Tió en una casa de Reus
Tió en una casa de ReusArxiu Carrutxa
Tió en una casa de Reus
Tió a la plaça del Mercadal
Tió de l´escola Montsant
Tió a la plaça del Mercadal

El tió

Fer cagar el tió és una de les pràctiques més representatives de la tradició catalana del Nadal. El tió no és altra cosa que un tronc, el tronc que cremava al foc a terra i aportava llum i escalfor, béns valuosos en un moment de l'any que es caracteritza pel fred i les llargues nits, i que, de forma simbòlica, oferia presents a la família –neules, torrons i llaminadures– en un ritual on els protagonistes eren, i són, els més petits.
En l'entorn urbà, amb altres formes d'il·luminació i calefacció, el tió va evolucionar cap a una mena de bèstia fantàstica, amb potes i cara, que arriba, uns dies abans de la festa, a les cases i que cal alimentar, una feina que recau en la canalla. I finalment, de les cases, el costum va passar als espais socials: les escoles, les associacions culturals o veïnals, o la plaça. En el cas reusenc, fa molts anys que un tió reparteix petits obsequis a la corrua d'infants que esperen el seu torn al Mercadal.

Tractant-se d'un costum prou generalitzat, és en el ritual on trobem les diferències i les particularitats de cada indret, o de cada casa. La preparació del tió, generalment al menjador, exigeix que la canalla es concentri en un altre espai, per exemple, a la cuina, ja que hi ha cases on s'acostumen a mullar els bastons amb què després es colpejarà la bestiola. I cal, sobretot, assajar la cançó que acompanya l'acte d'obtenir el seus obsequis.

El repertori de cançons del tió és molt gran i tot i que, segons la comarca, es poden detectar versions més o menys comunes, hi ha moltes variants, de casa en casa. I encara hi ha versions singulars sense cap semblança amb les més conegudes.
Dos exemples, força emprats a la ciutat, són:

 

«Parenostre del tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses,
dones curioses,
renteu los plats
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.

Torrons d'avellana,
torrons de pinyó,
Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!»

O també:

«El dia de Nadal,
posarem el porc amb sal,
la gallina a la pastera,
el pollí, dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates
i els capons amb sabatons.
El vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor.
Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!»

Però, a vegades, les dones renten els tinells i el que toca és un violí. I els torrons són petits i rodons, o passen gallinons amb sabatons. I a més de la gallina a la pastera, posem el gat a la gatonera...; de variants, n'hi ha moltes.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador