Sant  Jordi
Sant JordiLa festa en l´actualitat es celebra en els carrers del casc antic de la ciutat, 2008. Foto Niepce, arxiu IMAC
Sant Jordi
Sant  Jordi
Sant  Jordi
Sant Jordi

La festa a Reus

Podem suposar que també a Reus, com en altres poblacions de Catalunya, la devoció al sant es va popularitzar a començaments del segle XIX. A mitjan d'aquest segle, l'historiador Andreu de Bofarull anota: «Cierran este mes [abril] dos santos, que son San Jorge, cuya imagen ecuestre se venera en la ermita de Nuestra Señora del Rosario, con su feria de pastas y frutas; y el otro es San Prudencio […]».

Sant Jordi, doncs, comptava amb un altar propi, amb una imatge del sant a cavall, a l'ermita de la Mare de Déu del Roser –on ara hi ha ubicat l'Institut Gabriel Ferrater–, però no sabem en quin moment hi va ésser col·locada. La primera notícia que vincula l'ermita a la diada del sant és força puntual: el consell municipal acorda, el 20 d'abril de 1670, fer pregàries per la manca d'aigua a l'ermita del Roser i treure la relíquia de sant Pere, i «ques fassa per lo dia de dimecres primer vinent que serà als 23 dia de Sant Jordi».

El catalanisme en farà, de la festa, en acabar el segle XIX, una diada d'exaltació patriòtica. L’Associació Catalanista de Reus fou de les primeres entitats de fora de Barcelona que organitzà una gran festa en honor del sant, el 9 de maig de 1886 –per coincidència, aquell any, del 23 d'abril amb la Setmana Santa.

El 1895, el periòdic reusenc Lo Somatent explica que «durant lo dematí se vegé molt concorreguda la propera y bonica hermita del Roser ahont se guarda la imatje del ínclit guerrer, a cual altar convenientment tapissat de robas de seda carmessina, adornat de flors y profusament iluminat s'hi celebraren missas». La festa que es celebrà a la nit al café de l'Associació Catalanista comptà amb l'actuació de la secció coral d'«El Eco Republicano» i amb diversos parlaments a càrrec dels assistents.

En els anys següents, la imatge es trasllada, aquest dia, a l'altar major de l'ermita. La celebració té un caire solemne. L'ofici, cantat, compta amb la presència de diverses personalitats del catalanisme del moment. Però, a la tarda, la festa té un caire més popular i són molts els veïns de la ciutat que s'apropen a l'ermita.

Es tracta, doncs, d’una festa bàsicament religiosa que compta, inicialment, amb poques simpaties per part dels sectors progressistes, però ben aviat el seu caire de símbol nacional la fan també un referent dels republicans nacionalistes.

La festa compta amb la presència de les autoritats locals i de les representacions de les entitats ciutadanes. I s'hi afegeixen actes populars. El 1921, Foment anuncia una ballada de sardanes, amb motiu de la diada, a la plaça de davant l’ermita.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Sant Jordi 2016