Els Nanos
Els NanosEls Nanos sortint de l´Ajuntament
Els Nanos
Els Nanos
Els Nanos
Els Nanos

Els Nanos de Reus

«Els nanos mengen trumfos, arròs i peix pudent.
No sé com s'ho arreglen aquesta pobra gent.
Els nanos són uns dropos, no volen treballar
i a casa de la vila els volen despatxar.»

Aquesta és, sense cap mena de dubte, la tonada més popular de la Festa Major de Sant Pere: el «Ballet de la Cadena» dels nanos de Reus. És difícil trobar alguna reusenca o reusenc que no sàpiga la lletra d'aquesta peça d'un dels elements més emblemàtics del seguici festiu municipal.

El primer document local que constata l'existència de nanos –nom amb què es coneixen els capgrossos a Reus– és un compte pel treball realitzat per l'escultor i fuster Josep Vila, a càrrec del municipi, on es detalla que el 21 de juny de 1774 l'artista rebé dues lliures i deu sous «per la fusta y mans que se a empleat per los dos nanos que a fet lo Sr. Ignasi Espasa». Des d'aleshores, la ciutat ha comptat amb diversos grups de nanos. De fet, les peces es deterioraven molt més ràpidament que altres figures i sovint, en fer-ne de nous, canviaven els personatges que representaven.

A finals del segle xviii, com moltes altres demostracions festives, el ball de nanos estava vinculat a un gremi, el de serrallers. Amb la decadència de l'antic món gremial –al primer terç del segle xix– probablement els nanos van desaparèixer de les celebracions locals; ens ho fa suposar l'historiador reusenc Andreu de Bofarull que, el 1866, parla del ball de nanos com una dansa que troba anotada però que no arriba a conèixer.

Les diverses comparses (1860-1937)

Entre els anys 1860 i 1937, la ciutat comptà amb diverses comparses de nanos, algunes amb finals força desafortunats, encarregades pel municipi a artesans locals; a banda, de ben segur, de l'existència d'altres grups, adquirits en obradors de fora vila. Per exemple, un any abans, el 1859, trobem nanos entre les manifestacions festives presents a les festes del barri de Santa Anna i la solemnitat en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia; una notícia al Diario de Reus ens fa pensar que es tractava de peces adquirides a Barcelona.

El primer grup municipal del qual en tenim notícies s'estrenà el 5 de maig de 1860, obra d'un artista reusenc desconegut, i sortí de forma més o menys regular fins al 1874, quan fou fet miques per uns gossos que s'escaparen de la Casa Boule mentre les figures ballaven a la plaça de la Llibertat.

En els anys següents trobem altra vegada els nanos participant en solemnitats religioses i cíviques, a càrrec de l'Ajuntament. Una nova comparsa actuà per primera vegada el 21 d'octubre de 1899 (data de la primera fotografia conservada dels nanos reusencs, realitzada a la plaça del Molí i publicada al Semanario Católico), en les festes amb motiu de la fi del segle, i estava formada per una parella de gallecs, una de catalans, una de valencians i una de mallorquins, obra de l'escultor barceloní Eusebi Vidal. El grup durà fins al 1924, quan deixà de sortir a causa del seu mal estat. Un altre conjunt, estrenat el 1927 i format per una parella de catalans, una d'aragonesos, una de gallecs, un diable i un negre, desaparegué el 1937 després de deixar-los a una població veïna.

L'origen del grup actual: els nanos de Modest Gené (1947)

Després de deu anys sense nanos a la ciutat, el 1947, Ràdio Reus proposà la idea de fer un nou grup finançat per subscripció popular. La construcció de quatre parelles, cada una corresponent a una de les parts de la corona catalanoaragonesa, s'encarregà a l'escultor Modest Gené –autoretratat en el nano mallorquí–, que comptà amb la col·laboració de Vicent Ferré, Juli Garola, Josep Torrell i Ramon Ferran.

La subscripció popular tingué tant d'èxit que es recaptaren més diners dels necessaris. Així, la comissió organitzadora adquirí una nova parella de nanos de sèrie a El Ingenio, de Barcelona. Aquestes dues figures molt aviat foren conegudes com el Xiquet i la Xiqueta; ell, amb una bufeta de porc inflada –substituïda més endavant per una pilota de goma– lligada amb un cordill a un petit bastó, era l'encarregat d'obrir la comitiva tot perseguint la quitxalla.

El nou grup s'estrenà el 24 de juny del 1947 a l'estadi del Reus Deportiu, però la seva gran envergadura i l'elevat pes dificultaven la mobilitat i capacitat de reacció dels portadors, la qual cosa provocà que vint anys després ja estiguessin fets malbé. Així, l'Ajuntament encarregà un nou grup de nanos, primerament al valencià Vicent Tortosa –que s'hi negà– i posteriorment a David Constantí, que es comprometé a reproduir els nanos de Modest Gené amb un pes més reduït. L'escultor, a més d'endolcir l'aspecte de les testes, féu de nou el Xiquet i la Xiqueta, condicionant-los a les figures de Gené i agafant com a models la seva dona, Maria Assumpció, i el seu fill, Antoni Constantí. Aquest procés de construcció fou enregistrat pel mateix Constantí en una pel·lícula de vídeo de 8 mm que, 30 anys després, el 1999, amb motiu de l'aniversari d'aquesta comparsa, Ràdio Reus n'edità 3.000 còpies que foren regalades per les Festes de Misericòrdia d'aquell mateix any.

La reproducció d'aquesta comparsa s'estrenà el 27 de juny de 1969. Les noves figures agradaren molt a Modest Gené, tal com descriuen les paraules del mateix Constantí: «(…) del que estic més orgullós és que l'últim viatge que féu Modest Gené a Reus, assabentat de la reposició que havia fet de la comparsa, vingué expressament al taller i em felicità, dient-me que estava molt content que hagués conservat, o millor dit, reproduït les faccions dels creats per ell el 47. I em digué encara: principalment el "mallorquí" que com veuràs s'assembla molt a la meva efígie».

Amb la nova col·lecció, els nanos de Modest Gené foren retirats sense cap restauració prèvia: es desaren en un estat deplorable i caigueren en l'oblit. La Colla Gegantera, però, els trobà desats en caixes en l'antic local dels gegants, en els terrenys on avui hi ha la Biblioteca Central Xavier Amorós, i l'any 1993, amb motiu de la celebració de Reus com a Ciutat Gegantera de Catalunya, foren restaurats per Maria Dolors Baena i el 7 de setembre foren donats al Museu Comarcal Salvador Vilaseca, on restaren exposats fins al dia 18 del mateix mes.

Des del 1982, els encarregats de portar els nanos són nois i noies de la unitat de Pioners i caps de l'Agrupament Escolta la Mulassa.

Gerard Pouget

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

Els Nanos

Referència històrica

1774 Primers nanos.
1860-1874 Segons nanos.
1899-1925 Catalans, Mallorquins, Valencians i Aragonesos.
1927-1937 Catalans, Aragonesos, Gallecs, Diable i Negre.
1947-1968 Corona Catalonoaragonesa i Xiquets.
1969 Corona Catalonoaragonesa i Xiquets.

Descripció

Els caps són de cartró pedra i representen l’antiga corona Catalanoaragonesa. Una parella de Catalans, una de Mallorquins, una de Valencians i una d’Aragonesos, a més de la parella local, els Xiquet i la Xiqueta de Reus.

Entitat

Agrupament Escolta La Mulassa.

Portadors

Deu portadors i acompanyants.

Vestuari

Cada parella va vestida seguint el model tradicional de cada zona, Catalunya, el País Valencià, l’Aragó i les Illes Balears.

Balls

Ball de la Cadena, diferents danses ballables, cercavila i processó.

Acompanyament musical

Grup de grallers

Tonades

Ball de la Cadeneta
Marxa dels nanos

Actuacions

Corpus
  • Diumenge de Corpus. Tarda. Processó.
Sant Pere
  • 28.06 Matí. Cercavila. Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila.
  • 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.