Les representacions teatrals
Les representacions teatralsRepresentació de Don Cuan Tanorio, 1998 (Bravium Teatre)
Les representacions teatrals
Les representacions teatrals
Les representacions teatrals
Les representacions teatrals

Les representacions teatrals

Durant la segona meitat del segle XIX l'obra de José Zorilla, Don Juan Tenorio, publicada el 1844, va gaudir d'una extraordinària popularitat. Don Juan és un personatge mític, un seductor implacable que rep, finalment, el seu càstig. El tema és present en obres anteriors, la més coneguda El burlador de Sevilla y convidado de piedra, atribuïda a Tirso de Molina, o Le festin de Pierre, de Molière, escrites al segle XVII. La seva vinculació a la festa de Tots Sants deriva del seu caire fantàstic i del paper destacat que tenen els difunts en la resolució de l'argument. L'obra, en vers, s'havia fet pràcticament en tots els teatres i, sobretot, als locals de les societats culturals i recreatives reusenques. I, encara, el 1876 es va estrenar al Teatre Principal –ubicat on ara hi ha el Mercat Central– un Don Juan en format sarsuela. També es prou coneguda la versió burlesca Don Cuan Tanorio que ha arribat fins a l'actualitat de la mà del Bravium Teatre, entitat que també havia representat sovint la peça de Zorilla.
Joan Amades esmenta les representacions del Tenorio al carrer, en forma de ball parlat. Segons explica, el ball sortia el vespre de Tots Sants, quan ja era fosc, i era representat a la llum de les torxes i les atxes que portaven alguns dels participants. Es procurava cercar com a espai escènic els indrets poc il·luminats perquè fos el més espectacular possible. Intervenien en aquest Don Juan els mateixos personatges que a la versió teatral -don Juan, doña Inés, la vella Brígida-, tots interpretats per homes, però encara que l'argument general venia a ser el mateix, proliferaven les baralles amb espases, que, a la llum de les torxes, eren espectaculars. A més dels propis personatges de l'obra hi havia entre la colla un bon nombre de fantasmes que feien unes quantes passades tot sols, de manera que venien a ser com una dansa de morts que, feta a les fosques, no deixava de produir els seus efectes.
Finalment, ens cal esmentar les representacions del Ball de la Mort, ball parlat de nova creació que va sortir al carrer a la dècada de 1980 i que era una recreació de les antigues danses on diferents personatges de diferent condició social s'enfrontaven a la mort. Aquest ball, que es representà per les places del nucli antic de la ciutat, anava acompanyat d'una «professó d'ànimes», un conjunt de persones que portaven un llençol blanc al damunt i un ciri o atxa a la mà, a l'estil de la colla que descriu Amades en parlar del ball del Tenorio.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador