La Setmana Santa
La Setmana SantaVia Crucis del matí de Divendres Sant. Foto Arxiu Carrutxa
La Setmana Santa
La Setmana Santa
La Setmana Santa
La Setmana Santa

Actes de Setmana Santa

El nucli central de la Setmana Santa es desenvolupa seguint la narració de la passió i mort de Jesucrist. L’horari i el caràcter de cadascun dels actes s’adapta a l’escena concreta que es vol recordar. Per això, tot i que els primers dies de la setmana diferents confraries organitzen la professó de l’Amargura –el dimarts–, la de l’Empresonament –el dimecres– i també es fan activitats de caràcter estrictament cultural, els actes més significatius tenen lloc des del vespre del Dijous Sant fins al vespre del Divendres.

 

Dijous Sant

La nit de dijous, des de l’església de Sant Francesc surt la professó del Silenci, que va ser instaurada l’any 1946 per la confraria del Nostre Pare Jesús del Calvari –popularment coneguts com els nasarenos. Tal i com expressa el seu nom, la professó es desenvolupa en silenci, només trencat pel so dels timbals i amb l'enllumenat dels carrers apagat. Hi participen les dues imatges de la confraria: el Natzarè –Nostre Pare Jesús del Calvari– i la Mare de Déu del Calvari. Aquesta professó acaba a l’església de Sant Joan, des d’on unes hores després surt el Via Crucis.

 

Divendres Sant

Al llarg de la Quaresma se celebren viacrucis en diverses esglésies de la ciutat, que recorden les diferents escenes de la passió de Jesús des de la seva condemna a mort fins a la creu i al seu enterrament al sepulcre. El de Divendres Sant al matí, però, té un caràcter especial: perquè transcorre pels carrers, pel moment en què es realitza –les primeres hores del matí, en què segons la narració evangèlica va tenir lloc el camí de Jesús fins al calvari– i per la gran tradició amb què compta a la ciutat, ja que es realitza des de mitjan segle XIX amb una gran participació. Actualment l’organitza l'Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu, hi participen diferents imatges i té sortida i tornada a l'església de Sant Joan.

Un costum força vinculat a aquest acte, fins a la dècada de 1960, era la venda de farigola als porxos de la plaça del Mercadal, on acudia la gent després d’haver assistit al viacrucis. Desapareguda aquesta pràctica durant dècades, en els últims anys es torna a vendre farigola en algun punt del recorregut del viacrucis.

El migdia del Divendres Sant es desenvolupen un seguit d’actes que recorden l’agonia de Jesús a la creu i la seva mort. L’escenari són els carrers que uneixen l’església de la Sang i la Prioral, i la imatge que centra l’atenció en aquest moment és el Sant Crist de la Sang. A dos quarts de dotze comença la professó de l’Agonia, durant la qual la Congregació de la Sang –acompanyada d’una representació de les altres confraries– porta la imatge del Sant Crist des de la seva església fins a la Prioral, per tal de celebrar-hi la funció de l’Agonia o de les Set Paraules. Els armats obren la professó, formada per les dues fileres de vestes –tant la canalla com els adults–, amb la bandera al capdavant, l’Escolania i la Capella del Sant Crist precedint la imatge amb el cant del Vexilla regis i el Bon i el Mal Lladre a ambdós costats.

La funció de l’Agonia o de les Set Paraules, documentada des de l’inici del segle XIX, se celebra dins de la Prioral i la presideix la imatge del Sant Crist custodiat pels armats i acompanyat pel Bon i el Mal Lladre. És una prèdica de les set frases que, segons l’evangeli, Jesús va dir durant la seva agonia a la creu, que són glossades per un sacerdot convidat. Cadascuna de les set prèdiques es tanca amb una peça musical interpretada per l'Escolania i la Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang. En acabar la darrera, per tal d’assenyalar el moment simbòlic de la mort de Crist, els armats, el Bon i el Mal Lladre giren les seves llances cap per avall –«a la funerala»– en senyal de respecte. L’acte fineix amb el cant del Miserere i el Credo a càrrec de la capella de cantors, una peça emotiva i estremidora que val la pena d'escoltar enmig de l'atmosfera silenciosa de la Prioral.
Tot seguit, cap a dos quarts de tres de la tarda, s'organitza la professó de retorn que acaba a l’església de la Sang amb l’acte més identitari de la Setmana Santa reusenca, les Tres Gràcies.

El Divendres Sant es tanca amb la professó del Sant Enterrament, encapçalada pels armats. Hi participen totes les confraries amb les seves imatges i passos, que formen una veritable narració figurada de la Passió, amb escenes que van des del Sant Sopar fins al Sant Sepulcre. La professó surt de la Prioral i, després d’un ampli recorregut que els darrers anys resseguia el Tomb de Ravals i s’arribava fins al Campanaret, acaba a l’església de la Sang.

Carrutxa

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Setmana Santa 2014


>> Consulta la programació