La Setmana Santa
La Setmana SantaArmats de la Congregació de la Sang. Foto Niepce/Arxiu IMAC
La Setmana Santa
La Setmana Santa
La Setmana Santa
La Setmana Santa

Els armats

Els armats són personatges que participen a les professons tot representant els soldats romans que custodiaven Jesucrist. Són, doncs, una de les figures de teatre popular de la Setmana Santa. En altres indrets se'ls dóna el nom de «manaies» o «estaferms» i antigament s'havien anomenat «homes de ferro» o «centurions». Arreu on existeixen, la seva participació consisteix a encapçalar professons i fer guàrdies d'honor a les imatges en determinats moments dels actes d'aquests dies.

Sembla que el seu origen se situa a mitjan segle XVII quan el pare Epifià Cedó, de l'orde servita, els establí al seu convent de Nostra Senyora del Bonsuccés, a Barcelona. Aquest fet explicaria per què les referències documentals d'aquests personatges més antigues són de començaments del segle XVIII.

Tres-cents anys d'història

A Reus estan documentats per primera vegada el 1705, vinculats a la Congregació de la Puríssima Sang. Sabem que el 1844 la cohort romana reusenca era formada per 18 persones i l'any següent se n'hi van afegir dos més per poder desfilar en formació de quatre; sembla que aquest va ser el seu nombre fins ben entrat el segle XX. Entre 1862 i 1889, aproximadament, també va existir a Reus un grup infantil d'armats. Els armats van deixar de sortir entre el 1936 i el 1942, quan es llogaren vestits a Barcelona per poder tornar a desfilar, ja que les antigues havien desaparegut a causa de la guerra. El 1948 es van fer noves indumentàries.

Avui, el grup d'armats de la Sang està format per una trentena de membres i els vestits han estat renovats. El color dominant de la indumentària actual és el vermell i les llances, característiques dels nostres armats, són una mena d'alabardes com les del segle XVI.

Els dirigeix el capità manaies, que porta una indumentària diferent, de color blau, i un penó amb les inicials SPQR, que signifiquen «Senatus Populusque Romanus», però a les quals la veu popular ha atorgat un altre significat: «Sastres pobres que robeu», a les quals s'afegeix, capgirant les lletres, «Robeu, que pobres sereu».

En el llegendari local ha restat la mort del capità manaies Pere Guinovart i Porta durant la professó del 1876: la veu popular diu que la causa va ser un cop errat de la llança que li va picar al dit gros del peu, al pols, i que va ser enterrat amb el seu vestit de soldat romà.

Les sortides dels armats es preparen amb setmanes d'antelació; el dijous anterior al Dijous Sant, el darrer assaig acaba amb la «baixada de llances», un acte que consisteix a desfilar, amb les llances però sense l'uniforme, fins a l'església de la Sang.

La confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari –els nasarenos– i la Germandat dels Sants Just i Pastor, ambdues fundades a la dècada de 1940, són les altres confraries reusenques que tenen els seus propis soldats romans.

Guàrdies d'honor

Els armats reusencs fan guàrdia en tots els actes relacionats amb la Setmana Santa, com els viacrucis al temple de la Sang, durant la Quaresma, o el pregó de la celebració. Encapçalen les professons organitzades per altres confraries –les de l'Amargura, de l'Empresonament, del Silenci– i les del Divendres Sant –les del migdia i de les tres–, pròpies de la Congregació de la Sang, i la del Sant Enterrament, al vespre.

Durant la funció de l'Agonia o de les Set Paraules, fan guàrdia a banda i banda de la imatge del Sant Crist junt amb els personatges coneguts popularment com «el bon lladre i el mal lladre», i també se situen a la porta de la Prioral.

Habitualment els armats avancen amb pas regular i porten la llança recolzada sobre l'espatlla. En alguns moments, però, utilitzen una coreografia diferent. Al final de la funció de les Set Paraules capgiren la llança amb la punta cap a terra –«a la funerala»–, en senyal de respecte; així mateix desfilen a la professó de les Tres Gràcies. Quan aquesta arriba a la plaça de la Sang, el capità manaies colpeja tres cops la porta amb la llança per tal què s'obri i el caporal corneta interpreta el toc que demana al públic romandre en absolut silenci mentre la imatge del Sant Crist entra a la plaça.

A la professó del Sant Enterrament evolucionen amb el pas anomenat «de la cadena», que consisteix a avançar un pas llarg i recular-ne un de curt, tot picant amb la llança a terra; a més, en punts concrets del recorregut executen una coreografia que consisteix a entrellaçar les fileres sense deixar de portar el pas.

Carrutxa

 

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Setmana Santa 2014


>> Consulta la programació