La processó
La processóEl Sant en la processó
La processó
La processó
La processó
La processó

La processó

La processó és una manifestació religiosa de culte cristià desplegada en un marc extens, durant la qual els participants es situen en una ordenada disposició. N'hi ha de moltes menes i segons el ritual es divideixen en ordinàries –emmarcades en dies assenyalats de l'any litúrgic– i extraordinàries, essencialment pregàries públiques itinerants davant de necessitats o cataclismes (fam, epidèmies, guerra, sequera o excés d'aigua...) i també honorífiques (trasllats, rebudes, comiats...).

Pel que fa al marc, les processons primitives es feien a l'interior dels temples i per això les esglésies més antigues i importants disposaven de deambulatori, és a dir, naus laterals, generalment no tan altes com la central, que es perllonguen per darrera el presbiteri voltant per l'absis, tot comunicant-se. Aquesta disposició permet la processó interior, com es pot comprovar encara en algunes esglésies i en la majoria de catedrals.

Les processons també es realitzaven en els claustres de la pròpia catedral o de col·legiates i monestirs. Posteriorment sortiren al carrer convertint l'espai urbà en itinerari sagrat, si bé determinades romeries a santuaris i el retorn han estat considerades també processons.

La processó de Sant Pere de Reus és un paradigma de la processó urbana, segons el model d'encuny medieval de la processó del Corpus. A diverses ciutats europees i també al nostre país, des de principis del segle xiv s'habilitaren solemnitats per enaltir el misteri de la transsubstanciació o conversió del pa per la consagració en el el Santíssim o Cos de Crist. De fet, es disposà en clau religiosa el cerimonial dels honors prodigats d'ofici amb motiu d'una visita reial.

D'això en resultà una llarga representació itinerant en format dramàtic, on els diversos gremis desplegaven les seves arts i que culminava amb l'exposició de la custòdia que contenia la sagrada forma. Es tractava d'un impactant fenomen de la comunicació que utilitzava un seguit de recursos molt ben estructurats per difondre en clau simbòlica un determinat missatge. Tant és així que al segle xv la processó del Corpus explicava per la via de la representació itinerant o escena lineal, històries sagrades de l'Antic i el Nou Testament, i també dels sants, juntament amb altres elements profans, acompanyats de música i coreografia.

Si bé a la província eclesiàstica de Tarragona, al mateix segle xiv ja es posaven moltes restriccions als elements extrareligiosos que s'incorporaven a les processons, després del concili de Trento (1545-1563) es féu més estricte la vigilància i també les prohibicions en les representacions sagrades. En el transcurs dels segles a molts llocs, pel que fa a la processó del Corpus, de la representació, en sobreviurien només algunes figures i entremesos, i especialment els gegants, que és el que va arribar fins al segle xx.

El model de la processó del Corpus s'adoptà en les festes patronals dels titulars de les parròquies, que en la major part del territori coincidia amb els sants patrons del municipi, perquè gairebé a tots els pobles hi havia una sola parròquia. És per això que a la festa patronal, i com a característica del territori, se l'anomena major o lafesta major, amb article determinant. De la conjunció del referent religiós de la comunitat amb el creixent poder polític de la institució municipal, en resultà l'actual model festiu. Aquest es manifestà i es consolidà principalment pel transvasament dels elements que integraven la processó del Corpus cap a la processó d'homenatge al sant patró del lloc en el dia de la seva celebració, assenyalada pel santoral en el calendari romà.

En la processó de Sant Pere de Reus aquest mecanisme de transició i substitució s'hi percep molt clarament, fins i tot amb el manteniment del tàlem. Possiblement, la sacralitat de la relíquia que conté la imatge del sant ha justificat i perpetuat la utilització del cobertor que l'aixopluga i homenatja. Aquesta disposició equipara la imatge-reliquiari de Sant Pere amb l'ostensori o custòdia de la hòstia de la processó del Corpus i alhora singularitza la processó reusenca.

La processó de Sant Pere constitueix la tercera manifestació religiosa del programa de festa major, per ordre de celebració, però és la que té més ressò global en la població, per la quantitat de gent que abasta en el seu itinerari per veure-la passar, en el qual s'aplega un important contingent de reusencs i també de forasters. El recorregut entre la sortida i retorn a la Prioral passa per: plaça de Sant Pere, carrer del Fossar Vell, raval de Sant Pere, carrers de Sant Pere Apòstol, de l'Hospital i de la Presó; plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, carrer de Monterols, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere. L'itinerari sagrat es reconeix també pels domassos que engalanen balcons, alguns matisats per la seva antigor, com els de la Casa Navàs o del Bravium, i també d'altres cases que contrasten amb els recents de promoció i estampa municipal, ornats amb temes populars de la diada que es festeja.

La processó es posa en marxa just acabat l'ofici. Els preparatius ja es disposen quan encara es canten els goigs al sant. Mentre el jovent pren la creu alçada situada al presbiteri juntament amb els cirials, un grup de prohoms mudats amb vestit fosc atansen des del fons de l'església la carrossa amb la peanya buida fins a les grades de l'altar i s'hi emplaça la imatge-reliquiari de Sant Pere. Uns altres senyors, també molt mudats, treuen el tàlem de la capella del Santíssim i el traslladen en direcció a la porta de sortida. En l'espai de sota el cor, just davant del tàlem i darrere de la creu alçada i canelobres, s'hi incorporen nens i nenes amb vestits de primera comunió. Mentre, a la carrossa, es cobreix la peanya de flors que eren prèviament disposades en el presbiteri.

La xerrameca dels feligresos que no han marxat i que ocupen més de mitja església es dilueix enmig de la potència sonora dels tubs de l'orgue que enfila solemne una tocata. En aquest moment s'il·luminen els fanals de la carrossa del sant, just quan s'ha comprovat que els oficiants ja s'han revestit amb les capes pluvials i estan dispostos.

S'inicia la processó quan els portants empenyen la carrossa de Sant Pere vers la sortida del temple. Tothom va situant-se al lloc que li pertoca. En la mesura que avança la imatge de Sant Pere, la feligresia present s'encara a banda i banda vers en passadís central; alguns se senyen just quan la relíquia passa per davant seu, en senyal de devoció i respecte. El terra i les columnes, igual que la gent, suen. El senyor alcalde, al final del seguici, flanquejat pels regidors, somriu satisfet mentre s'eixuga la suor amb un mocador blanc. Quan el sant patró és a la porta, l'Àliga li dedica un ball solemne curt, segons consuetud des de la reposició de la figura. Dalt del Campanar, els campaners inicien un toc general de festa.

La processó va precedida per tot el seguici festiu de la ciutat, encapçalat pel Ball de Diables. L'Àliga és la darrera figura, just davant de la creu i cirials, que assenyalen l'inici de la processó pròpiament dita, és a dir, la comitiva sagrada.

Darrere la creu segueixen nens i nenes que han fet aquell any la primera comunió, amb el vestit de gala preceptiu de la celebració iniciàtica del sagrament. L'assistència a la processó reforça ço que esmentàvem respecte al transvasament d'elements de la processó del Corpus vers la festa major. Estendards d'una pietosa innocència desfilen ordenadament per banda i banda del carrer, i la seva presència enalteix el relleu de la manifestació. Segueix la capella de música dirigits per un mestre. La formen una notable nòmina de cantors amb un reduït acompanyament musical d'instruments de vent. La disposició dels actuants es manté en un esquema atàvic i constitueix un monument musical vivent, de procediment processional antany comú arreu del país. Les veus blanques les executen nens i –com a signe dels temps– també nenes, revestits tots amb cotes vermelles a tall d'escolania, mentre que les veus greus van a càrrec d'homes sols, mudats amb vestit fosc. En el curs de la processó van interpretant motets.

Rere la capella de músics i cantors ve la imatge-reliquiari de Sant Pere, sobre la carrossa i sota tàlem, com s'ha descrit, ocupant amb pompa i majestat el lloc preeminent de tot el seguici. Just al darrere s'hi situa la comitiva de preveres presidida per l'arquebisbe i el prior. Els segueix l'estament civil de dignataris precedits per una cobla de ministrers. Després de la Bandera de Reus amb el portant i dos cordonistes, els dos macers assenyalen la presència de la corporació municipal en la disposició itinerant de ritual també descrita, que tanca un escamot de la Guàrdia Urbana amb uniforme de gran gala. La processó es clou amb la música de la Banda Simfònica de Reus.

