El mercat de motius nadalencs
El mercat de motius nadalencsFoto:Niepce-arxiu IMAC
El mercat de motius nadalencs
El mercat de motius nadalencs
El mercat de motius nadalencs
El mercat de motius nadalencs

Rifes, captes i mercats

«Per Nadal, qui res no estrena, res no val»

El Nadal ha estat, i és, una festa associada a la generositat en el menjar i en la despesa. El caràcter excepcional de la celebració es reflecteix en els àpats i en els regals als altres. Un caire que és ben vigent en l'actualitat: el període nadalenc és, per a molts establiments, un moment de gran activitat comercial. I, en molts aspectes, l'arribada de la festa s'associa a l'increment del consum.
És també un moment per anar a cercar la sort i enriquir-se sobtadament. La rifa de Nadal esdevé, així, la més popular de les loteries de durant l'any.
Ja al segle XVI, les rifes de torrons provocaven abusos i el municipi havia d'intervenir per a regular-les. De fet, la recerca de la bona sort –en forma de premi econòmic– ha estat una constant al llarg dels segles. Ho recull així el diari reusenc Lo Somatent, el 1887:

«No poden queixarse de falta de varietat los aficionats al joch, puig segons se diu, durant aquestes festas haurán pogut elegir entre las rifas, lo monte, daus, golf, bombo, traviessas, quinto, canet, etc., de modo que si algun vehí de nostra ciutat ha quedat ab algun quarto a la butxaca, no ho deurá a que'ls Industrials no hagin apurat tots los medis per que succehís lo contrari; ni molt menos á las gestions de las autoritats.»

La nit de Nadal es feia la missa solemne amb l'acompanyament de la cobla de ministrils i, des del segle XIV, hi havia una pràctica institucionalitzada de repartir caritat als pobres, anomenada «l'almoina del Saberló» –el nom de la persona que la va instituir–, que arribà, si més no, al segle XVIII. El Nadal és temps de generositat i per això els infants anaven a cercar les estrenes o guilandos als seus padrins. També els treballadors de diferents serveis públics passaven a recollir donatius per les cases.
En els dies anteriors a les festes nadalenques, els mercats s'omplien perquè la població es pogués proveir de les viandes necessàries per als àpats propis d'aquestes diades, i oferien altres productes per a la celebració. El 1886, Lo Somatent anotava així l'ambient de la vetlla de Nadal:

«Ahir al matí presentava un aspecte animadíssim la plassa de la Constitució per lo mercat de virám que hi havia en abundància, éssent los preus bastant sostinguts. També s'hi veyan algunas taulas provistas de figuras, montanyetas, casetas y altres objectes pera pessebres.»

En l'actualitat se celebren a Reus dos mercats específics vinculats a les festes: el mercat de motius nadalencs, que té lloc en els primers dies de desembre, i la fira d'artesans, que obre des de mitjan desembre fins a Reis.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador