La Setmana Santa
La Setmana SantaBenedicció de palmes el diumenge de Rams. Foto Niepce/Arxiu IMAC
La Setmana Santa
La Setmana Santa
La Setmana Santa
La Setmana Santa

Costums Setmana Santa i de Pasqua

Rams

Els quaranta dies de Quaresma acaben el diumenge de Rams, en què es commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem enmig de l’aclamació popular. L’acte principal és la benedicció dels rams d'olivera o de llorer, de les palmes i dels palmons, principalment a càrrec de la canalla. Cadascuna de les parròquies reusenques organitza la seva benedicció davant de la seva església o bé en una plaça propera.

Aquest és un acte de caràcter força festiu, que les darreres dècades ha perdut una mica el pes social que havia tingut la indumentària que hom porta aquell dia: ja no es considera necessar-hi anar-hi ben mudat, i d’altra banda la millora de les condicions de vida ha fet perdre el costum d’estrenar aquell dia la roba que es portarà durant tota la primavera.

Després de la benedicció, algunes persones conserven el costum de penjar les palmes, palmons o rams als balcons i finestres de casa per tal de protegir-les.

Creences i costums

Els dies de Setmana Santa, especialment el Dijous, Divendres i Dissabte Sant, havien comptat tradicionalment amb un seguit de creences quotidianes que sorgien del caràcter especial que s’atribueix a aquests dies arran dels fets que s’hi recorden. Per exemple, era una creença molt estesa que mentre Jesús és al monument –des que s’acabava l’ofici de Dijous Sant fins al dissabte– no es podia escombrar la casa; en cas contrari, s'omplia de formigues. Una altra creença era que aquest dia no es podia enterrar cap difunt. També els ous postos en aquest període eren molt apreciats per la virtut que hom creia que tenien de curar feridures i hèrnies. A Reus, la gent posava ous dins les torretes que guarnien el monument o els deixava al costat de l'altar per tal que adquirissin propietats curatives.

Amb el pas del temps, aquests creences s’han anat esvaint. El canvi més significatiu, però, és que ha desaparegut l’aturada total de les activitats quotidianes, laborals i comercials que es produïa des del migdia del dijous fins al dissabte; com a mostra de respecte, la ciutat se submergia en el silenci, només trencat pel so de carraus i matraques. Durant aquestes hores molta gent es dedicava a visitar els monuments instal·lats a les diferents esglésies i a assistir als diferents actes religiosos.

Un costum que havia desaparegut durant dècades és el de comprar farigola el matí de Divendres Sant, tornant del viacrucis que des de les set del matí recorre la part nord de la ciutat. És una creença molt estesa que la farigola collida el Divendres Sant al matí no perd la flor i té virtuts especials. Per tal que els assistents als actes religiosos poguessin disposar de farigola aquest dia, fins a la dècada de 1960 diverses parades en venien als porxos del Mercadal. Els últims anys se’n torna a vendre, ara en algun punt del viacrucis.

Antigament, a la processó del Sant Enterrament també eren molt típics dos individus vestits amb capes negres, coneguts popularment com els gitanos, que anaven darrere el Sant Sepulcre, entonant melodies tristes al so de la flauta travessera i el timbal. S'explica que aquests personatges recordaven l'acompanyament als condemnats a mort.

L’arribada de Pasqua

La Setmana Santa desemboca en la Pasqua, una festa que s’ha caracteritzat exteriorment per l’esclat de soroll, per la sortida a l’exterior i pel protagonisme del menjar, i que a Reus compta amb un acte singular, la Coronació.

Actualment, el Dissabte Sant es considera encara inclòs dins de la Setmana Santa i durant el dia diferents confraries organitzen actes religiosos. El dia s’acaba amb la celebració de la Vetlla Pasqual a les esglésies, en el transcurs de la qual es tornen a tocar les campanes, que havien restat mudes des del dijous.

Antigament, però, el dissabte era ja un dia de festa –per això se l’anomenava Dissabte de Glòria–, que s’assenyalava amb tot tipus de sons com el toc de les campanes o fins i tot trets d’escopeta i soroll amb objectes metàl·lics.

També s’assenyalava amb cants. Els caramellaires sortien la mitjanit del dissabte al diumenge a cantar caramelles, cançons interpretades en colla que tracten temes religiosos –lloança a Crist ressuscitat o a la Mare de Déu– o profans –arribada de la primavera, festeig a les noies–, i per les quals els cantaires rebien, en obsequi, ous o queviures. Aquest ha estat un costum que ha evolucionat des d'una pràctica de galanteig, pròpia dels fadrins, a una expressió artística de cant coral, interpretada per gent de totes les edats. Al segle XX ha estat ben coneguda la colla de caramelles "Els Tranquils", que, amb diverses formacions, ha estat la que ha tingut més continuïtat, organitzant un concurs i una trobada de caramelles.

La mona

Després de les privacions de la Quaresma, el diumenge de Pasqua havia estat un dia de menjar abundant. Tradicionalment, s'anava a buscar la mona, a casa dels padrins, després de missa major. Les mones eren, primer, de pasta de pa, en forma de tortell, i guarnides amb ous durs. Més tard, les mones van esdevenir pastissos de confiteria, guarnits amb ous i figures de xocolata.

Tal com es fa en altres poblacions, al segle XIX Reus s’havia organitzat la rifa d’una mona, a càrrec de la congregació de la Sang.

Carrutxa

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Setmana Santa 2014


>> Consulta la programació