Sant Jordi
Sant JordiParada de llibres, 1932. Foto arxiu Carrutxa
Sant Jordi
Sant Jordi
Sant  Jordi
Sant Jordi

La diada del llibre

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, la festa es prohibeix, més enllà de l'estricta commemoració religiosa, i a Reus no és fins al 1930 que es torna a celebrar. Mentrestant, la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona ha instaurat, el 1926, la diada del llibre, en commemoració de la data de la mort de Cervantes i de Shakespeare. Aquesta celebració, nascuda a partir uns referents forans, serà assimilada ràpidament des de la reivindicació del llibre en català. Així, la diada del llibre aporta un nou contingut a la festa de Sant Jordi. En aquesta època l'Orfeó Reusenc té per costum organitzar vetllades musicals amb motiu de la diada.

El 1931, tot just instaurada la Segona República, la festa rep una nova embranzida.  En aquest moment ja es celebra a Reus la festa del llibre. Aquest any, la Llibreria Nacional  Estrangera, de Salvador Torrell Eulàlia, ja anuncia la venda de llibres, en aquest dia, amb un 10% de descompte sobre el seu preu habitual.

Després de la missa a l'ermita del Roser es reparteixen roses beneïdes i, a la tarda, hi ha venda de llibres, organitzada per l'associació Cultura de la Dona Reusenca. El 26 d'abril, diumenge, l'Orfeó Reusenc, com és habitual, realitza un concert al seu estatge en honor als patrons de Catalunya, sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat.

L'any següent, la llibreria d'en Torrell de Reus munta una parada de llibres al carrer i anuncia que «durant aquest dia l'esmentada casa obsequiarà els seus favoreixedors [sic] amb uns llibres…». També en aquests anys comencen a presentar-se llibres a l'entorn de la diada i s'organitza la signatura d'exemplars a càrrec d'autors locals, i són diverses les llibreries –entre elles la de Josep M. Gort– que munten parades al carrer davant els respectius establiments. Les associacions organitzen conferències i altres actes culturals, i les llibreries, a més de treure parades al carrer, amplien el seu horari fins a ben entrada la nit.

La festa mantindrà aquest caire durant els anys de la República, tot i que la situació social es farà notar segons els anys. Mentre que la diada del llibre es celebra el mateix dia de Sant Jordi, feiner, la festa religiosa i els actes del catalanisme conservador tenen lloc el diumenge. El 1934, la Lliga celebra la diada amb una missa i un gran acte patriòtic al seus locals. Aquell mateix any, però, es produeixen diversos incidents al carrer. La joventut del Foment Republicà volia celebrar el llibre amb una vetllada literària el dia 22 a la nit.

El 1936, l'Ajuntament organitza una festa escolar al Teatre Bartrina, on es glosa «la importància del llibre com a base fonamental de la cultura d'un poble.»

Després del parèntesi de la guerra, la diada del 23 d'abril es celebra com a «Día del Libro Español», amb l'única referència de l'aniversari de Miguel de Cervantes, amb concursos literaris als instituts d'ensenyament i programes de ràdio. A la dècada de 1940, les llibreries reprenen la pràctica de venda de llibres al carrer. El 1948, en aquestes dates, apareix el llibre d'Antoni Correig, L'arma i l'estel. Diverses llibreries com la Moncunill, al raval de Santa Anna, Grau i Tomàs Barberà s'anuncien a la premsa.

Les llibreries que volen muntar parada amb motiu del «Día del Libro» han de fer-ho posant la bandera espanyola. Com a anècdota, direm que Josep M. Gort empra una bandera espanyola que és, pel costat que no es veu, una bandera republicana.

L'any 1960 es munta per primer cop una parada només amb llibres en català als porxos de la plaça del Mercadal. Aquest fet assenyalarà l'inici d'una etapa, que arriba fins a l'actualitat, en què la festa es consolida plenament com una celebració popular que té, en la venda de llibres i roses a la plaça del Mercadal, el seu acte central. La iniciativa va ser d'Amadeu Abelló, que aleshores col·laborava amb la Difusora General, promoguda des de Barcelona per Joan Ballester i Santiago Albertí, entre altres, fent una tasca de difusió del llibre en català casa per casa. L'any 1959 s'havien muntat un seguit de parades a Barcelona. La parada de l'any 1960 comptà amb la col·laboració de l'Agrupament escolta Mare de Déu del Montsant.

Amadeu Abelló va mantenir aquesta parada durant sis anys, fins al moment que les llibreries van començar a ser presents a la plaça. Efectivament, el 1965 es crea la Llibreria Gaudí, que, des del primer moment, és present al Mercadal –ben aviat, amb llibres només en català– la diada de Sant Jordi.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Sant Jordi 2016