Cavalcada de Reis, 1999
Cavalcada de Reis, 1999Arxiu: Carrutxa
Entrega de les claus de la ciutat als Reis d´Orient, 2005
Recollida de cartes per als Reis, a la botiga «La Alianza»,1959
Cavalcada de Reis, 1999
Els tres Reis de l´Orient al balcó de l´Ajuntament, 2009

Els Reis d'Orient

Tot i la seva clara vinculació al cicle nadalenc –com a festa que recorda l’arribada dels Reis d’Orient per adorar l’infant Jesús–, la festa dels Reis participa de les característiques de les festes hivernals del temps de Carnaval.
Diu la tradició que els tres Reis de l’Orient van restar tan contents d’haver trobat l’Infant Jesús que, després d’adorar-lo, mentre tornaven als seus països, van començar a repartir regals a tota la gent que trobaven pel camí. Cada any es repeteix aquest gest i els Reis retornen per portar obsequis a tots els nens del món. Efectivament, els Reis formen part d’aquest conjunt de personatges que, com el bisbe Nicolau –o el Santa Claus reelaborat–, el tió, l’esperit de l’arbre o de l’hivern, s’encarreguen de repartir obsequis als més petits en els primers dies de l’hivern. La festa de Reis té, sens dubte, com a protagonistes els més petits de la comunitat. En l´actualitat associem la festa a la realització de cavalcades, més o menys lluïdes, en les quals els Reis arriben físicament –a cavall, en cotxe, tractor o barca…– a la població. I als petits els hi queda el misteri de com aquests personatges poden ser a tot arreu i sortir per la televisió a la mateixa hora que desfilen pel carrer.

En el passat, però, els Reis eren uns personatges encara més misteriosos. I ningú mai no els veia, encara que els infants sortien a esperar-los pels carrers i la muntanya, veien o escoltaven senyals de la seva presència.

A Reus, al segle XIX, els nens portaven una corona de paper i una canya amb tres taronges clavades que, deien, volien recordar els tres presents dels Reis. Bofarull, al seu Reus en el bolsillo, el 1851, ens explica:

«Una de las épocas notables de nuestra infancia es la vigília de los santos Reyes, estoy cierto que no hay uno tan solo de mis paisanos que en su niñez no haya figurado, por algunas horas como á Rey. Apelo a la multitud de chiquillos que en la tarde de tal día pasean por las calles, ceñida la cabeza con la puntiaguda diadema, valona, puños y sobrevesta de papel, amén del cetro de caña ensartado con naranjas, y el correspondiente morral. Con semejantes atravíos ufanos y gozosos recorren la población (...) (lleno) el zurrón que llenaron la abuela, madrina o tia, o si no ve, rasgadas las frágiles vestiduras y roto el cetro en tantas partes como tiene de naranjas.»

El text de Bofarull ens informa que, a mig segle XIX, el costum es trobava vigent i que venia d'antic. El mateix autor comenta que «la costumbre de adornar a nuestros tiernos Reyes con semejantes pamplinas se remonta a una època muy remota». Aquest costum s'aniria perdent a la segona meitat del segle. Un romanço de Josep Ferré (a) Queri (Reus, 1835-1906) dedicat a les festes reusenques explica:

«Molt promte vénen los Reis
que arriben amb alegria
i com que ja creix lo dia
ase és qui no ho coneix.
Vénen nois per los carrers
que van vestits de paper,
porten un civader
i que omplen d'allò més.
Lo seu cetro es un bastó
de taronges enrestades...»

Aquests costums eren comuns a moltes poblacions. A l'Aleixar els xiquets i xiquetes d'aquesta vila anaven a esperar els Reis, la tarda del dia 5, caminant per la carretera amb una creu de canya en la qual hi havia una taronja o una poma clavades en cada una de les puntes, i més antigament amb una canya llarga, esberlada en tres trossos amb una taronja clavada en cada tros. Els nens cantaven aquesta cançó:

«Els Reis de l´Orient,
porten coses, porten coses.
Els Reis de l´Orient
porten coses per la gent.»

D´una forma semblant, a Prades (Baix Camp), després de sopar els xiquets es disfressaven amb roba vella dels adults, es posaven un barret de paper i, amb una canya a la mà, voltaven pels carrers del poble a recollir guilandos. En arribar a una casa, cantaven:

«Aquí arriba el rei petit,
ben calçat i ben vestit,
tot carregat de paper.
Si li voleu donar res...
poseu-ho aquí al civader.»,

En una altra població del Baix Camp, Vilaplana, la tarda del 5 de gener, la canalla de la població surt pels carrers arrossegant llaunes, pots i altres objectes metàl·lics, lligats amb un cordill. L´explicació que es dóna a aquest xivarri és que, com que la població està enclotada al peu de la serra de la Mussara, cal cridar l´atenció dels Reis.
La vigília de Reis quasi totes les poblacions reben la visita, en persona, de Melcior, Gaspar i Baltasar, que arriben per diferents mitjans de transport, acompanyats d’un seguici més o menys espectacular que es designa generalment amb el nom de «cavalcada». Sovint aquestes cavalcades van precedides de la visita d’algun emissari reial que té com a objecte recollir les cartes de la canalla.

A Reus, a començaments de segle XX, era molt popular la bústia de La Alianza, establiment de la plaça del Mercadal que va recollir, fins a la seva desaparició, les cartes de bona part de la canalla reusenca.
Durant el recorregut els Reis i els seus ajudants donen mostra de la seva generositat repartint caramels a dojo. Segons el costum de cada lloc, els Reis poden repartir públicament els regals a la canalla o fer-ho de nit, passant per totes les cases de la població. El que no falten mai són les visites de la comitiva reial a les institucions en les quals hi ha canalla.
En els darrers anys del segle XIX, a Reus, s’organitzava un mercadet de joguines a la plaça del Mercadal, una pràctica que es va mantenir fins ben entrat el segle XX, i s’acostumava que els teatres que programaven funcions infantils regalessin o rifessin alguna joguina entre els assistents. Hi havia, també, el costum d’organitzar balls a les societats recreatives i culturals –com l’Olimpo, l’Alba o el Círculo Mercantil– per a la gent jove. Són aquestes societats les que, a començament del segle XX, comencen a organitzar el repartiment de joguines a la canalla que es troba en institucions benèfiques. Una activitat que es realitza primer en les diverses entitats i que acaba organitzant-se en un teatre, i que comporta la realització d’una cavalcada amb els personatges reials. La premsa reusenca de l'any 1904 descriu així la que fou una de les primeres cavalcades de Reis de la ciutat. El Diario de Reus del 30 de desembre explica: «Para celebrar la fiesta de la repartición de juguetes y turrones el dia de Reyes a los asilados de la Casa Municipal de Caridad y a los niños concurrentes a la escuela obrera Asilo de Párvulos ha sido pedido a la sociedad ´El Círculo´ el Teatro Circo. La comitiva se organizará seguramente en el patio que D. Tomás Abelló posee en el camino de la Selva» I uns dies després, ja s'anuncia la cavalcada, adreçada al conjunt de la població infantil:

«Se avisa a la gente menuda que SS.MM. los Reyes Magos visitarán esta ciudad hoy a las 7 de la tarde, entrando por la calle de Pi y Margall y pasando por la Plaza de Cataluña, Arrabal de Santa Ana, Plaza de Prim y Calle de San Juan, donde entraran en el Teatro Circo y presenciarán el reparto de juguetes y turrones a los niños y niñas del 'Asilo de Párvulos' y 'Casa de Caridad'. La comitiva, una vez concluido el reparto, seguirá su marcha por el Paseo...»

És a partir d’aquest moment que trobem la cavalcada anunciada any rere any. La cavalcada ha evolucionat amb el pas del temps, incorporant novetats d’acord als canvis que s’anaven produint a la societat. A més de l’estel, la llarga escala dels bombers i el camió del carbó –components indispensables del seguici reial a Reus–, les carrosses i personatges que han acompanyat Melcior, Gaspar i Baltasar al llarg dels anys ens serviria per apropar-nos a les transformacions tecnològiques i de mentalitat de la nostra societat. Entre els «soldados, pelotas, trenes...» que semblaven omplir els camions dels anys 60, als personatges d’animació japonesa o de videojoc de l'actualitat hi ha no pocs canvis que, en tot cas, no afecten allò que constitueix l’essència de la celebració: la il·lusió dels més petits.
En l'actualitat, és molt popular un antic costum que és comú a diversos indrets d'Europa: menjar el tortell de Reis, que incorpora regals en forma de petites figuretes i una fava. Tradicionalment, el costum tenia un aire carnavalesc: aquell que trobava la fava era nomenat rei de la festa i podia donar ordres més o menys eixalabrades a la resta de presents a l'àpat. Avui, però, es diu que només ha de pagar el tortell. La varietat de figures existents als tortells, que s'han anat actualitzant en el material de què estan fetes i en els personatges que representen, és objecte de col·lecció.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador