Tot Sants, castanyes i panellets

Tots Sants, el primer de novembre, és una festa dedicada al record dels avantpassats. S'escau en un temps de transició. Les nits s'allarguen i comença a fer més fred. La natura, després de l’esclat d'abundor de l’estiu, ha donat els seus fruits i entra en un temps de mort, si més no, aparent, a l'espera que una nova vida germini i sorgeixi amb la primavera. A la tardor, les fulles d'alguns arbres cauen. És, doncs, un temps que recorda la mort i en què diverses cultures han recordat els avantpassats.
En els seus inicis, el cristianisme celebrava la festa dels difunts a la primavera, poc després de Pasqua, ja que es vinculava a la creença en la resurrecció. Però altres tradicions anteriors, ben presents a la cultura europea, sobretot per la influència celta, van portar la festa cristiana a la mateixa època de l'any en què els antics celtes celebraven el Samhain, un moment en què les portes de l'altre món eren obertes i els difunts entraven en contacte amb el món dels vius.
La festa de Tots Sants se celebra l’1 de novembre des d'abans de l'any 1000. Al segle XI, l’orde monàstica de Cluny va crear la Commemoració dels Fidels Difunts, el dia 2 de novembre, per tal de pregar per tots els morts. Popularment, el conjunt d’ambdues festes va prendre la denominació genèrica de Tots Sants i la simplificació del calendari festiu produïda per la industrialització va fer suprimir la festa laboral del 2 de novembre.
Els costums més estesos d'aquestes diades són, doncs, aquests dos: les visites als cementiris i la castanyada.
Aquesta darrera era un costum d'àmbit familiar. Les castanyes eren torrades a casa o bé, a ciutat, es compraven a les castanyeres. Actualment, l'ofici de torrar i vendre castanyes pràcticament ha desaparegut, però la tradició continua en les parades a càrrec d'associacions i col·lectius de joves que aprofiten aquesta efímera activitat comercial per obtenir beneficis econòmics per a les seves activitats.
El panellets són  un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. Poden anar coberts o no de pinyons i afegir altres components com el coco, la xocolata o d'altres. Probablement recorden els antics àpats funeraris i els pans dels morts que es portaven com a ofrena a l’església. La fruita confitada, que es conserva més enllà dels mesos en què es cull, també és present a la festa.

Salvador Palomar

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador