, propia a Reus, un costum conegut des de fa molts anys. Els dies propers al solstici d'hivern, quan el sol fa el recorregurt més baix respecte a l'horitzó, es pot veure –des de la plaça del Mercadal, a la cantonada amb el carrer del Vidre– com els seus raigs entren per un finestral del campanar i surten per l'altra.
Veure passar la llum del sol per les finestres del campanar és una pràctica que, any rere any, reuneix una bona colla de persones, en els primers dies de l'hivern.

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador