La Setmana Santa
La Setmana SantaLa professó de l´Agonia enfilant el Fossar Vell, 1942. Foto col·lecció particular
La Setmana Santa
La Setmana Santa
La Setmana Santa
La Setmana Santa

Notes d'història de la Setmana Santa a Reus

Cada època ha aportat a la Setmana Santa elements propis de la seva manera de pensar, tot i que el nucli de la celebració –és a dir, el record de la Passió i la Resurrecció de Crist– es troba ja en els orígens del cristianisme.

Però la configuració dels seus actes principals arrenquen de la Baixa Edat Mitjana, els segles XIV i XV. Aquest és el període en què es consolidà la vila de Reus, creada arran de la conquesta del Camp el segle XII: es va ampliar l’inicial nucli habitat i es va construir el cinturó de muralles que perdurarà durant tres segles i que correspon a l’actual Tomb de Ravals. Però, sobretot, és l’època en què arreu del país, les viles van definir les seves institucions –Consell de la Universitat, jurats– i les seves formes d’associació –les confraries– i van crear noves formes d’expressar públicament la seva religiositat.

En aquests mateixos segles es van generalitzar les professons com a forma d’exhibir públicament la fe. Van esdevenir els actes centrals de la Setmana Santa, al costat de la predicació, la benedicció dels rams el diumenge anterior, el cobriment dels altars, la construcció del monument sobre una tarima, la seva exposició durant dos dies amb lluminària, el repartiment de panellets el divendres i la benedicció del ciri pasqual el dissabte.

De l’època moderna coneixem, entre altres, el sorteig de “la dot de les ponzelles” –origen de l’acte de la Coronació– i la representació del Davallament, una peça de teatre religiós va acabar restringit als clergues a causa de les mesures adoptades pel Concili de Trento en relació amb el teatre popular. Per això mateix es van potenciar les imatges escultòriques de les escenes de la Passió –és a dir, els passos–, en detriment de la seva representació teatral –és a dir, els entremesos. En aquesta època els convents de franciscans i carmelites de la vila també participaven a la Setmana Santa.

Els segles XVII i XVIII, al nostre país van estar ben marcats pels sotracs de les guerres. Malgrat tot, la Setmana Santa reusenca va experimentar un gran creixement, amb la incorporació a la professó de nombroses confraries –cadascuna amb el seu pas, tabernacle, bandera i altres elements– i d’elements parateatrals com els armats, que pretenien ser la representació dels soldats romans que van custodiar Jesucrist en la seva passió i mort.

En el segle XVIII, doncs, va ser un moment clau en la construcció de la professó moderna, que va deixar rastres fins i tot en l’urbanisme de la ciutat: la confraria de la Sang va construir-se una església pròpia fora muralles que va esdevenir punt de partida de les processons. Davant de l’església es va formar la plaça de la Sang, que en el segle XVIII les autoritats municipals no van autoritzar que fos reformada, ja que si es reduïa no podria acollir el gran nombre de persones que prenien part en la professó.

La Setmana Santa no va ser tampoc aliena al complex i tens panorama sociopolític del país en el segle XIX: per exemple, van sovintejar els estira-i-arronses entre les confraries i l’Ajuntament i es va haver de suspendre força anys la professó del Sant Enterrament. En paral·lel, es va mantenir el ric ventall de costums personals i creences populars relacionats amb aquests dies.

El sotrac que la Guerra Civil va significar, amb la interrupció de part dels actes públics, la destrucció de la majoria del patrimoni escultòric que s'utilitzava i la desestructuració de moltes confraries, va donar lloc a una nova formulació de la Setmana Santa durant el franquisme que va viure el seu moment de màxim esplendor en la dècada de 1960.

Després va arribar la davallada, a causa del canvi de costums, del rebuig d’una religiositat oficialista i identificada amb l’Estat i de la introducció del turisme. Des de mitjan dècada de 1980 es pot parlar d'un recreixement de la Setmana Santa, a partir de la seva revalorització com a element identitari i com a patrimoni cultural de la ciutat.

El resultat d'aquesta evolució històrica és la transformació de la Setmana Santa reusenca. Les confraries que l’organitzen actualment ja no són aquelles entitats de segles anteriors en les quals s’organitzava la població per canalitzar la seva religiositat però, també, per obtenir aquells serveis que l’Estat no proporcionava: ajuda mútua, assistència social o sanitària, defensa dels interessos laborals. La religiositat que part dels participants hi expressen és numèricament menys destacada i també s’expressa d’una manera diferent. Els passos es valoren no únicament pel seu valor material, la seva riquesa i la seva funció d’imatges religioses, sinó pel seu valor artístic. I molta gent no creient participa en actes com les Tres Gràcies perquè s'hi senten indentificats com a reusencs.

Montserrat Flores

REUS , SUS FIESTAS Y MONUMENTOS (fragment)

Any de producció: 1929

Any de còpia: 1929

Data d'estrena: 21 de desembre de 1929, Teatre Bartrina de Reus

Director: Antoni Martra i Badia / Andreu Valveny

Metratge original: 1600m (del total sense fragmentar)

Metratge de la còpia conservada: 400 m.

Restauració: ECAM (Mardrid). Joan Mariné i Contxa Figueras

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Setmana Santa 2014


>> Consulta la programació