El Ball de Pastorets
El Ball de PastoretsEl Ball de Pastorets el dia de la seva presentació, 2010. Foto arxiu festesReus
El Ball de Pastorets
El Ball de Pastorets
El Ball de Pastorets
El Ball de Pastorets

El ball de Pastorets

Sovint s’ha presentat el ball de pastorets com una variant del ball de bastons pel fet que tots dos tenen com a fonament de l’acció els picaments amb els pals. És, alhora, una dansa escenificada amb parlaments amb un clar component satíric.
En molts estudis de folklore és considerat un ball de bastons de pal llarg, a semblança d’altres que es ballen a països de muntanya, i es vincula a un antic ball de pastors. Hi ha diverses teories que, segons els folkloristes, el fan derivar de representacions nadalenques, rituals agraris o festes pròpies del cicle ramader. Però el cert és que la figura del pastor fa molts segles que ha estat idealitzada i recreada en la cultura popular, de forma que és ben possible que la relació entre els balls de les festes majors i les pràctiques festives del pastors d'ofici sigui més aviat minsa. Per aquest motiu, ens podem quedar amb una anotació, entre prudent i irònica, de l’etnògraf Ramon Violant i Simorra, que afirma: «Tant pot ésser, com no, una persistència molt esfumada d’una dansa ritual pastorívola».
Més enllà de suposats orígens més o menys remots, podem cercar, doncs, el significat del ball en la figura del pastor a la nostra cultura popular. Es tracta, efectivament, d’un personatge prou present en el teatre o la literatura que representa aquell que viu fora de la comunitat, en contacte amb la natura, dotat d’enginy i saviesa empírica però mancat de lletres, rústic i innocent. És, en definitiva, un personatge ideal i idealitzat que pot expressar allò que no es pot dir des de dins de la pròpia comunitat. Per aquesta raó, el ball de pastorets, a banda dels components de dansa –gens menyspreables–, és també un ball representat, parlat, en el que uns pastors, encapçalats per un majoral i un rabadà, parlen de la seva vida a la muntanya i alhora fan crítica de la vida de la comunitat.
El ball de pastorets, com a dansa de seguici de festa major, és documentat a nombroses poblacions: l’Arboç, Sitges, Tarragona, el Vendrell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, entre d'altres. En molts pobles conserva textos de caire burlesc. Hi ha, encara, altres danses que responen a la mateixa estructura d'aquest ball. Entre aquestes mereixen especial atenció les pastorades de la Llitera, a la Ribagorça, on els pastors, després de dansar amb els bastons, parlen dels fets destacats que han succeït al poble.
A Reus, la referència més antiga que tenim per ara de la sortida d'aquest ball correspon a la festa major de 1725. El trobem esmentat altres cops al segle XVIII: el 4 d’agost de 1775 surt amb motiu de la festa en honor a sant Bernat Calvó i el 1798, en la festa del trasllat de la imatge de sant Domènec a la seva nova capella, al costat del portal de Monterols. També, a Alforja, el 1784, un ball de pastorets formà part del seguici que acompanya la Mare de Déu de Puigcerver. El ball, però, no sembla vinculat a cap gremi.
Tot i que es fa difícil copsar la seva continuïtat, sembla que el ball va anar sortint fins a començaments del segle XIX. Andreu de Bofarull, als seus Annals de Reus, en parla com una dansa que no ha vist ballar però que ha trobat anotada, referint-se a les festes per la jura d’Isabel II, el 1833. Sabem encara de la seva sortida el 1850, a la festa major de Sant Pere i pel trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari. A la Selva del Camp, surt el 1850 en les festes en honor a la Mare de Déu de Paret Delgada. A Porrera el trobem documentat el 1855. I també, entre 1862 i 1877, a la festa major de Santa Càndida i per la Mare de Déu, al setembre.
Als anys trenta del segle XX es conservava a Alforja un recull folklòric atribuït al capellà  reusenc Francesc Torné i Domingo que consistia en quatre llibretes i uns quants fulls i que aplegava disset balls diferents. En una de les llibretes hi constava la «Danza de Pastorets», mentre que un dels textos separats era el «Ball de Pastorets», ambdós amb data del 1863. A Alforja es ballà encara el 1882 per la festa major de Sant Miquel.
El 2007, el ball de pastorets es va incorporar com a dansa infantil a la Festa Major Petita de Reus i el 2010 ho fa com a dansa del seguici, a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals.

Salvador Palomar

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga