La Creu dels Ollers
La Creu dels OllersAntiga Creu dels Ollers. Carrutxa/AMR
La Creu dels Ollers
La Creu dels Ollers
La Creu dels Ollers
Creu d´improperis de la confraria de St Josep i St Jaume

La Creu dels Ollers, el patrimoni etnològic vinculat a la Setmana Santa

L'antiga Creu dels Ollers, conservada al Museu de Reus i present a les professons –se'n va fer una reproducció fa més de mig segle– és una de les peces més representatives del patrimoni etnològic local vinculat a la Setmana Santa. És una creu d'improperis, que incorpora un seguit d'elements simbòlics que fan referència a la passió de Crist. El significat del mot improperi és el d’insult o retret. En el ritual cristià, per Setmana Santa, els improperis són textos que formen part de la litúrgia de l’ofici del Divendres Sant, retrets al poble pel patiment de Jesucrist, o bé representacions iconogràfiques que figuren la seva passió. Aquests elements poden tenir dues dormes de ser presents a les professons. Els podem trobar reunits en una sola representació i formant part d’una creu –anomenada dels improperis, de la passió o del gall– que algun autor ha vinculat amb els trofeus dels antics romans, com l'arbre del que pengen les despulles del vençut. Però també presentats de forma individual. Els improperis són, en definitiva, icones que simbolitzen uns esdeveniments, recorden un personatge i permeten refer una història a partir de la seva contemplació. Es poden emmarcar, en aquest sentit, en el conjunt de representacions al·legòriques que trobem en tota mena de celebracions.
A Reus, fins al segle XVIII, figuraven a les professons dotze fanals o llanternes de roba on hi havia pintats els atributs de la Passió. El 1720 van començar a sortir els improperis portats a mà, que es sortejaven entre els congregants de la Sang. N'hi havia trenta-tres.

La Creu dels Ollers

La que a Reus anomenem Creu dels Ollers és propietat de la Reial Congregació de la Sang, té tres metres d'alçada, en talla daurada, i consta ja als seus inventaris de béns dels segles XVII i XVIII: «Ítem una creu de fusta tova ab insígnies de la Passió». L’any 1734 fou cedida a la Confraria dels Ollers per tal que aquests la portessin en les professons de Dijous i Divendres Sant, i fou a raó d’aquesta cessió que rebé el nom popular. L’últim oller que la guardà, Hipòlit Mallorquí, la diposità al Museu de la ciutat perquè fos servada, degut al seu mal estat de conservació.
Durant la Guerra Civil, la creu primer va ser traslladada al magatzem que el Museu de Reus tenia a Vilaplana i finalment lliurada als tècnics del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya per a traslladar-la a lloc segur. Amb altres objectes procedents de Reus, Tarragona i diverses localitats, va anar a parar a una masia del terme de Bescanó (Gironès). Acabada la guerra, retornà al museu reusenc l'agost del 1939.
L'any 1952 se’n féu una reproducció per tal de ser portada a la professó, que és la que avui encara hi participa, portada per la Congregació de la Sang, i resta, durant l'any, en una capella lateral del seu temple.

Els improperis de la Creu dels Ollers

Les creus dels improperis varen començar a aparèixer al segle XIV, amb només els símbols identificats aleshores com els més importants de la passió de Crist. Posteriorment, a partir del XVI, se n'hi anaren afegint de nous, fins a assolir la iconografia actual.
Per altra banda, cal fer notar que no totes aquestes creus compten amb el mateix nombre d'improperis, encara que totes coincideixen sempre en alguns de bàsics: la creu on Crist fou crucificat, evidentment; la columna on Jesús fou lligat per a ser assotat, la canya amb una esponja xopa de fel i vinagre, la llança amb què Longí travessà el pit de Jesús, els claus amb què el crucificaren i el vel de la Verònica amb la imatge del rostre de Crist.
La Creu dels Ollers de Reus, de començaments del segle XVII, compta ja amb un gran nombre d'aquests símbols. Els que s'han conservat són: la creu; la bossa dels diners, cobrats per Judes per trair Jesús; la corda, amb què Crist fou lligat quan fou pres a l'hort de Getsemaní; l'espasa usada per Pere per a tallar l'orella del criat del gran sacerdot, amb una orella enganxada. Hi destaca el gall que cantà després que Pere negués tres vegades que coneixia Jesús mentre aquest era interrogat, i tal com aquest havia predit. També hi trobem la mà de ferro, símbol de les bufetades que els soldats de la guàrdia del temple de Jerusalem donaren a Jesús; la corona d'espines amb què Crist fou coronat durant el suplici com a rei dels jueus; la columna on fou lligat Jesús per a ésser assotat i el fuet (o assots) usat per a assotar-lo. Hi són la trompeta usada pels soldats romans, segons la tradició cristiana, per obrir pas al seguici que portava Jesús cap al Calvari, el vel de la Verònica, on va quedar fixada la imatge de la cara de Jesús; el martell utilitzat per a clavar els claus a les mans i als peus de Jesús; els tres daus amb què els soldats romans es jugaren els vestits de Jesús; la gerra que contenia el vinagre que donaren a Crist crucificat per a beure; l'esponja xopa de vinagre que oferiren a Jesús a la creu quan aquest digué que tenia set. També el sol i la lluna, representació de la foscor que envaí la Terra per l'eclipsi que es va produir en el moment que Crist expirà; la llança, amb què un soldat romà —anomenat Longí per la tradició cristiana— travessà el pit de Jesús per tal de confirmar la seva mort; l'escala i les tenalles usades, segons la tradició cristiana, per a desclavar i baixar el cos de Crist de la creu el cos de Crist, i la palma, associada a l'entrada a Jerusalem però alhora símbol del triomf dels màrtirs sobre la mort.


Text: Salvador Palomar i Ferran Sugranyes

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador