Sant Jordi
Sant JordiEl drac de Banyeres del Penedès a la festa de Sant Jordi de Reus, 1991. Foto arxiu Carrutxa
Sant Jordi
Sant Jordi
Sant  Jordi
Sant Jordi

La festa de la cultura

La festa de Sant Jordi ha tingut un component de reivindicació cultural i política que s'ha fet explícit en diversos moments de la nostra història recent: la campanya per reivindicar l'Estatut d'autonomia o la defensa de la llibertat d'expressió arran del cas Joglars en serien dos exemples. Són força nombroses les activitats culturals, principalment les presentacions de llibres, que s'organitzen cada any al voltant d'aquesta diada. I, a banda de les parades de llibreries i de floristeries, són moltes les entitats culturals, partits polítics i altres organitzacions que han acudit a la plaça del Mercadal per donar a conèixer les seves publicacions, divulgar seu ideari o, senzillament, manifestar la seva presència a la ciutat.

Cal apuntar també l'organització d'activitats musicals, concerts i actuacions de carrer. A la diada no hi pot faltar una ballada de sardanes, a la tarda.

El 1982, la primera colla castellera local, els Xiquets de Reus, estrena camisa a la plaça amb motiu de la seva actuació a la diada. Des d'aquest any els castells han estat presents a la festa. Aquell mateix any, en commemoració del cinquantenari del Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra, se'n va fer una reproducció gegant que ocupava el centre de la plaça.

El drac també ha estat una figura molt present a la festa. El 1975, l'Escola-Taller d'Art va impulsar la construcció d'un drac gegantí, amb caixes de cartró, que ocupà bona part del Mercadal. En anys següents es representà la llegenda del sant cavaller, a càrrec de grups d'animació i teatre de carrer –com Taronjada Natural, el 1979– existents a la ciutat. Entre 1986 i 1990 s'organitzaren diverses trobades de dracs i cuques fets per nens de diverses escoles de la ciutat. La convocatòria anava a càrrec de la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Reus i de Carrutxa. Aquesta entitat ha programat, des del 1988 diverses activitats: mostres amb dracs festius convidats d'arreu del país, exposicions al carrer com «El drac: la bèstia meravellosa» o «La Víbria: drac i femella», o la més recent «Descobreix el drac», una proposta que convida a conèixer la tradició sobre el drac i a descobrir el bestiari fantàstic que apareix a l'arquitectura urbana. Han vingut a Reus els dracs de Vilafranca del Penedès, de Sant Roc de Tarragona, de Banyeres del Penedès, un drac fet per alumnes de l'escola de professorat d'EGB (Tarragona), el drac de Granollers, el d'Horta-El Carmel (Barcelona), les víbries de Ciutat Vella (Barcelona) i Tarragona, el drac de l'Arboç o el de Santa Fe del Penedès. També han estat presents a la plaça els dracs fets per l'Escola-Taller d'Art de Reus i, des del 1992, el drac de Reus –en l'actualitat, dos, el gran i el petit–, construït pel Ball de Diables de Reus. Una encesa del drac al mig de la plaça del Mercadal clou els actes de la diada.

El 2009, després d'un debat sobre la conveniència de traslladar la festa a un altre lloc, per motiu de l'increment de parades que es produeix d'any en any –en l'actualitat, hi participen llibreries, floristeries i més d'una seixantena d'entitats– s'acorda ampliar l'espai de la festa amb un recorregut que va del Mercadal a les Peixateries, passant per la plaça del Castell i l'absis de Sant Pere, d'una banda, i pel carrer Major i la plaça de Sant Pere, de l'altra.

Salvador Palomar i Ferran Sugranyes

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Sant Jordi 2016