Quan el reliquiari de Sant Pere inicia la baixada del Fossar Vell, al repic de les campanes s'hi sumen avisos pirotècnics per indicar a la ciutadania que la processó ja és al carrer en la seva totalitat, perquè de fet la manifestació ja fa més d'una hora que s'ha posat en moviment. Aquesta antelació la causa l'extensió que ha anat agafant el seguici festiu en els darrers anys per les nombroses restauracions i incorporacions que s'han anat fent lentament de figures i balls del patrimoni folklòric reusenc. Així, quan el sant surt de l'església a tres quarts de vuit, la capçalera del seguici ja és dins la plaça del Mercadal, i si no fos per les llacunes d'actuants que es produeixen en l'itinerari provocades per les representacions que es prodiguen segons costum en indrets concrets, ball rere ball, es podria dir que el seguici ocupa gairebé tot l'itinerari. Amb tot això, les campanes descansen i no tornen a brandar fins ja passats els dos quarts de nou.

Quan la carrossa del sant arriba al Mercadal ja s'hi troben encabits tots els elements del seguici, que inicien enmig de la gent una ballada conjunta. A tres quarts de nou arriba la imatge davant de l'Ajuntament i, després de replegar el tàlem en prevenció de possibles danys, s'encén la darrera Tronada. La multitud atapeïda en els vorals de la plaça queda embolcallada pel fum de la pólvora que acaba d'esclatar estrepitosament. La processó enfila el carrer Major de retorn a la Prioral.

Dins l'església ja s'hi aplega molta gent que ocupa totalment els bancs més propers al presbiteri. La majoria dels feligresos són d'una certa edat, predominantment senyores. N'hi ha que ja no s'han mogut del seu lloc des de l'ofici. No han passat ni cinc minuts des de la Tronada que ja arriben a la placeta de Sant Pere els diables fent centellejar les candeles romanes amb les seves maces. La Prioral es va omplint i poc abans de les nou arriba l'organista, adreçant-se amb diligència a dalt del cor. A un quart de deu, els castellers ja són a la porta de l'església preparant els pilars, mentre la resta de balls ocupen la resta de la plaça atapeïts a punt per fer la ballada conjunta en el moment de l'entrada del sant.

Dins l'església tothom parla animadament i l'arribada de l'Àliga assenyala la imminent presència del sant. Situada davant la porta, la imatge de Sant Pere s'encara vers el públic congregat a la plaça i en aquell moment esclata una tronada aèria mentre l'aire s'omple amb tot de papers multicolors que, ingràvids, van caient damunt la multitud. A l'entrada de l'església del tabernacle, seguit dels preveres i autoritats, la música dels ministrers que els acompanyen es barreja amb els acords de l'orgue que davallen del cor, fins que el sant arriba al presbiteri i els ministrers es retiren per deixar a l'aire solament la competència del virtuós organista.

El sant amb la relíquia es torna a posar a la peanya del presbiteri, on preveres i autoritats li fan una darrera salutació i tot seguit es torna a guardar al sagrari dels tres panys, retornant les tres claus als seus custodis corresponents. Seguidament l'arquebisbe tanca l'acte amb unes paraules d'agraïment i bons desitjos.

Mentre, al carrer ja fa estona que el seguici festiu desfila vers l'Ajuntament precedint i acompanyant la corporació municipal, que retorna a la seu del consistori. Quan les autoritats entren a la casa de la vila, els castellers fan un pilar de comiat. Seguidament ballen els gegants i l'Àliga amb la mateixa disposició. Finalment, una espectacular i copiosa carretillada del Ball de Diables enmig de la plaça del Mercadal segella amb el màgic encís del foc la celebració magnífica de la festa patronal.

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Actes de la festa

El repartiment del programa
El mercat al Mercadal
L'assaig del Seguici
Ballades de sardanes i esbarts
La Cercavila de foc
Barraques de Festa Major
El pregó
Cercavila del Masclet
El tomet de Sant Ganxet
Els concerts vermut
Les completes
Revetlles i concerts
El migdia de Sant Pere
L'Ofici
La processó